La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Diumenge 4 (C) d'Advent
1ª Lectura (Mi 5,1-4): Això diu el Senyor: «Tu Bet-Lèhem Efrata, petita per figurar entre les famílies de Judà: de tu en sortirà el qui ha de regir Israel». Els seus orígens són llunyans, des dels temps eterns. Els tindrà abandonats fins que la mare haurà tingut un fill; aleshores la resta dels germans tornarà cap al poble d'Israel. Es presentarà a fer de pastor amb la majestat del seu Déu, amb la glòria del nom del Senyor. I viuran en pau, perquè ara serà gran d'un cap a l'altre de la terra. Ell serà la pau.
Salm responsorial: 79
R/. Déu de l'univers, renoveu-nos, feu-nos veure la claror de la vostra mirada, i serem salvats.
Pastor d'Israel, escolteu-nos. Vós que teniu querubins per carrossa, desvetlleu el vostre poder, veniu a salvar-nos.

Déu de l'univers, gireu des del cel els vostres ulls, veniu i visiteu aquesta vinya, que la vostra mà havia plantat i havia fet robusta i forta.

Que la vostra mà reposi sobre l'home que serà el vostre braç dret, el fill de l'home a qui vós doneu la força. No ens apartarem mai més de vós; guardeu-nos vós la vida perquè invoquem el vostre nom.
2ª Lectura (He 10,5-10): Germans, Crist deia a Déu quan entrà al món: «No voleu oblacions ni sacrificis, però m'heu format un cos; no exigiu l'holocaust ni l'expiació. Per això us dic: Com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat». Primer ha dit: «Les oblacions i els sacrificis, l'holocaust i l'expiació, no els voleu ni els exigiu», encara que totes aquestes ofrenes són precisament les que la llei prescrivia. Després afegeix: «Vinc a fer la vostra voluntat». Adoneu-vos com suprimeix tot el que deia abans i ho substitueix pel que diu després. A nosaltres ens ha santificat l'ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre per complir aquesta «voluntat» de Déu.
Versicle abans de l'Evangeli (Lc 1,38): Al·leluia. Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Lc 1,39-45): Per aquells dies, aixecant-se Maria en aquells dies, se n’anà a la muntanya amb diligència a una ciutat de Judà. I entrà en la casa de Zacaries i saludà Elisabet. I s’esdevingué que, quan Elisabet sentí la salutació de Maria, l’infant exultà en el seu ventre, i Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant, i amb gran veu exclamà, i digué: «Beneïda tu entre les dones, i beneït el fruit del teu ventre. I d’on em ve això que vingui la mare del meu Senyor a mi? Perquè vet aquí que, tan bon punt arribà a les meves orelles la veu de la teva salutació, exultà de goig l’infant en el meu ventre. I benaurada la que ha cregut que es compliran les coses que li han estat dites de part del Senyor».

© Albada Editorial / evangeli.net

«I benaurada la que ha cregut»

Mons. Ramon MALLA i Call Bisbe Emèrit de Lleida (Lleida, Espanya)

Avui és l'últim diumenge d'aquest temps de preparació per l'arribada (“Adventus”) de Déu a Betlem. Pel fet de ser en tot igual a nosaltres, va voler ser concebut —com qualsevol home— en el si d'una dona, la Verge Maria, però per obra i gràcia de l'Esperit Sant, ja que era Déu. Aviat, en el dia de Nadal, celebrarem amb gran alegria el seu naixement.

L'Evangeli d'avui ens presenta dos personatges, Maria i la seva cosina Elisabet, que ens indiquen l'actitud que hi ha d'haver en el nostre esperit per a contemplar aquest esdeveniment. Ha d'ésser una actitud de fe, i de fe dinàmica.

Elisabet, amb sincera humilitat, «quedà plena de l’Esperit Sant, i amb gran veu exclamà, i digué: «(...) I d’on em ve això que vingui la mare del meu Senyor a mi?» (Lc 1,41-43). Ningú no li havia explicat. No més la fe, l'Esperit Sant, li havia fet veure que la seva cosina era mare del seu Senyor, de Déu.

Coneixent ara l'actitud de fe total per part de Maria, quan l'Àngel li anuncià que Déu l'havia escollida per ser la seva mare terrenal, Elisabet no s'està de proclamar l'alegria que dóna la fe. Ho posa de relleu dient: «I benaurada la que ha cregut» (Lc 1,45).

És, doncs, amb actitud de fe que hem de viure el Nadal. Però, a imitació de Maria i Isabel, amb fe dinàmica. En conseqüència, com Elisabet, si cal, no ens hem de retenir en expressar l'agraïment i el goig de tenir la fe. I, com Maria, a més l'hem de manifestar amb les obres. «Aixecant-se Maria en aquells dies, se n’anà a la muntanya amb diligència a una ciutat de Judà. I entrà en la casa de Zacaries i saludà Elisabet» (Lc 1,39-40) per a felicitar-la i ajudar-la, quedant-se uns tres mesos amb ella (cf. Lc 1,56).

Sant Ambròs ens recomana que, en aquestes festes, «tinguem tots l'ànima de Maria per a glorificar el Senyor». Ben segur que no ens faltaran ocasions de compartir alegries i d'ajudar als necessitats.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Joan salta de goig i Maria s’alegra en el seu esperit. Isabel va ser plena de l’Esperit després de concebre; Maria, en canvi, ho va ser ja abans de concebre, perquè d’Ella es diu: ‘Feliç tu que has cregut!’» (Sant Ambròs)

  • «Quan Maria entra a casa d’Isabel, la seva salutació va plena de gràcia. En aquesta trobada el protagonista silenciós és Jesús. Maria el porta en el seu si com un sagrari, i ens l’ofereix com el do més sagrat. Allà on arriba Maria es fa present Jesús» (Benet XVI)

  • «‘Santa Maria, Mare de Déu, pregueu per nosaltres (...)’. Amb Elisabet, ens meravellem: ‘D’on em ve això, que la Mare del meu Senyor em vingui a trobar?’ (Lc 1,43). Pel fet de donar-nos Jesús, el seu fill, Maria és la Mare de Déu i la Nostra mare; podem confiar-li tots els nostres afanys i les nostres peticions; ella prega per nosaltres com va pregar per ella mateixa: ‘Faci’s en mi segons la vostra paraula’ (Lc 1,38). Confiant-nos a la seva pregària ens abandonem amb ella a la voluntat de Déu: ‘Faci’s la vostra voluntat’» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.677)