Avui llegim que «tots» estaven meravellats pel que Jesús feia. Però no acceptaven l’anunci que el Crist feia de la seva Passió. Ni tan sols Simó Pere ho entenia. I no hem canviat! Seguim sent esclaus de l’èxit! Ens agrada triomfar..., però sense massa esforç. És a dir: ens agrada triomfar simplement perquè triomfar dóna “gust”. Però no volem saber res de “dis-gust” (sacrifici). Llibertat sense compromís, amor lliure (amb divorci), viure tranquils (fins i tot amb avortament, si fos la solució més “prudent”)...

—Jesús sense Creu... Un “déu-bufó”, un “déu-comodí”, un “déu” a la meva mida... Aquí no hi ha rastre d’eternitat. Un “déu” així té data de caducitat.