La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Temes Dona i Home Escatològic Crist transfigurat

Temes evangeli.net

Dona i Home (Teologia del cos de Joan Pau II)

  1. L'amor de l'home escatològic
    1. El Cos del Crist transfigurat

Poc abans del drama de la seva Passió, el Senyor volgué encoratjar els seus deixebles amb la Transfiguració del seu Cos. Per a estimar cal l'esperança i, per això, el Crist permeté per uns instants que el seu Cos reflectís —mitjançant un encisador resplendor de llum— la glòria de la seva divinitat. Aquesta meravellosa escena també haurà de coronar la nostra visió esperonada de l'estimació de l'home escatològic.

Fins ara hem contemplat el Cos del Crist ressuscitat, que no és exactament el mateix que parlar del Cos del Crist en estat gloriós. L'escena de la Transfiguració del Senyor ens forneix la imatge més propera del que pot ser un cos humà en estat gloriós i, el que encara és més important, ens mostra els trets més significatius de l'estimació de l'home escatològic.

Tal com ens ho conta sant Lluc (i els versicles paral·lels dels altres dos evangelis sinòptics), Jesús «prengué amb Ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. I mentre pregava, l'aspecte del seu rostre es transformà i el seu vestit es tornà blanc i resplendent. Dos homes conversaven amb Ell; eren Moisès i Elies, que, apareguts gloriosos, parlaven del seu traspàs que havia d'acomplir a Jerusalem» (Lc 9,28-31). Aquest és el moment d'afegir alguna cosa més sobre la situació del cos en l'eternitat amorosa, ja que «en aquesta experiència escatològica de la veritat i de l'amor, unida a la visió de Déu “cara a cara”, participarà també, a la seva manera, el cos humà» (AG 9.XII.81, 4).

La teologia, bo i recolzant en la Revelació, ensenya que els cossos humans ressuscitats per a viure en l'estat d'eterna comunió amb Déu, esdevindran profundament transformats (ja que seran espirituals, incorruptibles i immortals), gràcies a una sèrie de qualitats especials que rebran. En primer lloc, la impassibilitat, per la qual no podran patir cap molèstia o mal. A més, la subtilesa, gràcies a la qual el cos viurà una perfecta harmonia amb l'ànima (li restarà totalment subjecte), sense les dificultats que sovint experimentem en aquesta vida. En tercer lloc, es parla de l'agilitat, qualitat que permetrà que el cos es pugui moure segons desitgi l'esperit, sense que cap obstacle material pugui interferir. Finalment, l'aspecte que apareix més immediatament en l'escena de la Transfiguració del Senyor: la claredat, és a dir, una mena de resplendor corporal meravellós que no serà altra cosa que el reflex extern i sensible de la “divinització” dels cossos dels justos. 

Com es veu, tots aquests són factors de discontinuïtat, que, com sempre, no faran altra cosa que afavorir i perfeccionar l'estimació de l'home escatològic. Lògica-ment, tota aquesta informació —per cert, ja d'un nivell força gràfic— tampoc ens permet imaginar el cel, ja que d'aquestes qualitats que contemplem a les escenes evangèliques no en tenim experiència directa. Amb tot, ens ajuda a intuir la potenciació de l'estimació que l'home escatològic experimentarà per comparació amb l'home històric. 

< Anterior     Següent >