La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Divendres XXVI de durant l'any

1ª Lectura (Jb 38:1.12-21; 40:3-5): El Senyor, des de la tempesta, digué a Job: «D'ençà que ets al món, has donat mai ordres al matí, has indicat a l'aurora el lloc on ha de néixer, perquè s'agafi a les vores de la terra, i en siguin trets fora els estels més brillants? Llavors la terra pren relleu com argila segellada, i en surten els replecs com en un vestit; la llum dels estels s'apaga i es desfan les constel·lacions. Has penetrat fins a les fonts del mar? Has caminat pel fons de l'oceà?

»Has vist mai les portes del país dels morts, i t'han esfereït els porters que les guarden? Tens idea de l'amplada de la terra? Digue'm, si ho saps, quines mides té. Saps com s'hi va, al lloc on resideix la llum, i on té l'estança la fosca, cas que les vulguis recloure dintre els teus límits i conduir-les pels camins de casa seva? Tot això ho hauries de saber si havies nascut quan ho vaig crear, si comptes tants anys de vida!»

Job digué al Senyor: «Què puc respondre, jo que sóc tan poca cosa? Em poso la mà sobre els llavis i callo. Ja he parlat prou i massa: no hi tornaré, no diré res més».
Salm responsorial: 138
R/. Guieu-me, Senyor, per camins eterns.
Heu penetrat els meus secrets, Senyor, i em coneixeu, vós veieu quan m'assec o quan m'aixeco, descobriu de lluny estant els meus propòsits, sabeu bé si camino o si reposo, us són coneguts tots els meus passos.

On aniria que el vostre esperit no hi fos present? On fugiria que jo no estigués davant vostre? Si pujava dalt del cel, vós hi sou, si m'ajeia als inferns, us hi trobo.

Provaré de prendre les ales de l'aurora per anar a viure a l'altre extrem del mar? També allà m'hi portarien les mans vostres, també allà m'hi vindrien a buscar.

Vós heu creat el meu interior, m'heu teixit en les entranyes de la mare. Us dono gràcies per haver-me fet tan admirable, és meravellosa la vostra obra.
Versicle abans de l'Evangeli (Cf. Sal 94,8): Al·leluia. No enduriu, avui, els vostres cors; escolteu la veu de Déu. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Lc 10,13-16): En aquell temps, Jesús digué: «Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Si a Tir i a Sidó s'haguessin fet els miracles que vosaltres heu vist, ja fa temps que, en senyal de penediment, s'haurien assegut a la cendra, s'haurien posat vestits de sac i s'haurien convertit. Per això, el judici serà més suportable per a Tir i Sidó que per a vosaltres. I tu, Cafarnaüm, ¿et creus que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs! Qui us escolta a vosaltres, m'escolta a mi. Qui no fa cas de vosaltres, no fa cas de mi, i qui no fa cas de mi, no fa cas del qui m'ha enviat».

«Qui us escolta a vosaltres, m'escolta a mi»

Mn. Jordi SOTORRA i Garriga (Sabadell, Barcelona, Espanya)

Avui veiem Jesús dirigint la seva mirada vers les ciutats de Galilea que havien estat objecte de la seva preocupació i on havia predicat i realitzat les obres del Pare. Enlloc com a Corazín, Betsaida i Cafarnaüm no hi havia predicat i ni hi havia fet miracles. La sembra havia estat abundant, però no hi va haver bona collita. Ni Jesús no els va poder convèncer...! Quin misteri el de la llibertat humana! Podem dir “no” a Déu... El missatge evangèlic no s'imposa per la força: tan sols s'ofereix i jo m'hi puc tancar; el puc acceptar o el puc rebutjar. El respecte del Senyor per la meva llibertat és total. Quina responsabilitat, la meva!

Les expressions de Jesús: «Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida!» (Lc 10,13) en acabar la seva missió apostòlica expressen més un sofriment que una condemna. La proximitat del Regne de Déu no fou per aquelles ciutats una crida a la penitència i al canvi. Jesús reconeix que a Sidó i a Tir haurien aprofitat millor tota la gràcia dispensada als galileus.

La decepció de Jesús és més gran quan es tracta de Cafarnaüm. «¿Et creus que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs!» (Lc 10,15). Aquí hi tenia Pere la seva casa i Jesús n'havia fet el centre de la seva predicació. Una vegada més hi veiem en aquestes paraules més un sentiment de tristesa que no pas una amenaça. Això mateix podríem dir de moltes ciutats i persones de la nostra època. Es creuen que van amunt i en realitat es van enfonsant.

«Qui us escolta a vosaltres m'escolta a mi» (Lc 10,16). Aquestes paraules amb què acaba l'Evangeli són una crida a la conversió i són portadores d'esperança. Si escoltem la veu de Jesús encara hi som a temps. La conversió consisteix en que l'amor vagi superant l'egoisme en la nostra vida, i això és una feina sempre inacabada. Sant Màxim ens dirà: «No hi ha res tan agradable i estimat per Déu, com el fet que els homes es converteixin a Ell amb sincer penediment».

La nova web d'evangeli.net ja està disponible. Esperem que la distribució dels continguts i les noves funcionalitats facilitin la lectura i meditació de l'Evangeli i el seu comentari.