Avui celebrem la memòria dels Àngels Custodis. Feia temps que fariseus i saduceus mantenien una aferrissada disputa sobre si els àngels existien o no; deien els saduceus que aquests no eren altra cosa que quimeres, fantasies d'ignorants.

Jesús, com de passada, volgué deixar ben clara la doctrina. «Va cridar un infant, el posà enmig d'ells i digué: (...) Mireu de no menysprear cap d'aquests petits, perquè us asseguro que en el cel els seus àngels veuen constantment cara a cara el meu Pare celestial» (Mt 19,2-3.10). L'existència dels àngels «és una veritat de fe. El testimoni de l'Escriptura és tan clar com la unanimitat de la tradició» (Catecisme de l'Església, n. 328).

—Jo, Jesús, mai no he dubtat sobre l'existència dels àngels. Ja de menut, la mare m'ho recordava cada matí en anar a l'escola. Ell ha guiat tots els meus passos fins dur-me a ser sacerdot. De nou, el Catecisme ens ho ensenya: «Des de la infantesa fins al traspàs, la vida humana és voltada de la guarda i la intercessió dels àngels, alguns dels quals ‘tenen encarregada, cadascun, la guarda d'un sol fidel per guiar-lo a la vida’ (Sant Basili)» (n. 336).

Sant Josepmaria recomana no sols tenir-los-hi devoció, sinó també amistat: «Que tinguis confiança amb el teu Àngel Custodi. —Tracta'l com a un amic entranyable —ho és— i ell sabrà fer-te mil serveis en els assumptes ordinaris de cada dia».

—Tot sovint li demano ajuda i mai m'ha desatès: «Et sorprens perquè el teu àngel Custodi t'ha fet serveis evidents. —I no te n'hauries de sorprendre: per això l'ha posat el Senyor al teu costat». I quan vaig pel carrer penso: aquest potser no sap que té un àngel a la vora. Àngel, ajuda'l! És cosa apresa també de sant Josepmaria: «Acostuma't a encomanar cada una de les persones que tractes al seu Àngel Custodi».

En fi, «ací i allà la vida de l'Església es beneficia de l'ajuda misteriosa i poderosa dels àngels», ens diu el Catecisme (n. 334). —Què en tinc de motius per a donar gràcies a Déu i a la seva Mare, Reina dels Àngels!