Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia
200 mossens comenten l'Evangeli del dia
Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Ho tindran present i es convertiran al Senyor tots els països de la terra; es prosternaran davant seu gent de totes les nacions.
Perquè la reialesa és del Senyor, ell té la sobirania sobre els pobles. Fins les cendres de les tombes l'adoraran.
Els meus descendents li seran fidels. Parlaran del Senyor a les generacions que vindran, i anunciaran els seus favors als qui naixeran després, i els diran: «El Senyor ha fet tot això».
»El servent se'n tornà i ho va explicar tot al seu amo. Llavors l'amo, indignat, li va dir: ‘Surt de pressa per les places i els carrers de la ciutat i fes venir pobres, invàlids, cecs i coixos’. Després el criat digué: ‘Senyor, s'ha fet el que has manat i encara hi ha lloc’. L'amo va dir al servent: ‘Surt pels camins i pels horts i insisteix que vingui gent fins que s'ompli la casa’. Us asseguro que cap dels qui estaven convidats no tastarà el meu banquet».
«Surt pels camins i pels horts i insisteix que vingui gent fins que s'ompli la casa»
Mn. Joan COSTA i Bou (Barcelona, Espanya)Avui, el Senyor ens ofereix una imatge de l'eternitat representada per un banquet. El banquet significa el lloc on la família i els amics es troben plegats, gaudint de la companyia, de la conversa i de l'amistat entorn de la mateixa taula. Aquesta imatge ens parla de la intimitat amb Déu trinitat i de la joia que trobarem en l'estança del cel. Tot ho ha fet per nosaltres i ens crida perquè «ja tot és a punt» (Lc 14,17). Ens vol amb Ell; vol a tots els homes i les dones del món al seu costat, a cada un de nosaltres.
Cal, però, que vulguem anar-hi. I malgrat saber que és on millor s'està, perquè el cel és el nostre estatge etern, que excedeix totes les més nobles aspiracions humanes —«cap ull no ha vist mai, ni cap orella ha sentit, ni el cor de l'home somia allò que Déu té preparat per als qui l'estimen» (1Co 2,9) i, per tant, res no li és comparable—, tanmateix som capaços de rebutjar la invitació divina i perdre'ns eternament el millor oferiment que Déu podia fer-nos: participar de casa seva, de la seva taula, de la seva intimitat per sempre. Quina responsabilitat!
Som, dissortadament, capaços de canviar Déu per qualsevol cosa. Uns, com llegim en l'Evangeli d'avui, per un camp; uns altres, per uns bous. I tu i jo, per quina cosa som capaços de canviar aquell qui és el nostre Déu i la seva invitació? Hi ha qui per mandra, per deixadesa, per comoditat deixa de complir els seus deures d'amor vers Déu: ¿Tan poc val Déu, que el substituïm per qualsevol altra cosa? Que la nostra resposta a l'oferiment diví sigui sempre un sí, ple d'agraïment i d'admiració.