La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dissabte 1 durant l'any
1ª Lectura (He 4,12-16): Germans, la paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l'ànima i l'esperit, les articulacions i el moll dels ossos, i esclareix les intencions i els pensaments del cor. En tot el món creat no hi ha res que Déu no vegi clarament; tot és nu i descobert davant els ulls d'aquell a qui haurem de donar comptes. Per tant, mantinguem ferma la fe que professem, ja que en Jesús, el Fill de Déu, tenim el gran sacerdot que, travessant els cels, ha entrat davant Déu. Perquè el gran sacerdot que tenim no és incapaç de compadir-se de les nostres febleses: ell, igual que nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sense pecar. Per tant, acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu perquè es compadeixi de nosaltres, ens aculli i ens concedeixi, quan sigui l'hora, l'auxili que necessitem.
Salm responsorial: 18
R/. Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida.
És perfecta la llei del Senyor, i l'ànima hi descansa; és ferm el que el Senyor disposa, dóna seny als ignorants.

Els preceptes del Senyor són planers, omplen el cor de goig; els manaments del Senyor són transparents, il·luminen els ulls.

Venerar el Senyor és cosa santa, es manté per sempre; els determinis del Senyor són ben presos, tots són justíssims.

Les paraules que em surten dels llavis i els pensaments que el meu cor medita, que us siguin agradables, Senyor, penyal meu, redemptor meu.
Versicle abans de l'Evangeli (Lc 4,18): Al·leluia. El Senyor m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts, a proclamar als captius la llibertat. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mc 2,13-17): En aquell temps, Jesús sortí una altra vegada a la mar. I tota la multitud acudia a ell i els ensenyava. I tot passant, veié Leví el d’Alfeu, assegut al teloni, i li diu: «Segueix-me». I aixecant-se, el seguí. I succeí a casa seva que estava ell a taula, i que molts publicans i pecadors seien també a taula juntament amb Jesús i els seus deixebles, ja que eren molts, i el seguien. I els escribes dels fariseus, en veure que menjava amb els pecadors i publicans, deien als seus deixebles: «Per què menja amb els publicans i pecadors?». I havent-ho sentit Jesús, diu: «No tenen necessitat de metge els qui són sans, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos sinó els pecadors».

© Albada Editorial / evangeli.net

«No he vingut a cridar els justos sinó els pecadors»

Mn. Joaquim MONRÓS i Guitart (Tarragona, Espanya)

Avui, en l'escena que relata sant Marc, veiem com Jesús ensenyava i com tots venien a escoltar-lo. La fam de doctrina és palesa, llavors i també ara, perquè el pitjor enemic és la ignorància. Tant es així que s'ha fet clàssica l'expressió: «Deixaran d'odiar quan deixin d'ignorar».

Tot passant, Jesús veu Leví, fill d'Alfeu, assegut on recapten els impostos i, en dir-li «Segueix-me» (Mc 2,14), deixant-ho tot, se n'anà amb Ell. Amb aquesta promptitud i generositat va fer el gran “negoci”. No sols el “negoci del segle”, sinó que també el de l'eternitat.

Cal pensar quant de temps fa que el negoci de recaptar impostos per als romans s'ha acabat, i, en canvi, Mateu —avui més conegut pel seu nou nom que pel de Leví— no deixa d'acumular beneficis amb els seus escrits, en ser una de les dotze columnes de l'Església. Així passa quan se segueix amb promptitud el Senyor. Ell ho va dir: «I tot el qui deixi casa, o germans o germanes, o pare o mare, o fills, o camps a causa del meu nom, en rebrà cent vegades més i posseirà la vida eterna» (Mt 19,29).

Jesús acceptà el banquet que Mateu li oferí a casa seva, juntament amb altres cobradors d'impostos i pecadors, i amb els seus apòstols. Els fariseus —com a espectadors dels treballs dels altres— fan present als deixebles que el seu Mestre menja amb gent que ells tenen qualificats com a pecadors. El Senyor els sent, i surt en defensa de la seva habitual manera d'obrar amb les ànimes: «No he vingut per cridar els justos sinó els pecadors» (Mc 2,17). Tota la Humanitat necessita el Metge diví. Tots som pecadors i, com dirà Sant Pau, «tots han pecat i estan mancats de la glòria de Déu» (Rm 3,23).

Responguem amb la mateixa promptitud amb què Maria respongué sempre a la seva vocació de corredemptora.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Ai de mi, Senyor! Tingues misericòrdia de mi! Jo no t’amago les meves nafres. Tu ets metge, i jo estic malalt; tu ets misericordiós, i jo sóc miserable» (Sant Agustí)

  • «Qui es troba aparentment més lluny de la santedat, pot convertir-se fins i tot en un model d’acollida de la misericòrdia de Déu i deixar entreveure els seus meravellosos efectes» (Benet XVI)

  • «Crist va invitar a la fe i a la conversió, Ell mai hi va forçar a ningú (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 160)