La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dimecres 10 de durant l'any
1ª Lectura (2C 3,4-11): Germans, tenim aquesta seguretat perquè confiem en Déu gràcies al Crist. No és que ens refiem de nosaltres mateixos, com si fóssim capaços de fer res pel nostre compte: tot el que nosaltres podem fer ve de Déu; ell ens ha fet capaços d'estar al servei de la nova aliança, una aliança que no depèn de la lletra escrita, sinó de l'obra de l'Esperit. La lletra escrita condemna a la mort, mentre que l'Esperit dóna vida.

La lletra de la Llei, gravada en tauletes de pedra, condemnava a mort; tanmateix la cara de Moisès, que l'havia de transmetre, resplendia amb tanta glòria, ni que fos passatgera, que el poble d'Israel no el podia mirar de fit a fit. Si la missió de transmetre la lletra era tan gloriosa, no ho serà molt més la missió de transmetre l'Esperit? Si era gloriós estar al servei de la lletra que condemna els pecadors, no ho serà molt més estar al servei del qui els converteix en justos? Ben mirat, aquesta nova glòria sobrepassa tant l'antiga que ni la veiem. Ja que, per gloriós que fos allò que no havia de durar, ho és molt més allò que dura sempre.
Salm responsorial: 98
R/. Sou sant, Senyor, Déu nostre.
Exalceu el Senyor, el nostre Déu, venereu l'escambell dels seus peus: «Ell és sant!».

Moisès i Aharon amb els seus sacerdots, Samuel amb els qui invoquen el seu nom, invocaven el Senyor, i els responia.

Els parlava en la columna de núvol, i ells escoltaven l'aliança i els preceptes que els donava.

Senyor, Déu nostre, vós els responíeu, i éreu per a ells Déu de perdó, tot i castigar, les seves culpes.

Exalceu el Senyor, el nostre Déu, venereu la muntanya sagrada: és sant el Senyor, el nostre Déu.
Versicle abans de l'Evangeli (Ps 24,4.5): Al·leluia. Déu meu, feu que aprengui els vostres camins, guieu-me en la vostra veritat. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mt 5,17-19): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud. Us ho asseguro: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma de la Llei. Tot arribarà a la plenitud. Per tant, aquell qui deixi de complir un dels manaments més petits i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel, però aquell qui els compleixi i ensenyi a complir-los, serà tingut per gran en el Regne del cel.

«No he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud»

Mn. Miquel MASATS i Roca (Girona, Espanya)

Avui escoltem del Senyor: «No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; (...) sinó a dur-los a la plenitud» (Mt 5,17). En l'Evangeli d'avui, Jesús ensenya que l'Antic Testament és part de la Revelació divina: Déu primerament es donà a conèixer als homes mitjançant els profetes. El Poble escollit es reunia els dissabtes a la sinagoga per tal d'escoltar la Paraula de Déu. Així com un bon israelita coneixia les Escriptures i les posava en pràctica, als cristians ens cal la meditació freqüent —diària, si fos possible— de les Escriptures.

En Jesús tenim la plenitud de la Revelació. Ell és el Verb, la Paraula de Déu, que s'ha fet home (cf. Jn 1,14), que ve a nosaltres per a donar-nos a conèixer qui és Déu i com ens estima. Déu espera de l'home una resposta d'amor, manifestada en el compliment dels seus ensenyaments: «Si m'estimeu, guardareu els meus manaments» (Jn 14,15).

Del text de l'Evangeli d'avui en trobem una bona explicació en la Primera Carta de sant Joan: «Estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I els seus manaments no són feixucs» (1Jn 5,3). Guardar els manaments de Déu garanteix que l'estimem amb obres i de veritat. L'amor no és només un sentiment, sinó que vol a la vegada obres, obres d'amor, viure el doble precepte de la caritat.

Jesús ens ensenya la malícia de l'escàndol: «Aquell qui deixi de complir un dels manaments més petits i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel» (Mt 5,19). Perquè —com diu sant Joan— «el qui afirma: ‘Jo el conec’, però de fet no guarda els seus manaments, és un mentider, i la veritat no està en ell» (1Jn 2,4).

A la vegada ensenya la importància del bon exemple: «Aquell qui els compleixi i ensenyi a complir-los, serà tingut per gran en el Regne del cel» (Mt 5,19). El bon exemple és el primer element de l'apostolat cristià.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Un mandat, per suau que sigui, es converteix en dur quan l’imposa un cor tirà i cruel, però es fa fàcil quan és l’Amor qui ho mana» (San Francesc de Sales)

  • «La llei és saviesa. Saviesa és l’art de ser homes, l’art de poder viure bé i poder morir bé. I es pot viure i morir bé només quan s’ha rebut la veritat i quan la veritat ens indica el camí» (Benet XVI)

  • «El compliment perfecte de la Llei només podia ser obra del Legislador diví, nascut subjecte a la Llei en la persona del Fill (cf. Ga 4,4). En Jesús, la Llei ja no es presenta gravada en taules de pedra, sinó ‘al fons del cor’ (Jr 31,33) (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 580)