La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dijous 10 de durant l'any

1ª Lectura (2C 3,15-4,1.3-6): Germans, encara avui, quan el poble d'Israel escolta la lectura dels llibres de Moisès, porta un vel que el priva d'entendre'ls. Aquest vel, tal com ho feia Moisès, se'l treu quan retorna al Senyor. En aquest lloc de l'Escriptura, «el Senyor» vol dir l'Esperit; tan bon punt hi ha l'Esperit del Senyor, el poble esclau queda lliure, i tots nosaltres, que no ens cobrim la cara amb cap vel, reflectim clarament la glòria del Senyor: com un mirall som transformats a la seva imatge, cada vegada més gloriosa, per obra del Senyor, que vol dir l'Esperit.

Per això, sabent que la bondat de Déu ens ha confiat aquest servei, no ens acovardim. És cert que la Bona Nova que nosaltres anunciem queda com coberta d'un vel, però només per als qui van a la perdició. Aquests són els qui resisteixen a la fe. Satanàs, el déu d'aquest món, els ha encegat l'enteniment perquè no els pugui il·luminar la claror irradiada per la Bona Nova de la glòria de Crist, que és imatge de Déu. Perquè, quan nosaltres prediquem, no ens anunciem a nosaltres mateixos: anunciem que Jesucrist és el Senyor, i nosaltres, els vostres servidors per amor de Jesús. Al principi Déu ordenà que la llum resplendís d'enmig de la foscor, i ara és ell qui ha resplendit en els nostres cors perquè irradiem el coneixement de la seva glòria, reflectida en Crist.
Salm responsorial: 84
R/. La glòria del Senyor habitarà al nostre país.
Jo escolto què diu el Senyor: Déu anuncia la pau al seu poble. El Senyor és a prop per salvar els seus fidels, i la seva glòria habitarà al nostre país.

La fidelitat i l'amor es trobaran, s'abraçaran la bondat i la pau; la fidelitat germinarà de la terra, i la bondat mirarà des del cel.

El Senyor donarà la pluja, i la nostra terra donarà el seu fruit. La bondat anirà al seu davant, i la pau li seguirà les petjades.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 13,34): Al·leluia. Us dono un manament nou, diu el Senyor: Que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mt 5,20-26): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo us dic que, si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.

»Ja sabeu que es va dir als antics: No matis, i el qui mati serà condemnat pel tribunal. Doncs jo us dic: El qui s'irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l'insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l'infern.

»Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena. Afanya't a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. T'ho asseguro: no en sortiràs que no hagis pagat fins l'últim cèntim.

«Si no sou més justos (...) no entrareu pas al Regne del cel»

P. Julio César RAMOS González SDB (Mendoza, Argentina)

Avui, Jesús ens convida a anar més enllà d'allò que pot viure qualsevol simple complidor de la llei. Malgrat no caure en la concreció de males accions, moltes vegades el costum endureix el desig de la recerca de la santedat, tot emmotllant-nos de manera acomodatícia a la rutina del captenir-se bé, i res més. Sant Joan Bosco acostumava a repetir: «Allò que és bo, és enemic d'allò que és òptim». Aquest és el punt en què ens arriba la Paraula del Mestre, el qual ens invita a fer coses “més grans” (cf. Mt 5,20), que parteixen d'una actitud distinta. Coses més grans que, paradoxalment, passen per les menors, per les més petites. Irritar-se, menysprear i renegar del germà no són actituds adients per al deixeble del Regne, el qual ha arribat a ser cridat a esdevenir —ni més ni menys— que sal de la terra i llum del món (cf. Mt 5,13-16), des de la vigència de les benaurances (cf. Mt 5,3-12).

Jesús, amb autoritat, canvia la interpretació del precepte negatiu “No matar” (cf. Ex 20,13) per la interpretació positiva de la profunda i radical exigència de la reconciliació, posada —per a major èmfasi— en relació amb el culte. Així, no hi ha cap ofrena que serveixi quan «et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu» (Mt 5,23). Per això, cal resoldre qualsevol plet, perquè en cas contrari la invalidesa de l'ofrena es tornarà contra tu (cf. Mt 5,26).

Tot això, solament ho pot moure un gran amor. Sant Pau ens dirà: «No cometre adulteri, no matar, no robar, no desitjar allò que és d'un altre, i qualsevol altre manament, tots es resumeixen en això: ‘Estima els altres com a tu mateix’. Qui estima, no fa cap mal als altres. Estimar és la plenitud de la Llei» (Rm 13,9-10). Demanem de ser renovats en el do de la caritat —fins al darrer detall— amb el proïsme, i la nostra vida serà la millor i més autèntica ofrena a Déu».