Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
El Senyor és la muralla que em protegeix; el meu cor hi confia. M'ha defensat, i m'he rejovenit tot jo; vull lloar-lo de tot cor.
El Senyor és la muralla del seu poble, dóna la victòria al seu Ungit. Salveu el vostre poble, beneïu la vostra heretat. Sigueu el seu pastor, preneu-los sempre als vostres braços.
© Albada Editorial / evangeli.net
«Us dic que ni a Israel he trobat una fe tan gran!»
Fr. John A. SISTARE (Cumberland, Rhode Island, Estats Units)Avui, ens enfrontem amb una pregunta interessant. Per quina raó el centurió de l'Evangeli no anà personalment a trobar Jesús i, en canvi, envià alguns notables dels jueus per endavant amb la demanda que vingués a salvar el seu criat? El mateix centurió respon per nosaltres en el passatge evangèlic: «Senyor, no et molestis, perquè no soc digne que entris sota el meu sostre, i per això tampoc no m’he considerat digne de venir a tu, però, digues-ho de paraula, i serà guarit el meu criat» (Lc 7,7).
Aquell centurió posseïa la virtut de la fe en creure que Jesús podria fer el miracle —si així ho volia— només amb la seva divina voluntat. La fe li feia creure que, prescindint d'allà on Jesús pogués trobar-se, Ell podria sanar el criat malalt. Aquell centurió estava ben convençut que cap distància no podria impedir o deturar Jesucrist, si volia dur a bon terme el seu treball de salvació.
Nosaltres també som cridats a tenir la mateixa fe en les nostres vides. Hi ha vegades que podem ésser temptats a creure que Jesús és lluny i no escolta els nostres precs. La fe, però, il·lumina les nostres ments i els nostres cors fent-nos creure que Jesús s'hi troba sempre a prop, per tal d'ajudar-nos. De fet, la presència sanativa de Jesús a l'Eucaristia ha de ser el nostre recordatori permanent que Jesús és sempre prop nostre. Sant Agustí, amb ulls de fe, hi creia en aquesta realitat: «El que veiem és el pa i el calze; això és el que els teus ulls et senyalen. Però, allò que la teva fe t'obliga a acceptar és que el pa és el Cos de Jesucrist i en el calze s'hi troba la sang de Jesucrist».
La fe il·lumina les nostres ments per fer-nos veure la presència de Jesús al bell mig de nosaltres. I, com aquell centurió, direm, «Senyor, no et molestis, perquè no soc digne que entris sota el meu sostre» (Lc 7,6). Per tant, si ens humiliem davant el nostre Senyor i Salvador, Ell ve i s'apropa per a curar-nos. Tanmateix deixem Jesús penetrar el nostre esperit, a casa nostra, per tal de curar i enfortir la nostra fe i per a dur-nos cap a la vida eterna.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Per les obres que fa la caritat se sap si la fe és viva o morta. La fe viva és excel·lent perquè, estant unida amb la caritat i vivificada per ella, és ferma i constant. Fa moltes i bones obres, que mereix que sigui lloada per elles dient: Oh, quina fe tan gran» (Sant Francesc de Sales)
«El nostre temps requereix cristians que creixin en la fe gràcies a la familiaritat amb la Sagrada Escriptura i els sagraments. Persones que siguin gairebé un llibre obert que narra l’experiència de la vida nova en l’Esperit» (Benet XVI)
«La fe és, en primer lloc, una adhesió personal de l’home a Déu. Al mateix temps —i d’una manera inseparable— és l’assentiment lliure a tota la veritat revelada per Déu (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 150)
