Avui, amb aquesta escena, ens submergim en una atmosfera social "d'entranyable" humanitat: un superior —estranger— es preocupa per un subaltern; un grup d'ancians jueus acudeixen a Jesús tot intercedint per la salut del servent de l'estranger... I un element que els uneix: "és ell qui ens ha construït la sinagoga". En la diversitat multiforme (d'origen, cultura, posició social... fins i tot de religió), estan units pel respecte a la "religiositat".

La "laïcitat" positiva procura la justa autonomia d'allò polític: evita l'Estat "confessional", però assumeix el fet profundament humà de la religiositat (el "laïcisme" el margina). És fonamental insistir en la distinció entre els àmbits "polític" i "religiós" per a tutelar tant la llibertat religiosa dels ciutadans, com la responsabilitat de l'Estat envers ells. A més, convé destacar les funcions insubstituïbles de la religió per a la formació de les consciències i la seva contribució —juntament amb altres instàncies— per a la creació d'un consens ètic de fons en la societat.

—Senyor, a Vós us adorem i per les autoritats us preguem.