La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Accepto
Més informació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Veure santoral: La Mare de Déu de la Mercè
Divendres 25 de durant l'any
Veure 1ª Lectura i Salm
1ª Lectura (Ag 2,1-9): L'any segon del rei Darius, el dia vint-i-u del mes setè, el Senyor va fer sentir la seva paraula a través del profeta Ageu i digué: «Digues a Zorobabel, fill de Salatiel, governador de Judà, a Josuè, fill de Josèdec, gran sacerdot, i a la resta del poble: Si entre vosaltres en queden alguns que hagin vist aquest temple amb tota l'esplendor que tenia, com el veieu ara? En comparació d'aquell sembla no res. Però anima't, Zorobabel, diu l'oracle del Senyor. Anima't, Josuè, fill de Josèdec, gran sacerdot, animeu-vos, poble del país, i treballeu, diu l'oracle del Senyor, perquè jo sóc amb vosaltres, diu l'oracle del Senyor de l'univers, i el meu esperit està enmig vostre. No tingueu por. Això diu el Senyor de l'univers: Dintre de poc faré tremolar encara el cel i la terra, el mar i els continents, faré tremolar també totes les nacions; els tresors més preuats de totes les nacions vindran aquí, i ompliré de glòria aquest temple, diu el Senyor de l'univers. La plata i l'or són meus, diu l'oracle del Senyor de l'univers. La glòria d'aquest temple serà més gran que la de l'anterior, diu el Senyor de l'univers, i en aquest lloc jo donaré la pau, diu l'oracle del Senyor de l'univers».
Salm responsorial: 42
R/. Espera en Déu. Jo el tornaré a lloar: Salvador meu i Déu meu.
Feu-me justícia, defenseu la meva causa contra la gent que no estima; allibereu-me, Déu meu, d'aquests homes perversos i traïdors.

Déu meu, la muralla que em salva sou vós. Per què m'abandoneu? Per què he d'anar de dol pertot arreu, seguit de prop per l'enemic?

Envieu-me la llum i la veritat; que elles em guiïn, que em duguin a la muntanya sagrada, al lloc on residiu.

M'acostaré a l'altar de Déu, a Déu, que és la meva alegria; ho celebraré i us lloaré amb la cítara, Senyor, Déu meu.
Versicle abans de l'Evangeli (Mc 10,45): Al·leluia. El Fill de l'home ha vingut a servir, i a donar la seva vida en rescat per tots els homes. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Lc 9,18-22): I s’esdevingué que, quan [Jesús] es trobava sol en oració, es reuniren amb ell els seus deixebles i els preguntà, dient: «Qui diu la gent que soc jo?». I ells respongueren: «Joan Baptista, i altres que Elies, i altres que un dels antics profetes ha ressuscitat». I els digué: «I vosaltres, qui dieu que soc jo?». Responent Pere, digué: «El Crist de Déu». I comminant-los, els manà que a ningú no ho diguessin.

I afegí: «El Fill de l’home ha de patir moltes coses; i ser rebutjat pels ancians, i pels grans sacerdots i els escribes; i ser mort, i al tercer dia ressuscitar».

© Albada Editorial / evangeli.net

«Qui diu la gent que soc jo? I vosaltres, qui dieu que soc jo?»

Mn. Pere OLIVA i March (Sant Feliu de Torelló, Barcelona, Espanya)

Avui, en l'Evangeli, hi ha dos interrogants que el mateix Mestre fa per a tots. El primer interrogant demana una resposta estadística, aproximada: «Qui diu la gent que soc jo?» (Lc 9,18). Fa que ens girem al voltant i contemplem com resolen la qüestió els altres: els veïns, els companys de feina, els amics, els familiars més propers... Mirem l'entorn i ens sentim més o menys responsables o propers —depèn dels casos— d'algunes d'aquestes respostes que formulen els qui tenen a veure amb nosaltres i amb el nostre àmbit, “la gent”... I la resposta ens diu molt, ens informa, ens situa i fa que ens adonem d'allò que desitgen, necessiten, busquen els qui viuen al nostre costat. Ens ajuda a sintonitzar, a descobrir un punt de trobada amb l'altre per anar més enllà...

Hi ha una segona interrogació que demana per nosaltres: «I vosaltres, qui dieu que soc jo?» (Lc 9,20). Esdevé una qüestió fonamental que truca a la porta, que pidola de cadascú: una adhesió o un rebuig; una veneració o una indiferència; caminar amb Ell i en Ell o finalitzar un atansament de simple simpatia... Aquesta qüestió és delicada, és determinant perquè ens afecta. Què diuen el nostres llavis i les nostres actituds? Volem ser fidels a Aquell que és i dóna sentit al nostre ésser? Hi ha en nosaltres una sincera disposició a seguir-lo en els camins de la vida? Estem disposats a acompanyar-lo a la Jerusalem de la creu i de la glòria?

«És un camí de creu i resurrecció (...). La creu és exaltació de Crist. Ho digué Ell mateix: ‘Quan seré enlairat, atrauré tothom cap a mi’. (...) La creu, doncs, és glòria i exaltació de Crist» (Sant Andreu de Creta). Disponibles per avançar cap a Jerusalem? Només amb Ell i en Ell, veritat?

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Ah!, Déu meu!, que la major part dels homes prossegueixen avui escridassant: “No aquest, sinó Barrabàs”, cada cop que menystenen el Crist per un plaer, per uns puntets d’honra, per un desfogament de còlera» (Sant Alfons Maria de Liguori)

  • «L’esdeveniment de la Creu solament revela el seu sentit ple si ‘aquest home’, que sofrí i morí a la Creu, ‘era veritablement el Fill de Déu’, usant les paraules pronunciades pel centurió davant del Crucificat» (Benet XVI)

  • «Essent les nostres culpes les que han fet sofrir a nostre Senyor el suplici de la creu, no hi ha dubte que els qui s’enfonsen en els desordres i en el mal ‘tornen a crucificar el Fill de Déu i l’exposen públicament a la ignomínia’ (He 6,6)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 598)