Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Déu meu, la muralla que em salva sou vós. Per què m'abandoneu? Per què he d'anar de dol pertot arreu, seguit de prop per l'enemic?
Envieu-me la llum i la veritat; que elles em guiïn, que em duguin a la muntanya sagrada, al lloc on residiu.
M'acostaré a l'altar de Déu, a Déu, que és la meva alegria; ho celebraré i us lloaré amb la cítara, Senyor, Déu meu.
«Qui diu la gent que sóc jo? I vosaltres, qui dieu que sóc?»
Mn. Pere OLIVA i March (Sant Feliu de Torelló, Barcelona, Espanya)Avui, en l'Evangeli, hi ha dos interrogants que el mateix Mestre fa per a tots. El primer interrogant demana una resposta estadística, aproximada: «Qui diu la gent que sóc jo?» (Lc 9,18). Fa que ens girem al voltant i contemplem com resolen la qüestió els altres: els veïns, els companys de feina, els amics, els familiars més propers... Mirem l'entorn i ens sentim més o menys responsables o propers —depèn dels casos— d'algunes d'aquestes respostes que formulen els qui tenen a veure amb nosaltres i amb el nostre àmbit, “la gent”... I la resposta ens diu molt, ens informa, ens situa i fa que ens adonem d'allò que desitgen, necessiten, busquen els qui viuen al nostre costat. Ens ajuda a sintonitzar, a descobrir un punt de trobada amb l'altre per anar més enllà...
Hi ha una segona interrogació que demana per nosaltres: «I vosaltres, qui dieu que sóc?» (Lc 9,20). Esdevé una qüestió fonamental que truca a la porta, que pidola de cadascú: una adhesió o un rebuig; una veneració o una indiferència; caminar amb Ell i en Ell o finalitzar un atansament de simple simpatia... Aquesta qüestió és delicada, és determinant perquè ens afecta. Què diuen el nostres llavis i les nostres actituds? Volem ser fidels a Aquell que és i dóna sentit al nostre ésser? Hi ha en nosaltres una sincera disposició a seguir-lo en els camins de la vida? Estem disposats a acompanyar-lo a la Jerusalem de la creu i de la glòria?
«És un camí de creu i resurrecció (...). La creu és exaltació de Crist. Ho digué Ell mateix: ‘Quan seré enlairat, atrauré tothom cap a mi’. (...) La creu, doncs, és glòria i exaltació de Crist» (Sant Andreu de Creta). Disponibles per avançar cap a Jerusalem? Només amb Ell i en Ell, veritat?
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Ah!, Déu meu!, que la major part dels homes prossegueixen avui escridassant: “No aquest, sinó Barrabàs”, cada cop que menystenen el Crist per un plaer, per uns puntets d’honra, per un desfogament de còlera» (Sant Alfons Maria de Liguori)
«L’esdeveniment de la Creu solament revela el seu sentit ple si ‘aquest home’, que sofrí i morí a la Creu, ‘era veritablement el Fill de Déu’, usant les paraules pronunciades pel centurió davant del Crucificat» (Benet XVI)
«Essent les nostres culpes les que han fet sofrir a nostre Senyor el suplici de la creu, no hi ha dubte que els qui s’enfonsen en els desordres i en el mal ‘tornen a crucificar el Fill de Déu i l’exposen públicament a la ignomínia’ (He 6,6)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 598)
