Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Sabem prou bé que fins ara tot l'univers creat gemega i sofreix dolors com la mare quan infanta. Però no és ell tot sol. També nosaltres, els qui ja posseïm l'Esperit com a primers fruits de la collita que vindrà, gemeguem igualment dins nostre, esperant l'hora que serem plenament fills, quan el nostre cos serà redimit. Ja som salvats, però dins una esperança. Ara, ningú no espera allò que veu; si ja ho veiés, com ho esperaria? Així, doncs, si esperem allò que encara no veiem, ens toca viure ferms en l'esperança.
Els altres pobles es deien: «És magnífic el que el Senyor fa a favor d'ells». És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, amb quin goig ho celebrem!
Renoveu la nostra vida, Senyor, com l'aigua renova l'estepa del Nègueb. Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls criden de goig a la sega.
Sortien a sembrar tot plorant, emportant-se la llavor; i tornaran cantant d'alegria, duent a coll les seves garbes.
I novament digué: «A què compararé el regne de Déu? És semblant al llevat que prengué una dona i l’amagà en tres mesures de farina, fins que tot fermentà».
© Albada Editorial / evangeli.net
«A què s'assembla el regne de Déu?»
Rev. D. Francisco Lucas MATEO Seco (Pamplona, Navarra, Espanya)Avui, els textos de la litúrgia, mitjançant dues paràboles, situen davant dels nostres ulls una de les característiques pròpies del Regne de Déu: és quelcom que creix lentament —com un gra de mostassa— però que arriba a fer-se gran fins al punt d'oferir recer a les aus del cel. Així ho manifestava Tertul·lià: «Som d'ahir i ho emplenem tot». Amb aquesta paràbola, Nostre Senyor exhorta a la paciència, a la fortalesa i a l'esperança. Aquestes virtuts són particularment necessàries per als qui es dediquen a la propagació del Regne de Déu. Cal saber esperar que la llavor sembrada, amb la gràcia de Déu i amb la cooperació humana, vagi creixent, tot enfonsant les seves arrels en la bona terra i elevant-se a poc a poc fins esdevenir un arbre. Fa falta, en primer lloc, tenir fe en la virtualitat —fecunditat— continguda en la llavor del Regne de Déu. Aquesta llavor és la Paraula; és també l'Eucaristia, que se sembra en nosaltres mitjançant la comunió. Nostre Senyor Jesucrist es comparà a si mateix amb «el gra de blat, caient en terra (...) si mor, porta molt de fruit» (Jn 12,24).
El Regne de Déu, continua Nostre Senyor, és semblant al «llevat que prengué una dona i l’amagà en tres mesures de farina, fins que tot fermentà» (Lc 13,21). També aquí es parla de la capacitat que té el llevat de fermentar tota la pasta. Així succeeix amb “la resta d'Israel” de què parla l'Antic Testament: la “resta” haurà de salvar i fermentar tot el poble. Seguint amb la paràbola, només cal que el ferment estigui dins de la massa, que arribi al poble, que sigui com la sal capaç de preservar de la corrupció i de donar bon sabor a tot l'aliment (cf. Mt 5,13). També cal donar temps per tal que el llevat realitzi la seva tasca.
Paràboles que animen a la paciència i a la segura esperança; paràboles que es refereixen al Regne de Déu i a l'Església, i que s'apliquen també al creixement d'aquest mateix Regne en cadascú de nosaltres.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Confiança i fe viva mantingui l’ànima, que qui creu i espera tot ho aconsegueix» (Santa Teresa de Jesús)
«La victòria del Senyor és segura, el seu amor farà créixer cada llavor de bé present a la terra» (Francesc)
«(...) És just i bo pregar perquè la vinguda del Regne de justícia i de pau influeixi en el camí de la història, però també és important fonyar amb la pregària la pasta de les humils situacions quotidianes (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.660)
