La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dimarts 2 durant l'any

1ª Lectura (1S 16,1-13): En aquells dies, el Senyor digué a Samuel: «Fins quan et doldràs de Saül, si jo l'he descartat ja com a rei d'Israel? Omple d'oli el corn i ves-te'n: T'envio a casa de Jesè, el betlehemita: entre els seus fills veig el qui jo vull per rei». Samuel respongué: «Com puc anar-hi? Saül ho sentirà dir i em matarà». El Senyor li digué: «Emporta't una vedella i digues que hi has anat per oferir un sacrifici al Senyor. Convida Jesè al sacrifici, i jo et faré saber què has de fer. Ungeix i consagra'm aquell que jo et diré.

Samuel va fer el que el Senyor li havia ordenat. Quan arribà a Bet-Lèhem, els ancians de la ciutat sortiren a rebre'l tots alarmats li preguntaren: «Vens en so, de pau?» Samuel respongué: «Sí, vinc en so de pau. Vinc per immolar una víctima al Senyor. Purifiqueu-vos i veniu al sacrifici». Samuel purificà també Jesè i els seus fills i els invità al sacrifici. Quan arribaren, veié Eliab i pensà: «Segur que el Senyor ja té al davant el seu Ungit». Però el Senyor digué a Samuel: «No et fixis en el seu aspecte ni en l'alçada de la seva talla. L'he descartat. Allò que l'home veu no és allò que val; l'home veu només l'aspecte exterior, però Déu veu el fons del cor». Llavors Jesè cridà Abinadab i el va fer passar davant Samuel, però ell digué: «Tampoc no és aquest el que el Senyor ha escollit». Després va fer passar Sammà, però Samuel digué: «Tampoc no és aquest el que el Senyor ha escollit».

Així va fer passar davant Samuel els set primers dels seus fills, però Samuel li digué: «D'aquests set, el Senyor no n'escull cap». I Samuel afegí: «No et queda cap més fill?» Jesè respongué: «Encara queda el més petit: és a pasturar el ramat». Samuel li digué: «Aneu a buscar-lo. No ens posarem a taula que no sigui aquí». Jesè el feu anar a buscar. Tenia el cabell roig i els ulls bonics; tot ell feia goig de veure. El Senyor digué a Samuel: «Ungeix-lo, que és ell». Samuel va prendre el corn de l'oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d'aquell dia l'Esperit del Senyor s'apoderà de David. l Samuel se'n tornà a casa seva.
Salm responsorial: 88
R/. M'he fixat en David, el meu servent, l'he ungit amb l'oli sant.
Vau dir un dia en visió als vostres fidels: «He coronat un home fort, he posat al tron un jove del meu poble: David, el meu servent».

M'he fixat en ell, i l'he ungit amb l'oli sant, perquè la meva mà estigui amb ell per sempre, i el meu braç el faci invencible.

Ell em dirà: «Sou el meu pare, el meu Déu i la roca que em salva». I jo el faré el meu primogènit, l'altíssim entre els reis de la terra.
Versicle abans de l'Evangeli (Cf. Ef 1,17-18): Al·leluia. Que el Pare de nostre Senyor Jesucrist il·lumini els ulls del nostre cor perquè coneguem a quina esperança ens ha cridat. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mc 2,23-28): Un dissabte, Jesús passava per uns sembrats. Tot fent camí, els seus deixebles es posaren a arrencar espigues. Els fariseus li van dir: «Mira, per què fan en dissabte això que no és permès?». Jesús els respon: «¿No heu llegit mai què va fer David quan van tenir necessitat de menjar ell i els qui anaven amb ell? Tal com es diu en el passatge del gran sacerdot Abiatar, David va entrar al temple de Déu, va menjar els pans d'ofrena, que solament poden menjar els sacerdots, i en va donar també als qui l'acompanyaven». I els deia: «El dissabte ha estat fet per a l'home, i no l'home per al dissabte. Per això el Fill de l'home és senyor fins i tot del dissabte».

«El dissabte ha estat fet per a l'home, i no l'home per al dissabte»

Mn. Ignasi FABREGAT i Torrents (Terrassa, Barcelona, Espanya)

Avui com ahir, Jesús se les ha d'entendre amb els fariseus, que han deformat la Llei de Moisès, tot quedant-se en les petiteses i oblidant-se de l'esperit que la informa. Els fariseus, en efecte, acusen els deixebles de Jesús de violar el dissabte (cf. Mc 2,24). Segons llur casuística aclaparadora, arrencar espigues equival a “segar”, i masegar-les significa “batre”: aquestes feines de camp —i ben bé una quarantena més— eren prohibides el dissabte, dia de descans. Com ja sabem, els pans d'ofrena dels que ens parla l'Evangeli eren dotze pans que es col·locaven cada setmana a la taula del santuari, com un homenatge de les dotze tribus d'Israel al seu Déu i Senyor.

L'actitud d'Abiatar és la mateixa que avui ens ensenya Jesús: els preceptes de la Llei que tenen menys importància han de cedir davant els majors; un precepte cerimonial ha de cedir davant un precepte de llei natural; el precepte del repòs del dissabte no està, doncs, pel damunt de les elementals necessitats de subsistència. El Concili Vaticà II, inspirant-se en la perícopa que comentem, i per tal de subratllar que la persona ha d'estar pel damunt de les qüestions econòmiques i socials, diu: «L'ordre social i el seu progressiu desenvolupament s'han de subordinar en tot moment al bé de la persona, perquè l'ordre de les coses s'ha de sotmetre a l'ordre de les persones i no a l'inrevés. El mateix Senyor ho advertí quan digué que el dissabte havia estat fet per l'home, i no l'home pel dissabte (cf. Mc 2,27)».

Sant Agustí ens diu: «Estima i fes el que vulguis». Ho hem entès bé, o encara l'obsessió per allò que és secundari ofega l'amor que cal posar en tot el que fem? Treballar, perdonar, corregir, anar a missa els diumenges, tenir cura dels malalts, complir els manaments..., ho fem perquè toca o per amor a Déu? Tant de bo que aquestes consideracions ens ajudin a vivificar totes les nostres obres amb l'amor que el Senyor ha posat en els nostres cors, precisament perquè el puguem estimar a Ell.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Els que vivien segons l’ordre de les coses antigues han vingut a la nova esperança, no observant ja el dissabte, sinó el dia del Senyor, en què la nostra vida és beneïda per Ell i per la seva mort» (Sant Ignasi d’Antioquia)

  • «El repòs del ‘dissabte’ pretén la participació en el descans i en la pau de Déu. Però, quan l’home es nega al ‘lleure per Déu’ (és a dir, a l’adoració), llavors entra en l’esclavitud del “negoci”» (Benet XVI)

  • «El Diumenge es distingeix expressament del dissabte i el succeeix cronològicament cada setmana. Entre els cristians, el substitueix pel que fa a la prescripció cerimonial. Amb la Pasqua del Crist, completa la veritat espiritual del sàbat jueu i anuncia el repòs etern de l’home en Déu» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.175)