1ª Lectura (1S 17,32-33.37.40-51): En aquells dies, presentaren David a Saül i David li digué: «Que el meu Senyor no es descoratgi davant les provocacions d'aquest filisteu. El teu servent anirà a lluitar amb ell». Saül li contestà: «Tu no ets capaç de lluitar amb un home així: encara ets un noi i ell està avesat a combatre des de jove». David replicà: «El Senyor, que m'ha salvat dels lleons i dels ossos, també em salvarà d'aquest filisteu». Respongué Saül: «Ves-hi, i que el Senyor t'acompanyi».

David prengué el seu bastó, va triar cinc palets ben llisos del torrent, se'ls va guardar en el sarró de pastor i, amb la fona a la mà, anà cap al filisteu, que avançava precedit del seu escuder. El filisteu mirà David, i quan va veure que era un xicot de cabell roig i de bona presència, el menyspreà i li digué: «Et penses que soc un gos, que vens amb aquest bastó?». I es posà a maleir David en nom dels seus déus. Després li digué: «Vine, que donaré la teva carn als ocellots i als animals feréstecs».

David li respongué: «Tu vens amb l'espasa, la llança i els dards, però jo vinc en nom del Senyor de l'univers, el Déu de les tropes d'Israel que tu has insultat. Avui mateix el Senyor et farà caure a les meves mans i et mataré, et tallaré el cap i donaré les teves despulles i les de l'exèrcit dels filisteus als ocellots i a les bèsties ferotges, i tot el país sabrà que Israel té un Déu; tots els qui es troben aquí reunits veuran que el Senyor no dona la victòria amb l'espasa o amb la llança: ell és Senyor de la guerra i avui us farà caure a les nostres mans».

Quan el filisteu avançà cap a David, David sortí corrents de les files de l'exèrcit, tragué una pedra del sarró, brandà la fona i tocà el filisteu al mig del front. La pedra se li clavà al front i caigué de cara a terra. David havia vençut el filisteu i l'havia mort només amb la fona i una pedra, sense cap espasa a la mà: Després anà d'una correguda fins al filisteu, li va treure l'espasa de la beina i el rematà tallant-li el cap. El pànic s'apoderà dels filisteus, que fugiren en veure mort el millor dels seus guerrers.