Avui trobem en l'Evangeli un sòlid fonament per a la confiança: «Però no prego solament per ells, sinó també per tots els qui han de creure en mi...» (Jn 17,20). És el cor de Jesús que, en la intimitat amb els seus, els obre els tresors inexhauribles del seu Amor. Vol refermar els seus cors aclaparats per l'aire de comiat que tenen les paraules i els gestos del Mestre durant l'Últim Sopar. És l'oració indefectible de Jesús que puja al Pare demanant per ells. Quanta seguretat i fortalesa trobaran després en aquesta oració al llarg de la seva missió apostòlica! Enmig de totes les dificultats i els perills als que van haver de fer front, aquest rés, els acompanyarà i serà la font on trobaran la força i el valor per a donar testimoni de la seva fe amb l'oferiment de la pròpia vida.

La contemplació d'aquesta realitat, d'aquesta pregària de Jesús pels seus, ha d'arribar també a les nostres vides : «No prego només per ells, sinó també pels qui creuran en mi...». Aquestes paraules travessen els segles i arriben, amb la mateixa intensitat amb què varen ser pronunciades, fins els cors de tots i cadascun dels creients.

En el viu record de la darrera visita de Joan Pau II a Espanya, trobem en les seves paraules el ressò d'aquesta oració de Jesús pels seus: «Amb els meus braços oberts us duc a tots en el cor —va dir el Pontífex davant de més d'un milió de persones—. El record d'aquests dies es farà pregària, demanarem per a vosaltres la pau en convivència fraternal, encoratjats gràcies a l'esperança cristiana que mai no defalleix». I ja no tan proper, un altre papa feia una exhortació que també ens arriba al cor després de molts segles: «No hi ha cap malalt a qui li sigui negada la victòria de la creu, ni hi ha ningú a qui no l'ajudi l'oració del Crist. Ja que si aquesta fou de profit per als qui tant s'acarnissaren amb Ell, ¿quant més ho serà per als qui es converteixen a Ell?» (Sant Lleó Magne).