Avui vivim en un món que no sap com esdevenir veritablement feliç amb la joia de Jesús; un món que cerca la felicitat de Jesús en tots els llocs equivocats i de la manera més equivocada possible. Cercar la felicitat sense Jesús solament pot menar a una infelicitat més profunda. Fixem-nos en les telenovel·les, en les que sempre es tracta d'algú amb problemes. Aquestes sèries de la TV ens mostren les misèries d'una vida sense Déu.

Nosaltres, però, volem viure el dia d'avui amb l'alegria de Jesús. En l'Evangeli d'avui, Ell prega el seu Pare així: «Dic aquestes coses en el món perquè tinguin ben plena la meva joia en ells mateixos» (Jn 17,13). Notem que Jesús vol que en nosaltres la seva joia sigui completa. Desitja que ens sadollem de la seva alegria. La qual cosa no significa que no haguem de tenir la nostra creu, ja que «el món els ha odiat perquè no són del món» (Jn 17,14); però Jesús espera de nosaltres que visquem amb la seva alegria sense importar-nos allò que el món pugui pensar de nosaltres. L'alegria de Jesucrist ens ha d'amarar fins el més íntim del nostre ésser, tot evitant que la remor superficial d'un món sense Déu pugui penetrar-nos.

Visquem avui, doncs, amb la joia de Jesús. ¿Com podem aconseguir més i més d'aquesta alegria del Senyor Jesús? Lògicament, del propi Jesús. Jesucrist és l'únic que pot donar-nos la veritable felicitat que manca al món, tal com ho testimonien els esmentats serials televisius. Jesús digué: «Si esteu en mi i les meves paraules estan en vosaltres, demaneu tot el que vulgueu i se us farà» (Jn 15,7). Dediquem cada dia, per tant, part del nostre temps a la pregària amb les paraules de Déu en les Escriptures; alimentem-nos i consumim les paraules de Jesús en la Sagrada Escriptura; deixem que siguin el nostre nodriment, per tal de saciar-nos amb la seva alegria: «No es comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per l'encontre amb un esdeveniment, amb una Persona, que dóna un nou horitzó a la vida» (Benet XVI).