Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
El Senyor, per la paraula dels vidents i dels profetes, havia advertit Israel i Judà dient-los que es convertissin i s'apartessin dels mals camins, que complissin els seus manaments, el seus decrets, tota la Llei que havia donat als seus pares, i els avisos dels seus servents, els profetes. Però ells no l'escoltaven, eren rebels al jou igual que els seus pares, que no havien cregut en el Senyor, el seu Déu. Es negaven a fer cas dels seus decrets, de l'aliança que havia fet amb els seus pares, de les amenaces amb què els havia advertit. Per això, el Senyor s'indignà contra el poble d'Israel i se'l va treure del davant, deixant només la tribu de Judà.
Heu sotragat el país i l'heu clivellat; repareu-li les esquerdes, que s'esfondra. El vostre poble ha hagut de veure coses dures, el trastorna aquest vi que li feu beure.
Vós mateix, Déu meu, que ens havíeu abandonat, i ja no sortíeu amb els nostres exèrcits, ajudeu-nos contra els enemics; l'auxili dels homes es inútil! Vencerem pel poder de Déu, ell mateix trepitjarà els enemics.
«Tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats»
Mn. Jordi POU i Sabater (Sant Jordi Desvalls, Girona, Espanya)Avui, l'Evangeli m'ha fet venir a la ment les paraules de la Mariscala en El cavaller de la Rosa, d'Hug von Hofmansthal: «En el com rau la gran diferència». De com fem una cosa en canviarà molt el resultat en molts aspectes de la nostra vida, sobretot, l'espiritual.
Jesús diu: «No judiqueu, i no sereu judicats» (Mt 7,1). Però Jesús també havia dit que hem de corregir el germà que està en pecat, i per això cal haver fet abans algun tipus de judici. Sant Pau mateix en els seus escrits judica la comunitat de Corint i sant Pere condemna Ananies i la seva esposa per falsedat. A rel d'això, sant Joan Crisòstom justifica: «Jesús no diu que no hem d'evitar que un pecador deixi de pecar, hem de corregir-lo sí, però no com un enemic que cerca revenja, sinó com el metge que aplica un remei». El judici, doncs, sembla que s'hauria de fer sobretot amb ànim de corregir, mai amb ànim de revenja.
Però encara més interessant és el que diu sant Agustí: «El Senyor ens adverteix de jutjar ràpidament i injustament (...). Pensem, primer, si nosaltres no hem tingut algun pecat semblant; pensem que som homes fràgils, i [judiquem] sempre amb la intenció de servir Déu i no nosaltres». Si en veure els pecats dels germans pensem en els nostres, no ens passarà, com diu l'Evangeli, que amb una biga a l'ull vulguem treure la brossa de l'ull del nostre germà (cf. Mt 7,3).
Si estem ben formats, veurem les coses bones i dolentes dels altres, quasi d'una manera inconscient: en farem un judici. Però mirar les faltes dels altres des dels punts de vista citats ens ajudarà en el com judiquem: ajudarà a no jutjar per jutjar, o per dir alguna cosa, o per tal de cobrir les nostres deficiències o, senzillament, perquè tothom ho fa. I, per acabar, sobretot tinguem en compte les paraules de Jesús: «Tal com mesureu sereu mesurats» (Mt 7,2).
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Els homes sense remei són aquells que deixen d’atendre els seus propis pecats per fixar-se en els dels altres. No busquen el que cal corregir, sinó en què poden mossegar» (Sant Agustí)
«No es pot corregir a una persona sense amor i sense caritat. La caritat és com una anestèsia que ajuda a rebre la cura i acceptar la correcció» (Francesc)
«La caritat té com a fruits el goig, la pau i la misericòrdia. Exigeix la pràctica del bé i la correcció fraterna; és benvolent; desvetlla la reciprocitat; es manté desinteressada i generosa; és amistat i comunió» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.829)
