La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dimarts 12 de durant l'any
1ª Lectura (2R 19,9b-11.14-21.31-35.36): En aquells dies, Senaquerib, rei d'Assíria, envià missatgers a Ezequies amb aquest encàrrec: «Digueu això a Ezequies, rei de Judà: No et fiïs tant del teu Déu, no pensis que Jerusalem no caurà a les meves mans. Ja has sentit dir què han fet els reis d'Assíria a tots els països: els han exterminat. No et pensis, doncs, que el teu Déu te'n salvarà». Quan Ezequies rebé la carta que li portaven els missatgers i la llegí, anà al temple del Senyor, la desplegà a la presència del Senyor i pregà així: «Senyor, Déu d'Israel, que teniu per tron els querubins: Vós sou l'únic Déu, Senyor de tots els reialmes del món, perquè vós heu fet el cel i la terra. Estigueu atent, Senyor, obriu els ulls, mireu què diu Senaquerib, mireu com insulta el Déu viu amb aquesta carta que m'envia. En veritat, Senyor, que els reis d'Assíria han devastat tots aquests pobles i els seus territoris. Han tirat al foc els seus déus, que no ho eren, de déus: eren obra de mans d'homes, res més que fusta o pedra, i per això els han fet desaparèixer. Però vós, Senyor Déu nostre, salveu-nos de les mans de Senaquerib; i així tots els reialmes del món sabran que vós, Senyor, sou l'únic Déu».

Llavors Isaïes, fill d'Amós, va fer dir a Ezequies: «Això diu el Senyor, Déu d'Israel: He escoltat la pregària que m'has fet denunciant Senaquerib: el Senyor, doncs, ha pronunciat contra ell aquest oracle: ‘La ciutat de Sió, Jerusalem, et menysprea, es riu de tu, mou el cap amb aires de mofa. Perquè de Jerusalem encara en sortirà una resta, hi haurà supervivents a la muntanya de Sió. El zel del Senyor de l'univers durà a terme aquesta obra’. Per aquest motiu, el Senyor diu al rei d'Assíria: ‘No entrarà en aquesta ciutat; no hi dispararà ni una fletxa, no hi acostarà els escuts ni aixecarà terraplens davant les seves muralles. Se'n tornarà pel camí per on ha vingut, sense haver entrat en aquesta ciutat, diu l'oracle del Senyor. Vull protegir aquesta ciutat i la vull salvar per mi mateix i per consideració a David, el meu servent’». Aquella mateixa nit sortí l'àngel del Senyor i matà cent vuitanta-cinc mil homes del campament dels assiris. Senaquerib, rei d'Assíria, aixecà el campament i se'n tornà a la seva residència de Nínive.
Salm responsorial: 47
R/. Déu manté ferma per sempre la seva ciutat.
És gran el Senyor, no ens cansem de lloar-lo a la ciutat del nostre Déu. La seva muntanya santa és admirable, és el goig de tot el món.

La muntanya de Sió és a tocar del cel, és la ciutat del rei dels reis; Déu sobresurt com un castell enmig dels seus merlets.

Déu nostre, evoquem el record del vostre amor, enmig del temple; sou conegut d'un cap a l'altre de la terra, sou lloat pertot arreu, el vostre braç escampa la bondat.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 8,12): Al·leluia. Diu el Senyor: Jo sóc la llum del món; el qui em segueix tindrà la llum de la vida. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mt 7,6.12-14): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No doneu als gossos les coses santes ni tireu les perles als porcs, perquè les trepitjaran i després encara es giraran per destrossar-vos. Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; aquest és el resum de la Llei i els Profetes. Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que condueix a la perdició, i són molts els qui hi entren. Però és estreta la porta i dur el camí que condueix a la vida, i són pocs els qui el troben».

«Entreu per la porta estreta»

Mn. Lluís ROQUÉ i Roqué (Manresa, Barcelona, Espanya)

Avui, Jesús fa tres recomanacions importants. Ens fixarem, però, en la darrera: «Entreu per la porta estreta» (Mt 7,13), per tal d'aconseguir la Vida en plenitud i ser sempre feliços, per evitar d'anar a la perdició i ser condemnats per sempre.

Si mires al teu voltant i la teva mateixa existència, comprovaràs fàcilment que tot allò que val costa, i que totes les coses que tenen cert nivell estan subjectes a la recomanació del Mestre: com han dit amb molta profunditat els Pares de l'Església, «per la creu arriben a compliment tots els misteris que contribueixen a la nostra salvació» (Sant Joan Crisòstom). En una ocasió em deia, en el llit de l'agonia, una anciana que havia patit molt en la seva vida: «Mossèn, si no assaboreixes la creu, no desitges el cel; si no hi ha creu no hi ha cel».

Tot això contradiu la nostra naturalesa caiguda, encara que hagi estat redimida. Per aquest motiu, a més de fer front a la nostra natural manera de ser, haurem d'anar contra corrent a causa de l'ambient de benestar que hom fonamenta en el materialisme i la fruïció incontrolada dels sentits, que busquen —al preu de deixar de ser— tenir més i més, gaudir del màxim plaer.

Seguint Jesús —que ha dit «Jo sóc la llum del món; el qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida» (Jn 8,12)—, ens adonem que l'Evangeli no ens condemna pas a una vida fosca, avorrida i infeliç; ben al contrari, ens promet i dóna la veritable felicitat. Només cal repassar les Benaurances i mirar els qui, havent entrat per la porta estreta, han estat molt feliços i han fet feliços els altres, obtenint —per haver cregut i esperat en Aquell que no defrauda— la recompensa de l'abnegació: «El cent per u en el temps present, i la vida eterna en l'altre» (Lc 18,30). Acompanya al “sí” de Maria la humilitat, la pobresa, la creu, però també el premi a la fidelitat i a l'entrega generosa.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Quan el sacerdot ofereix Jesús en l’altar i el porta en algun lloc, totes les persones haurien de doblegar els genolls i venerar el Senyor, el Déu viu i veritable, lloança, glòria i devoció» (Sant Francesc d’Assís)

  • «La litúrgia és “obra de Déu”. Hem de disposar-nos mitjançant una actitud orant, amb disciplina, pau (sense presses!). I reverència: estem a la vista de Déu!» (Benet XVI)

  • «El camí del Crist ‘porta a la vida’, un camí contrari ‘porta a la perdició’ (Mt 7,13). La paràbola evangèlica dels dos camins sempre és present en la catequesi de l’Església. Significa la importància de les decisions morals per a la nostra salvació (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.696)

Altres comentaris

«No doneu als gossos les coses santes»

Diaca Mn. Evaldo PINA FILHO (Brasilia, Brasil)

Avui, el Senyor ens fa tres recomanacions. La primera, «no doneu als gossos les coses santes ni tireu les perles als porcs» (Mt 7,6), contrastos en els que els "bens" són associats a les "perles" i a allò "que és sant"; i, d'altra banda, els "gossos i porcs" a allò que és impur. Sant Joan Crisòstom ens ensenya que «els nostres enemics són iguals a nosaltres en la seva naturalesa, però no en la seva fe». Malgrat que tots els beneficis terrenals són concedits d'igual manera als dignes i indignes, no és així en el que es refereix a les "gràcies espirituals", privilegi d'aquells que són fidels a Déu. La correcta distribució dels bens espirituals implica un zel envers les coses sagrades.

La segona, és l'anomenada "regle d'or" (cf. Mt 7,12), que comprenia tot el que la Llei i els Profetes recomanaren, com a branques d'un únic arbre: l'amor al proïsme pressuposa l'Amor a Déu, i d'Ell prové.

Fer al proïsme allò que volem que ens facin, implica una transparència d'accions envers l'altre, en la reconeixença de la seva semblança amb Déu, de la seva dignitat. ¿Per quina raó desitgem el Bé per a nosaltres mateixos? Perquè el reconeixem com a mitjà d'identificació i d'unió amb el Creador. Essent el Bé l'únic mitjà per a la vida en plenitud, és inconcebible la seva absència en la nostra relació amb el proïsme. No hi ha lloc per al bé on preval la falsedat i on predomina el mal.

Finalment, la "porta estreta"... El Papa Benet XVI ens pregunta: «Què significa aquesta "porta estreta"? Per què molts no poden passar-hi per ella? És un pas reservat només per alguns elegits?». No! El missatge del Crist «ens diu que tots podem entrar en la vida. El pas és 'estret', però obert a tots; 'estret' perquè és exigent, requereix compromís, abnegació, mortificació del propi egoisme».

Preguem el Senyor que realitzà la salvació universal amb la seva mort i resurrecció, que ens reuneixi tots en el Banquet de la vida eterna.