Avui, celebrem solemnement el naixement del Baptista. Sant Joan és home de forts contrastos: viu el silenci del desert, però des d'allí mou les masses i les convida amb veu convincent a la conversió; és humil per a reconèixer que ell només és la veu, no la Paraula, però no té pèls a la llengua i és capaç d'acusar i denunciar les injustícies fins i tot als mateixos reis; convida els seus deixebles a anar cap a Jesús, però no rebutja conversar amb el rei Herodes mentre és a la presó. Silenciós i humil, és també valent i fort fins a vessar la sang. Joan Baptista és un home gran!, el més gran dels nascuts de dona, com l'elogiarà Jesús, però només és el precursor del Crist.

Potser, el secret de la seva grandesa és la consciència de saber-se escollit per Déu; així queda expressat per l'evangelista: «L'infant creixia i s'enfortia en l'Esperit, i va viure al desert fins al dia que es va manifestar a Israel» (Lc 1,80). Tota la seva infantesa i joventut va estar marcada per la consciència de la seva missió: donar testimoniatge; i ho fa batejant el Crist en el Jordà, preparant per al Senyor un poble ben disposat i, al final de la seva vida, vessant la seva sang a favor de la veritat. Amb el coneixement que tenim de Joan, nosaltres podem respondre a la pregunta que es feien els seus contemporanis: «¿Què serà aquest infant?» (Lc 1,66).

Tots nosaltres, pel baptisme, hem estat escollits i enviats a donar testimoniatge del Senyor. En un ambient d'indiferència, sant Joan ens és model i ajut; ens diu sant Agustí: «Admira Joan tot el que et sigui possible, ja que el que tu admires aprofita al Crist. Aprofita al Crist, repeteixo, no perquè tu li ofereixis alguna cosa a Ell, sinó per a progressar tu en Ell». En Joan, les seves actituds de Precursor, manifestades en la pregària atenta a l'Esperit, en la fortalesa i la humilitat, ens ajuden a obrir horitzons nous de santedat per a nosaltres i per als nostres germans.