La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Solemnitat del Sagrat Cor de Jesús (C)
1ª Lectura (Ez 34,11-16): Això diu el Senyor Déu: «Jo mateix buscaré les meves ovelles i en faré el recompte. Les comptaré com el pastor recompta el seu ramat el dia que es troba amb les ovelles dispersades, i les recolliré de tots els llocs on s'havien dispersat el dia de núvols i boira. Les faré sortir d'entre els pobles, les aplegaré de tots els països, les faré venir a la seva terra i les faré pasturar a les muntanyes d'Israel, als seus rierols, i als indrets habitats del país. Les conduiré als millors pasturatges i tindran la pleta a les muntanyes més altes d'Israel. Allà reposaran en una bona pleta i trobaran pasturatges deliciosos dalt de les muntanyes d'Israel. Jo mateix faré pasturar les meves ovelles, i jo mateix les duré a reposar, diu l'oracle del Senyor Déu. Buscaré l'ovella perduda, faré tornar la que s'havia allunyat, embenaré la que s'havia fet mal, faré posar bona la malalta, mantindré les grasses i robustes, les pasturaré totes amb justícia».
Salm responsorial: 22
R/. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.
El Senyor és el meu pastor, no em manca res, em fa descansar en prats deliciosos; em mena al repòs vora l'aigua, i allí em retorna. Em guia pels camins segurs per l'amor del seu nom.

Ni quan passo per barrancs tenebrosos no tinc por de res, perquè us tinc vora meu; la vostra vara de pastor, m'asserena i em conforta.

Davant meu pareu taula vós mateix, i els enemics ho veuen; m'heu ungit el cap amb perfums, ompliu a vessar la meva copa.

Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor m'acompanyen tota la vida, i viuré anys i més anys a la casa del Senyor.
2ª Lectura (Rm 5,5-11): Germans, l'esperança no pot defraudar ningú després que Déu, donant-nos l'Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor. Adoneu-vos bé d'això: Quan nosaltres érem encara incapaços de tot, Crist va morir pels qui érem dolents. Qui trobaríem disposat a morir per un home honrat? Potser sí que per un home bo trobaríem qui tingués la valentia de donar la vida. Doncs bé, Déu donà prova de l'amor que ens té quan Crist morí per nosaltres, que érem encara pecadors.

Però després que ell ens ha fet justos per la sang de Crist, amb molta més raó, per Crist, ell ens salvarà de la pena. Perquè si vam ser reconciliats amb Déu al preu de la mort del seu Fill quan érem encara enemics, molt més ara que ja estem reconciliats serem salvats gràcies a la seva vida. Encara més: gràcies a Jesucrist, el nostre Senyor, que ara ens ha reconciliat, tenim l'honor de gloriar-nos en Déu.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 10,14): Al·leluia. Jo sóc el bon pastor, diu el Senyor; jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Lc 15,3-7): En aquell temps, Jesús digué aquesta paràbola als fariseus i als mestres de la Llei: «Si un home d'entre vosaltres té cent ovelles i en perd una, ¿no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba? I quan l'ha trobada, ¿no se la posa a les espatlles ple d'alegria i, arribant a casa, convida els amics i els veïns dient-los: ‘Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l'ovella que havia perdut?’. Igualment jo us dic que en el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se».

«Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l'ovella que havia perdut»

Mn. Pedro IGLESIAS Martínez (Rubí, Barcelona, Espanya)

Avui celebrem la solemnitat del Sagrat Cor de Jesús. Des de temps immemorial, l'home situa “físicament” en el cor allò que de millor o pitjor té l'ésser humà. Crist ens mostra el seu, amb les cicatrius del nostre pecat, com a símbol del seu amor als homes, i és des d'aquest cor que vivifica i renova la història passada, present i futura, des d'on contemplem i podem comprendre l'alegria d'Aquell que troba el que havia perdut.

«Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l'ovella que havia perdut» (Lc 15,6). Quan escoltem aquestes paraules, tendim sempre a situar-nos en el grup dels noranta-nou justos, i observem “distants” com Jesús ofereix la salvació a un bon nombre de coneguts nostres que són molt pitjors que nosaltres... Doncs, no!, l'alegria de Jesús té un nom i un rostre. El meu, el teu, el d'aquell..., tots som “l'ovella perduda” pels nostres pecats; així que..., no atiem el foc de la nostra supèrbia, creient-nos convertits del tot!

En el temps que ens toca viure, en què hom relativitza o nega el concepte del pecat, en què el sagrament de la penitència de part d'alguns és considerat quelcom dur, trist i obsolet, el Senyor en la seva paràbola ens parla d'alegria, i no solament ho fa aquí, sinó que és un corrent que travessa tot l'Evangeli. Zaqueu convida Jesús a menjar per a celebrar-ho, després de ser perdonat (cf. Lc 19,1-9); el pare del fill pròdig perdona i dóna una festa pel seu retorn (cf. Lc 15,11-32), i el Bon Pastor s'omple de goig pel fet de trobar a qui s'havia apartat del seu camí.

Sant Josepmaria deia que un home «val allò que val el seu cor”. Meditem des de l'Evangeli de Lluc si el preu —que va consignat en l'etiqueta del nostre cor— s'adiu amb el valor del rescat que el Sagrat Cor de Jesús ha pagat per cadascun de nosaltres.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «I tu, home redimit, considera qui, quin i com de gran és aquest que està penjant de la creu per tu» (Sant Bonaventura)

  • «En el Cor de Jesús s’expressa el nucli essencial del cristianisme: l’Amor que ens salva i ens fa viure ja en l’eternitat de Déu» (Benet XVI)

  • «L’Evangeli és la revelació, en Jesucrist, de la misericòrdia de Déu envers els pecadors. L’àngel ho anuncia a Josep: ‘Li has de posar per nom Jesús, perquè Ell salvarà el seu poble dels seus pecats’ (Mt 1,21). I el mateix trobem en l’Eucaristia, sagrament de la redempció: ‘Això és la meva sang de l’aliança, que serà vessada per a una multitud en remissió dels pecats’ (Mt 26,28)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.846)