La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

1ª Lectura (Is 38,1-6.21-22.7-8): En aquells dies, Ezequies caigué molt malalt. El profeta Isaïes, fill d'Amós, l'anà a veure i li digué: «Això diu el Senyor: Deixa en regla el teu testament, perquè la teva vida s'acaba: dintre poc moriràs». Ezequies és girà de cara a la paret i pregà el Senyor: «Ah, Senyor, recordeu que m'he portat amb vós fidelment i amb tota sinceritat, i he fet sempre el bé, tal com vós voleu». I es desfeia en llàgrimes.

Aleshores el Senyor va fer sentir la seva paraula a Isaïes i li digué: «Vés a dir a Ezequies: ‘Això diu el Senyor, Déu del teu pare David: He escoltat la teva pregària, he vist les teves llàgrimes: i allargaré quinze anys la teva vida; a tu i a aquesta ciutat us deslliuraré de les mans del rei d'Assíria: protegiré aquesta ciutat’». Després Isaïes digué: «Porteu un pa de figues, apliqueu-lo sobre el mal i el rei es posarà bo». Ezequies li preguntà: «Quin serà el senyal que pujaré al temple del Senyor?». Isaïes respongué: «El senyal que el Senyor complirà la seva paraula és aquest: Faré que l'ombra del sol torni enrere dels deu graons de les escales d'Acaz que ja ha baixat». I l'ombra del sol tornà enrere dels deu graons que havia baixat.
Salm responsorial: Is 38
R/. Senyor, heu deturat la meva vida de caure a la fossa de la mort.
Jo pensava: A la meitat de la vida me n'he d'anar; em veig a les portes del país dels morts privat dels anys que em quedaven.

Pensava: No veuré més el Senyor en aquesta vida, no contemplaré ningú més dels habitants del món.

S'emporten lluny de mi la meva cabana, com una tenda de pastors; ell enrotlla com un teixidor la meva vida i en talla l'ordit.

Senyor, viurà per a vós el meu cor, hi viurà el meu esperit. Em cureu, em torneu a la vida.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 10,27): Al·leluia. Les meves ovelles reconeixen la meva veu, diu el Senyor; també jo les reconec i elles em segueixen. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mt 12,1-8): Per aquell temps anava Jesús un dissabte per uns sembrats. I els seus deixebles tenien gana, i es posaren a arrencar espigues i a menjar. Però els fariseus, veient-ho, li digueren: «Mira que els teus deixebles fan el que no és lícit de fer en dissabte». I ell els digué: «¿No heu llegit el que va fer David quan tingué gana, i els qui eren amb ell? ¿Com entrà a la casa de Déu i menjà els pans de la proposició, que no li era lícit de menjar ni a ell ni als qui eren amb ell, sinó només als sacerdots? O ¿no heu llegit en la Llei que els dissabtes els sacerdots en el temple violen el dissabte i estan sense culpa? Però jo us dic que alguna cosa més gran que el temple hi ha aquí. I si sabéssiu què és això de Misericòrdia vull i no sacrifici, mai no hauríeu condemnat aquests innocents. Perquè senyor del dissabte és el Fill de l’home».

© Albada Editorial / evangeli.net

«Misericòrdia vull i no sacrifici»

Mn. Josep RIBOT i Margarit (Tarragona, Espanya)

Avui, el Senyor s'atansa al sembrat de la teva vida, per recollir fruits de santedat. ¿Trobarà caritat, amor a Déu i al proïsme? Jesús, que corregeix la casuística meticulosa dels rabins, la qual feia insuportable la llei del repòs sabàtic, ¿haurà de recordar-te que només li interessa el teu cor, la teva capacitat d'estimar?

«Mira que els teus deixebles fan el que no és lícit de fer en dissabte» (Mt 12,2). El que resulta més increïble és que ho van dir convençuts. ¿Com prohibir fer el bé, sempre? Alguna cosa et recorda que no hi ha cap motiu que t'excusi d'ajudar els altres. La caritat veritable respecta les exigències de la justícia, evitant de caure en l'arbitrarietat o el capritx, però impedeix el rigorisme que mata l'esperit de la llei de Déu, puix la caritat és una invitació contínua a estimar, a donar-se als altres.

«Misericòrdia vull i no sacrifici» (Mt 12,7). Repeteix això moltes vegades, per gravar-ho en el teu cor: Déu, que és ric en misericòrdia, ens vol misericordiosos. «Què proper que és Déu del qui confessa la seva misericòrdia! Sí; Déu no és lluny dels contrits de cor» (Sant Agustí). I què lluny que ets de Déu quan permets que el teu cor s'endureixi com una pedra!

Jesucrist va acusar els fariseus de condemnar els innocents. És una acusació greu. ¿I tu? ¿t'interesses de debò per les coses d’altri? ¿els jutges amb afecte, amb simpatia, com qui jutja un amic o un germà? Procura no perdre el nord de la teva vida.

Demana-li a la Mare de Déu que et faci misericordiós, que sàpigues perdonar. Sigues benèvol. I si descobreixes en la teva vida algun detall que desentoni d'aquesta disposició de fons, ara és un bon moment per a rectificar, formulant algun propòsit eficaç.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Dolç és el nom de “misericòrdia”; i, si el nom és tan dolç, ¿no ho serà molt més la cosa mateixa? Qui vulgui assolir misericòrdia en el cel l’ha de practicar en aquest món» (Sant Cesari d’Arlés)

  • «Aquesta paraula de Déu [Jesús] ens ha arribat, a través dels Evangelis, com una de les síntesis de tot el missatge cristià: la veritable religió consisteix a l’amor a Déu i al proïsme» (Benet XVI)

  • «Interpretant definitivament la Llei amb autoritat divina, Jesús va topar amb certs escribes (...). Això val, sobretot, per a la qüestió del Sàbat. Jesús recorda sovint, amb arguments rabínics, que el repòs del dissabte no és conculcat pel servei de Déu o del proïsme (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 582)