Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
El profeta Jeremies, en presència dels sacerdots i de tot el poble que es trobava en el temple del Senyor, li digué: «Amén! Déu ho faci! Que el Senyor compleixi les paraules que acabes de profetitzar i faci tornar de Babilònia els objectes del temple del Senyor i tots els deportats! Però escolta el que ara us diré, a tu i a tot el poble: Des de sempre, els profetes que ens han precedit a tu i a mi han anunciat guerres, fam i pestes a molts països i a grans reialmes. Si un profeta anuncia la pau i el benestar, només quan es compleix la seva paraula es veu que l'havia enviat el Senyor».
Aleshores Hananies agafà el jou que Jeremies portava al coll, el trencà, i digué davant de tot el poble: «Això diu el Senyor: Així mateix dintre dos anys jo trencaré el jou del rei Nabucodonosor, que totes les nacions porten al coll». I el profeta Jeremies se n'anà.
Després que el profeta Hananies hagué fet això, el Senyor va fer sentir la seva paraula el profeta Jeremies i li digué: «Ves a trobar Hananies i digues-li: Això diu el Senyor: Tu has trencat el jou de fusta, però jo n'he fet un altre d'acer. Perquè el Senyor de l'univers, Déu d'Israel, diu això: El jou que ara poso al coll de totes aquestes nacions és un jou d'acer, perquè se sotmetin a Nabucodonosor, rei de Babilònia. Tots se li sotmetran. Li he donat fins i tot els animals salvatges».
Després el profeta Jeremies digué encara al profeta Hananies: «Escolta, Hananies: El Senyor no t'ha pas enviat, i estàs portant aquest poble a confiar en la mentida. Per això diu el Senyor: T'envio fora d'aquesta terra: aquest any mateix moriràs, perquè estàs dient a tothom que abandonin el Senyor». I aquell any mateix, el setè mes, morí el profeta Hananies.
No em tragueu dels llavis la promesa que no enganya: confio en el vostre judici.
Es posaran a favor meu el fidels, els qui coneixen el vostre pacte.
Si guardo plenament els vostres decrets, no quedaré confós.
Els injustos esperen l'ocasió de perdre'm, i jo miro d'entendre el vostre pacte.
No he defugit les vostres decisions, vós me les heu ensenyades.
© Albada Editorial / evangeli.net
«Mirant cap al cel...»
Mn. Xavier ROMERO i Galdeano (Cervera, Lleida, Espanya)Avui, l'Evangeli toca les nostres “butxaques mentals”... Per això, com en temps de Jesús, poden sortir les veus dels prudents per a sospesar si val la pena tal afer. Els deixebles, en veure que es feia tard i que no sabien com atendre aquella gentada aplegada entorn de Jesús, troben una sortida airosa: «Perquè vagin als pobles i es comprin menjar (Mt 14,15). Poc s'esperaven que el seu Mestre i Senyor els trenqués aquest raonament tan prudent dient-los: «Doneu-los vosaltres de menjar» (Mt 14,16).
Una dita popular diu: «Qui deixa Déu fora dels seus comptes, no sap comptar». I és cert, els deixebles —nosaltres tampoc— no sabem comptar, perquè oblidem sovint el sumand de major importància: Déu mateix entre nosaltres.
Els deixebles van fer bé els comptes; van comptar amb exactitud el nombre de pans i de peixos, però en dividir-los mentalment entre tanta gent, els sortia quasi bé un zero periòdic; per això optaran pel realisme prudent: «No tenim aquí més que cinc pans i dos peixos» (Mt 14,17). No se n'adonen que tenen a Jesús —vertader Déu i vertader home— entre ells!
Tot parafrasejant sant Josepmaria Escrivà, no ens aniria malament recordar aquí que: «En les empreses d'apostolat és cosa bona —és una obligació— que facis cabal dels teus mitjans terrenals (2+2=4), però no oblidis, mai!, que et cal comptar, per sort, amb un altre sumand: Déu +2 +2...». L'optimisme cristià no es fonamenta en l'absència de dificultats, de resistències i d'errors personals, sinó en Déu que ens diu: «Jo soc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món» (Mt 28,20).
Seria bo que tu i jo, davant les dificultats, abans de donar una sentència de mort a l'audàcia i optimisme de l'esperit cristià, comptem amb Déu. Tan de bo poguéssim dir com sant Francesc aquella genial pregària: «Allí on hi hagi odi que jo hi posi amor»; és a dir, allí on no em surtin els comptes, que compti amb Déu.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«És possible que no ens trobem en situació de donar molt, però sempre podem donar l’alegria que brolla d’un cor que estima Déu» (Santa Teresa de Calcuta)
«Aquests pocs pans i peixos, compartits i beneïts per Déu, van ser suficients per a tothom. I atenció! No és màgia, és un “signe”: un signe que convida a tenir fe en Déu, Pare provident» (Francesc)
«La santa comunió en el Cos i la Sang del Crist fa créixer la unió del combregant amb el Senyor, li perdona els pecats venials i el preserva dels pecats greus. Ja que els vincles de caritat entre el combregant i el Crist resulten enfortits, la recepció d’aquest sagrament reforça la unitat de l’Església, Cos místic del Crist» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.416)
