La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

1ª Lectura (Jr 28,1-17): Al principi del regnat de Sedequies, rei de Judà, el cinquè mes de l'any quart, el profeta Hananies, fill d'Azur, de Gabaon, digué a Jeremies en el temple del Senyor, en presència dels sacerdots i de tot el poble: «Això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: He trencat el jou del rei de Babilònia: dintre de dos anys, faré tornar aquí tots els objectes del temple del Senyor que Nabucodonosor, rei de Babilònia, s'endugué a Babilònia. Tornarà també Jeconies, fill de Joaquim, rei de Judà, i tots els de Judà deportats a Babilònia, diu l'oracle del Senyor. Així trencaré el jou del rei de Babilònia».

El profeta Jeremies, en presència dels sacerdots i de tot el poble que es trobava en el temple del Senyor, li digué: «Amén! Déu ho faci! Que el Senyor compleixi les paraules que acabes de profetitzar i faci tornar de Babilònia els objectes del temple del Senyor i tots els deportats! Però escolta el que ara us diré, a tu i a tot el poble: Des de sempre, els profetes que ens han precedit a tu i a mi han anunciat guerres, fam i pestes a molts països i a grans reialmes. Si un profeta anuncia la pau i el benestar, només quan es compleix la seva paraula es veu que l'havia enviat el Senyor».

Aleshores Hananies agafà el jou que Jeremies portava al coll, el trencà, i digué davant de tot el poble: «Això diu el Senyor: Així mateix dintre dos anys jo trencaré el jou del rei Nabucodonosor, que totes les nacions porten al coll». I el profeta Jeremies se n'anà.

Després que el profeta Hananies hagué fet això, el Senyor va fer sentir la seva paraula el profeta Jeremies i li digué: «Ves a trobar Hananies i digues-li: Això diu el Senyor: Tu has trencat el jou de fusta, però jo n'he fet un altre d'acer. Perquè el Senyor de l'univers, Déu d'Israel, diu això: El jou que ara poso al coll de totes aquestes nacions és un jou d'acer, perquè se sotmetin a Nabucodonosor, rei de Babilònia. Tots se li sotmetran. Li he donat fins i tot els animals salvatges».

Després el profeta Jeremies digué encara al profeta Hananies: «Escolta, Hananies: El Senyor no t'ha pas enviat, i estàs portant aquest poble a confiar en la mentida. Per això diu el Senyor: T'envio fora d'aquesta terra: aquest any mateix moriràs, perquè estàs dient a tothom que abandonin el Senyor». I aquell any mateix, el setè mes, morí el profeta Hananies.
Salm responsorial: 118
R/. Feu, Senyor, que aprengui els vostres decrets.
Aparteu-me dels falsos camins, doneu-me, Senyor, la vostra llei.

No em tragueu dels llavis la promesa que no enganya: confio en el vostre judici.

Es posaran a favor meu el fidels, els qui coneixen el vostre pacte.

Si guardo plenament els vostres decrets, no quedaré confós.

Els injustos esperen l'ocasió de perdre'm, i jo miro d'entendre el vostre pacte.

No he defugit les vostres decisions, vós me les heu ensenyades.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 1,49b): Al·leluia. Rabí, vós sou el Fill de Déu, sou el Rei d’Israel. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mt 14,13-21): En aquell temps, quan Jesús va rebre la notícia de la mort de Joan Baptista, es retirà des d’allí en una barca a un lloc desert tot sol. I quan ho van sentir les multituds, el seguiren a peu des de les ciutats. I quan sortia, veié una gran multitud, i se’n compadí i curà els seus malalts. Arribat el vespre, se li acostaren els deixebles, dient: «El lloc és desert i l’hora passada. Acomiada la gent perquè vagin als pobles i es comprin menjar». Però Jesús els digué: «No tenen necessitat d’anar-hi; doneu-los vosaltres de menjar». Ells li diuen: «No tenim aquí més que cinc pans i dos peixos». Ell diu: «Porteu-me’ls aquí». I havent ordenat que les multituds s’asseguessin damunt l’herba, prenent els cinc pans i els dos peixos, mirant cap al cel, digué la benedicció, i, partint-los, donà els pans als deixebles, i els deixebles a les multituds. I en menjaren tots, i quedaren saciats, i recolliren les sobres dels bocins: dotze coves plens. El nombre dels que menjaren fou de gairebé cinc mil homes, sense comptar les dones i els nens.

© Albada Editorial / evangeli.net

«Mirant cap al cel...»

Mn. Xavier ROMERO i Galdeano (Cervera, Lleida, Espanya)

Avui, l'Evangeli toca les nostres “butxaques mentals”... Per això, com en temps de Jesús, poden sortir les veus dels prudents per a sospesar si val la pena tal afer. Els deixebles, en veure que es feia tard i que no sabien com atendre aquella gentada aplegada entorn de Jesús, troben una sortida airosa: «Perquè vagin als pobles i es comprin menjar (Mt 14,15). Poc s'esperaven que el seu Mestre i Senyor els trenqués aquest raonament tan prudent dient-los: «Doneu-los vosaltres de menjar» (Mt 14,16).

Una dita popular diu: «Qui deixa Déu fora dels seus comptes, no sap comptar». I és cert, els deixebles —nosaltres tampoc— no sabem comptar, perquè oblidem sovint el sumand de major importància: Déu mateix entre nosaltres.

Els deixebles van fer bé els comptes; van comptar amb exactitud el nombre de pans i de peixos, però en dividir-los mentalment entre tanta gent, els sortia quasi bé un zero periòdic; per això optaran pel realisme prudent: «No tenim aquí més que cinc pans i dos peixos» (Mt 14,17). No se n'adonen que tenen a Jesús —vertader Déu i vertader home— entre ells!

Tot parafrasejant sant Josepmaria Escrivà, no ens aniria malament recordar aquí que: «En les empreses d'apostolat és cosa bona —és una obligació— que facis cabal dels teus mitjans terrenals (2+2=4), però no oblidis, mai!, que et cal comptar, per sort, amb un altre sumand: Déu +2 +2...». L'optimisme cristià no es fonamenta en l'absència de dificultats, de resistències i d'errors personals, sinó en Déu que ens diu: «Jo soc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món» (Mt 28,20).

Seria bo que tu i jo, davant les dificultats, abans de donar una sentència de mort a l'audàcia i optimisme de l'esperit cristià, comptem amb Déu. Tan de bo poguéssim dir com sant Francesc aquella genial pregària: «Allí on hi hagi odi que jo hi posi amor»; és a dir, allí on no em surtin els comptes, que compti amb Déu.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «És possible que no ens trobem en situació de donar molt, però sempre podem donar l’alegria que brolla d’un cor que estima Déu» (Santa Teresa de Calcuta)

  • «Aquests pocs pans i peixos, compartits i beneïts per Déu, van ser suficients per a tothom. I atenció! No és màgia, és un “signe”: un signe que convida a tenir fe en Déu, Pare provident» (Francesc)

  • «La santa comunió en el Cos i la Sang del Crist fa créixer la unió del combregant amb el Senyor, li perdona els pecats venials i el preserva dels pecats greus. Ja que els vincles de caritat entre el combregant i el Crist resulten enfortits, la recepció d’aquest sagrament reforça la unitat de l’Església, Cos místic del Crist» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.416)