Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Perquè als qui es refien de la pràctica de la Llei, més aviat els amenaça una maledicció, ja que l'Escriptura diu: «Maleïts els qui no compleixen tot el que hi ha escrit en aquesta Llei». Ara bé, per la Llei ningú no és just davant Déu, perquè, segons l'Escriptura, «viurà el qui és just perquè ha cregut», en canvi la Llei no és qüestió de fe, sinó de complir-la, ja que, segons l'Escriptura, «viuran els qui la compleixen».
Crist, per rescatar-nos d'aquella maledicció de la Llei, va acceptar per nosaltres una maledicció, tal com diu l'Escriptura: «Tot home penjat en un patíbul és un maleït». Així la benedicció d'Abraham, destinada a tots els pobles, s'ha complert per Jesucrist, i hem rebut per la fe l'Esperit que Déu havia promès.
La seva gesta és gloriosa i esplèndida, es manté per sempre la seva bondat. El Senyor, benigne i entranyable, instituí un memorial dels seus prodigis.
Recordant-se per sempre del seu pacte, donà un aliment als qui el veneren. Demostrà la força del seu braç, repartint al seu poble la terra dels nadius.
Quan un que és fort i està armat custodia el seu casal, les coses que posseeix estan en pau. Però si en ve després un de més fort que ell i el venç, se n’emporta totes les seves armes en què confiava, i reparteix les seves despulles.
El qui no està amb mi, està contra mi; i el qui no recull amb mi, escampa.
Quan l’esperit immund ha sortit d’un home, va per llocs àrids buscant repòs, i no trobant-lo, diu: “Tornaré a la casa meva d’on vaig sortir”. I quan hi torna, la troba ben escombrada i endreçada. I llavors va i pren altres set esperits pitjors que ell, i entrant-hi, hi habiten; i les darreries d’aquell home són pitjors que les primeries».
© Albada Editorial / evangeli.net
«Alguns d’ells digueren: «Per Beelzebul, el príncep dels dimonis, expulsa dimonis»
Mn. Josep PAUSAS i Mas (Sant Feliu de Llobregat, Espanya)Avui contemplem astorats com Jesús es ridículament “acusat” d'expulsar dimonis «Per Beelzebul, el príncep dels dimonis» (Lc 11,15). És difícil imaginar un bé més gran —foragitar, allunyar de les ànimes el diable, l'instigador al mal— i, alhora, escoltar l'acusació més greu —fer-ho, precisament, pel poder del propi diable—. És realment una acusació gratuïta, que palesa molta ceguesa i enveja per part dels acusadors del Senyor. També avui dia, sense adonar-nos-en, eliminem d'arrel el dret que tenen els altres a discrepar, ser diferents i tenir les seves pròpies posicions contràries i, àdhuc, oposades a les nostres.
Qui ho viu tancat en un dogmatisme polític, cultural o ideològic, fàcilment menysprea el discrepant, desqualificant tot el seu projecte i negant-li competència i, fins i tot, honestedat. Llavors, l'adversari polític o ideològic es converteix en enemic personal. La confrontació degenera en insult i agressivitat. El clima d'intolerància i mútua exclusió violenta pot aleshores conduir-nos a la temptació d'eliminar d'alguna manera a qui se'ns presenta com enemic.
En aquest clima és fàcil justificar qualsevol atemptat contra les persones, àdhuc, els assassinats, si el mort no és dels nostres. Quantes persones sofreixen avui amb aquest ambient d'intolerància i refús mutu que sovint es respira en les institucions públiques, en llocs de treball, en assemblees i confrontacions polítiques!
Entre tots hem de crear unes condicions i un clima de tolerància, respecte mutu i confrontació lleial en què sigui possible anar trobant camins de diàleg. I els cristians, lluny d'endurir i sacralitzar falsament les nostres posicions manipulant Déu i identificant-lo amb les nostres pròpies positures, hem de seguir aquest Jesús que —quan els seus deixebles pretenien que impedís que altres expulsessin dimonis en nom d'Ell— els corregí tot dient-los: «No li ho prohibiu, ja que el qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres» (Lc 9,50). Ja que «tot el cor innombrable dels pastors es redueix al cos d'un sol Pastor» (Sant Agustí).
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Ja que Crist amb la seva vinguda foragità dels nostres cors el dimoni per preparar-se un temple en nosaltres, esforcem-nos al màxim amb la seva ajuda perquè el Crist no sigui deshonrat en nosaltres per les nostres males obres» (Sant Cesari d’Arlés)
«El Diable sempre està tractant d’arruïnar l’obra de Déu, sembrant la divisió en el cor humà, entre el cos i l’ànima, entre l’home i Déu, en les relacions socials, internacionals... El mal sembra la guerra; Déu crea la pau» (Benet XVI)
«(...) Tanmateix el poder de Satanàs no és infinit. No és més que una criatura poderosa, això sí, pel fet de ser un esperit pur, però no passa de criatura. No pot impedir l’edificació del Regne de Déu (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 395)
