Avui, «tal com van ser els dies de Noè», la gent menja, beu, pren marit o muller amb l'agreujament que l'home pren home, i la dona, dona (cf. Mt 24,37-38). Però hi ha també, com aleshores, el patriarca Noè, sants en la mateixa oficina i en el mateix escriptori que els altres. Un d'ells serà pres i l'altre serà deixat, perquè vindrà el Jutge Just.

S'imposa vigilar perquè «solament qui està despert no serà pres per sorpresa» (Benet XVI). Hem de romandre preparats amb l'amor encès en el cor, com la torxa de les verges prudents. Es tracta precisament d'això: arribarà el moment en el que escoltem «Ja és aquí l'espòs!» (Mt 25,6), Jesucrist!

La seva arribada és sempre motiu de goig per a qui porta la torxa ben encesa al cor. La seva vinguda és quelcom així com la del pare de família que viu a un país llunyà i escriu als seus: —Quan menys ho espereu, us arribo. Des d'aquell dia tot és alegria en aquella llar: el pare ve!. El nostre model, els sants, visqueren així, "en l'espera del Senyor".

L'Advent és per a aprendre a esperar, amb pau i amor, el Senyor que ve. Res de desesperació o impaciència, que caracteritzen l'home d'aquest temps. Sant Agustí dóna una bona recepta per a esperar: «Tal como sigui la teva vida, així serà la teva mort». Si esperem amb amor, Déu emplenarà el nostre cor i la nostra esperança.

Vigileu perquè no sabeu quin dia vindrà el Senyor (cf. Mt 24,42). La casa neta, el cor pur, pensaments i afectes a l'estil de Jesús! Benet XVI explica: «Vigilar significa seguir el Senyor, elegir allò que el Crist elegí, estimar allò que Ell va estimar, conformar la pròpia vida a la seva». Aleshores, vindrà el Fill de l'home... i el Pare ens acollirà entre els seus braços per tal que ens assemblem al seu Fill.

Avui, en aquest diumenge, tot començant el temps d'Advent, encetem alhora un nou any litúrgic. Aquesta circumstància la podem prendre com una invitació a renovar-nos en algun aspecte de la nostra vida (espiritual, familiar, etc.).

De fet, necessitem viure la vida, dia a dia, mes a mes, amb un ritme i una il·lusió renovats. Així allunyem el perill de la rutina i del tedi. Aquest sentit de renovació permanent, és la millor manera d'estar a punt. Sí, cal estar alerta!: és un dels missatges que el Senyor ens transmet a través de les paraules de l'Evangeli d'avui.

Cal estar a punt, en primer lloc, perquè el sentit de la vida terrenal és el d'una preparació per a la vida eterna. Aquest temps de preparació és un do i una gràcia de Déu: Ell no vol imposar-nos el seu amor ni el cel; ens vol lliures (que és l'única manera d'estimar). Preparació que no sabem quan acabarà: «Anunciem l'adveniment de Crist, i no solament un, sinó també un altre, el segon (...), perquè aquest món d'ara finirà» (Sant Ciril de Jerusalem). Cal maldar per a mantenir-nos en l'actitud de renovació i d'il·lusió.

En segon lloc, cal estar alerta perquè la rutina i l'acomodament són incompatibles amb l'estimació. En l'Evangeli d'avui el Senyor recorda com en temps de Noè «tothom continuava menjant i bevent» i «no s'havien adonat de res quan els sorprengué el diluvi i se'ls endugué a tots» (Mt 24,38-39). Estaven “entretinguts” i —ja ho hem dit— el nostre pas per la terra ha de ser un temps de “nuviatge” per a la maduració de la nostra llibertat: el do que ens ha estat atorgat no per a deslliurar-nos dels altres, sinó per a lliurar-nos als altres.

«Tal com van ser els dies de Noè, així serà la vinguda del Fill de l'home» (Mt 24,37). La vinguda de Déu és el gran esdeveniment. Disposem-nos a acollir-lo amb devoció: «Veniu Senyor Jesús!».