Avui iniciem amb tota l’Església el nou Any litúrgic que comença amb el Temps d’Advent: temps adient en el que es desvetlla en els cors l’espera del retorn del Crist.

“Vetlleu!”. És una exhortació saludable que ens recorda que la vida no té solament la dimensió terrenal, sinó que està projectada vers un “més enllà”, com una planteta que germina de la terra i s’obre envers el cel. Una planteta pensant, l’home, dotada de llibertat i responsabilitat, per la qual cosa cadascú de nosaltres serà cridat a rendir comptes sobre com ha viscut, com ha usat les pròpies capacitats.

—El veritable “senyor” del món no és l’home, sinó Déu. L’Evangeli diu: “Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor”. El Temps d’Advent arriba cada any per tal de recordar-nos això, per tal que nos nostra vida recuperi la seva orientació correcta, envers el rostre de Déu. El rostre no d’un “senyor”, sinó d’un Pare i d’una Amic.