La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

1ª Lectura (He 10,1-10): Germans, els sacrificis que prescrivia la Llei de Moisès eren tan sols una ombra d'aquest culte renovat, i no la realitat mateixa. Cada any havien d'oferir de nou unes víctimes semblants, que mai no acabaven de santificar els qui s'acostaven a Déu. Altrament, si haguessin estat purificats d'una vegada i ja no haguessin tingut consciència de ser pecadors, no haurien deixat d'oferir-les? De fet, però, aquelles víctimes tornaven a recordar-los cada any que eren pecadors, ja que és impossible que la sang dels vedells i dels bocs faci desaparèixer els pecats.

Per això Crist deia a Déu quan entrà al món: «No voleu oblacions ni sacrificis, però m'heu format un cos; no exigiu l'holocaust ni l'expiació. Per això us dic: Com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat». Primer ha dit: «Les oblacions i els sacrificis, l'holocaust i l'expiació, no els voleu ni els exigiu». Encara que totes aquestes ofrenes són precisament les que la llei prescrivia. Després afegeix: «Vinc a fer la vostra voluntat». Adoneu-vos com suprimeix tot el que deia abans, i ho substitueix pel que diu després. A nosaltres ens ha santificat l'ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre per complir aquesta «voluntat» de Déu.
Salm responsorial: 39
R/. Aquí em teniu: Déu meu, vull fer la vostra voluntat.
Tenia posada l'esperança en el Senyor, i ell, inclinant-se cap a mi, ha inspirat als meus llavis un càntic nou, un himne de lloança al nostre Déu.

Però vós no voleu oblacions ni sacrificis, i m'heu parlat a cau d'orella; no exigiu l'holocaust ni l'expiació; per això us dic: «Aquí em teniu».

Anuncio amb goig la salvació davant el poble en dia de gran festa. No puc deixar d'anunciar-la; ho sabeu prou, Senyor.

No m'he callat la vostra salvació dins del meu cor; he fet conèixer el vostre ajut fidel, la lleialtat del vostre amor, davant el poble en dia de gran festa.
Versicle abans de l'Evangeli (Cf. Mt 11,25): Al·leluia. Us enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mc 3,31-35): En aquell temps, venen la seva mare i els seus germans i, de fora estant, li enviaren missatge, demanant-lo. I estava asseguda a la seva vora una multitud, i li diuen: «Mira, la teva mare i els teus germans són fora, que et busquen». I responent-los, els diu: «Qui és la meva mare i els meus germans?». I mirant entorn aquells que seien al seu voltant, diu: «Mireu la meva mare i els meus germans. Perquè el qui faci la voluntat de Déu, aquest és el meu germà i germana i mare».

© Albada Editorial / evangeli.net

«Mireu la meva mare i els meus germans. Perquè el qui faci la voluntat de Déu, aquest és el meu germà i germana i mare»

Mn. Josep GASSÓ i Lécera (Ripollet, Barcelona, Espanya)

Avui contemplem Jesús —en una escena molt concreta i, alhora, comprometedora— envoltat per una multitud de gent del poble. Els familiars més propers de Jesús han arribat de Natzareth a Cafarnaüm. A la vista, però, de la munió de gent, romanen fora i el fan cridar. Li diuen: «Mira, la teva mare i els teus germans són fora, que et busquen» (Mc 3,31).

En la resposta de Jesús, com veurem, no hi ha cap motiu de rebuig envers els seus familiars. Jesús s'havia allunyat d'ells per a seguir la crida divina i mostra ara que també internament ha renunciat a ells: no per fredor de sentiments o per menyspreança dels vincles familiars, sinó perquè pertany completament a Déu Pare. Jesucrist ha realitzat personalment en Ell mateix allò que justament demana als seus deixebles.

En lloc de la seva família de la terra, Jesús ha escollit una família espiritual. Fa una mirada per damunt dels homes que seien al seu voltant i els diu: «Mireu la meva mare i els meus germans. Perquè el qui faci la voluntat de Déu, aquest és el meu germà i germana i mare» (Mc 3,34-35). Sant Marc, en altres llocs del seu Evangeli, fa esment d'altres mirades de Jesús al seu voltant.

¿És que Jesús ens vol dir que només són els seus parents els qui escolten amb atenció la seva paraula? No! No són els seus parents els qui escolten la seva paraula, sinó aquells que escolten i compleixen la voluntat de Déu: aquests són el seu germà, la seva germana, la seva mare.

El que fa Jesús és una exhortació a aquells que es troben allí asseguts —i a tothom— a entrar en comunió espiritual amb Ell mitjançant l'acompliment de la voluntat divina. Alhora, però, hi veiem també una lloança a la seva mare, Maria, la sempre benaurada per haver cregut.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Per a poca cosa hagués servit a Maria la maternitat corporal si, primer, no hagués concebut el Crist —de manera més benaurada— en el seu cor, i solament després en el seu cos» (Sant Agustí)

  • «‘La meva ànima magnifica el Senyor’ (Lc 1,46). Amb això, Maria expressa tot el programa de la seva vida: no posar-se a si mateixa al centre, sinó deixar espai a Déu; només llavors el món esdevé bo» (Benet XVI)

  • «‘Vet aquí l’esclava del Senyor; que es faci en mi segons la teva paraula’ (Lc 1,37-38). Així, donant el seu consentiment a la paraula de Déu, Maria esdevé Mare de Jesús i, acceptant de tot cor la voluntat divina de salvació (...), es lliurà ella mateixa íntegrament a la persona i a l’obra del seu Fill» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 494)