Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
»Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera».
«Feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor»
Abbé Jean GOTTIGNY (Bruxelles, Bèlgica)Avui, vint i quatre de gener, celebrem la memòria litúrgica d'un home apassionat per Déu i pel proïsme: sant Francesc de Sales (1567-1622), bisbe de Ginebra, amb residència a Annecy, en l'època de la Reforma.
Jesucrist recomana conrear la humilitat i la benvolença: «Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs» (Mt 11,29). Dues virtuts morals que cal cercar quan provem de forjar-nos un lloc en el sol a costa de l'expulsió del proïsme.
I no ens equivoquem, la dolçor no té res a veure amb la sensibleria. Aquella és el fruit de la gràcia de Déu i d'una conquesta personal. Francesc de Sales, que tenia un natural impetuós, ha esdevingut el paradigma de la dolçor, al preu d'un combat diari durant tota la seva vida. Bo i parlant sens dubte per experiència, escriu en la Introducció a la vida devota: «Hom caça més mosques amb una gota de mel que amb un barril de vinagre». Havia ingressat en l'escola d'Aquell que es presenta com «benèvol i humil de cor» (Mt 11,29).
No hem de confondre la humilitat de cor amb la timidesa. Aquella consisteix en ser sincers, és a dir conrear l'humus, aquest adob natural on creixen fàcilment els arbres que Déu vol plantar. «Nostre Senyor està tan enamorat de la humilitat que es llença amb força allí on la veu», afirma el bisbe de Ginebra. La humilitat pressuposa una disposició total a l'acció divina, així com una disponibilitat sense escletxes envers el proïsme.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Déu creador va manar a les plantes que donessin cadascuna fruit segons la seva pròpia espècie: així també va manar als cristians, que són com les plantes de la seva Església viva, que cadascú donés un fruit de devoció conforme a la seva qualitat, estat i vocació» (Sant Francesc de Sales)
«Sant Francesc de Sales és un testimoni exemplar de l’humanisme cristià. Amb el seu estil familiar, amb paràboles que tenen sovint el batre d’ales de la poesia, recorda que l’home porta inscrita en el més profund del seu ésser la nostàlgia de Déu» (Benet XVI)
«El Verb s’ha fet carn per tal de ser el nostre model de santedat: ‘Preneu el meu jou damunt vostre, i feu-vos deixebles meus...’. (Mt 11,29) (...). Ell és el model de les benaurances i la norma de la Llei nova: ‘Estimeu-vos els uns als altres, tal com jo us he estimat’ (Jn 15,12). Aquest amor demana l’ofrena efectiva d’un mateix en justa correspondència» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 459)
