Avui, vint i quatre de gener, celebrem la memòria litúrgica d'un home apassionat per Déu i pel proïsme: sant Francesc de Sales (1567-1622), bisbe de Ginebra, amb residència a Annecy, en l'època de la Reforma.

Jesucrist recomana conrear la humilitat i la benvolença: «Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs» (Mt 11,29). Dues virtuts morals que cal cercar quan provem de forjar-nos un lloc en el sol a costa de l'expulsió del proïsme.

I no ens equivoquem, la dolçor no té res a veure amb la sensibleria. Aquella és el fruit de la gràcia de Déu i d'una conquesta personal. Francesc de Sales, que tenia un natural impetuós, ha esdevingut el paradigma de la dolçor, al preu d'un combat diari durant tota la seva vida. Bo i parlant sens dubte per experiència, escriu en la Introducció a la vida devota: «Hom caça més mosques amb una gota de mel que amb un barril de vinagre». Havia ingressat en l'escola d'Aquell que es presenta com «benèvol i humil de cor» (Mt 11,29).

No hem de confondre la humilitat de cor amb la timidesa. Aquella consisteix en ser sincers, és a dir conrear l'humus, aquest adob natural on creixen fàcilment els arbres que Déu vol plantar. «Nostre Senyor està tan enamorat de la humilitat que es llença amb força allí on la veu», afirma el bisbe de Ginebra. La humilitat pressuposa una disposició total a l'acció divina, així com una disponibilitat sense escletxes envers el proïsme.