La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Divendres 5 durant l'any
1ª Lectura (Gn 3,1-8): La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet. Digué, doncs, a la dona: «Així Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?». La dona li respongué: «Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, però dels fruits de l'arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem». La serp digué a la dona: «No moriríeu pas! Déu sap que, si un dia en menjàveu, se us obririen els ulls i seríeu iguals que els àngels: coneixeríeu el bé i el mal».

La dona, veient que el fruit de l'arbre era bo per a menjar, que donava gust de veure i que era temptador això d'adquirir coneixement, en collí i en menjà; en donà també al seu marit, que en menjà com ella, i se'ls obriren a tots dos els ulls. Llavors s'adonaren que anaven nus i cosiren fulles de figuera per fer-se'n faldars. Quan l'home i la dona sentiren els passos del Senyor-Déu que es passejava pel jardí a l'aire fresc de la tarda, s'amagaren entremig dels arbres del jardí, perquè no els veiés el Senyor-Déu.
Salm responsorial: 31
R/. Feliç el qui ha estat absolt de la falta.
Feliç el qui ha estat absolt de la falta i ha vist sepultat el seu pecat: Feliç l'home a qui el Senyor no té en compte la culpa i dintre seu ja no manté l'engany.

M'he decidit a reconèixer la falta, no us he amagat més el meu pecat. Tan bon punt m'ho he proposat, Senyor, m'heu perdonat la culpa comesa.

Que us supliquin els fidels als moments de desgràcia; per més que els rius es desbordin, a ells, ni els tocaran.

En vós he trobat el meu recer, vós em guardeu del perill. Tothom celebra al voltant meu el goig de veure'm lliure.
Versicle abans de l'Evangeli (Cf. Ac 16,14): Al·leluia. Obriu, Senyor, el nostre cor perquè escoltem atentament les paraules del vostre Fill. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mc 7,31-37): En aquell temps, Jesús sortint un altre cop dels confins de Tir, anà per Sidó a la mar de la Galilea per l’entremig del territori de la Decàpolis. I li presenten un sord i mut, i li supliquen que li imposi la mà. I apartant-lo de la multitud, li ficà els dits a les orelles, i, escopint, li tocà la llengua. I mirant al cel, sospirà, i li digué: «Effethà!» -que vol dir: «Obre’t!». I a l'instant se li obriren les orelles, i se li desféu la trava de la llengua, i parlava bé. I els manà que no ho diguessin a ningú, però com més els ho manava, més ho divulgaven, i més es meravellaven, dient: «Tot ho ha fet bé: els sords els fa oir i els muts parlar!».

© Albada Editorial / evangeli.net

«Tot ho ha fet bé»

Mn. Joan MARQUÉS i Suriñach (Vilamarí, Girona, Espanya)

Avui, l'Evangeli ens presenta un miracle de Jesús: va tornar l'oïda i va destravar la llengua a un sord. La gent va quedar admirada i deia: «Tot ho ha fet bé» (Mc 7,37).

Aquesta és la biografia de Jesús feta per als seus contemporanis. Una biografia curta i completa. ¿Qui és Jesús? És aquell que tot ho ha fet bé. En el doble sentit de la paraula: en el què i en el com, en la substància i en la manera. És aquell que només ha fet obres bones, i el que ha realitzat les obres bones bé, d'una manera perfecta, acabada. Jesús és una persona que tot ho fa bé, perquè només fa accions bones, i allò que fa, ho deixa ben acabat. No lliura res a mitges; i no espera a acabar-ho després.

—Procura també tu deixar-ho tot ben enllestit ara: l'oració; el tracte amb els familiars i les altres persones; el treball; l'apostolat; la diligència per formar-te espiritualment i professional; etc. Sigues exigent amb tu mateix, i sigues també exigent, suaument, amb els qui depenen de tu. No toleris barroeries. No agraden a Déu i molesten el proïsme. No prenguis aquesta actitud simplement per quedar bé, ni perquè aquest procediment és el més rendible, fins i tot humanament; sinó perquè a Déu no li agraden les obres dolentes ni les obres “bones” mal fetes. La Sagrada Escriptura afirma: «Les obres de Déu són perfectes» (Dt 32,4). I el Senyor, a través de Moisès, manifesta al Poble d'Israel: «Tot el que tingui una tara, no ho oferiu, perquè no us seria acceptat» (Lv 22,20). Demana l'ajut maternal de la Verge Maria. Ella, com Jesús, també va fer-ho tot bé.

Sant Josepmaria ens ofereix el secret per reeixir: «Fes el que cal i estigues pel que fas». ¿És aquesta la teva manera d'actuar?

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Tard et vaig estimar, bellesa tan antiga i tan nova, tard et vaig estimar! I vet aquí que eres tu dins de mi, i jo era fora de mi mateix. Vas clamar i vas donar veus, i vas trencar la meva sordesa; fulgurares i resplendires, i foragitares la meva ceguesa; vas exhalar fragància, la vaig respirar i sospiro per tu» (Sant Agustí)

  • «Existeix una obcecació interior, que concerneix el nucli profund de la persona, al que la Bíblia anomena el ‘cor’. Això és el que Jesús va venir a ‘obrir’, alliberar-nos, per fer-nos capaços de viure en plenitud la relació amb Déu i amb els altres» (Benet XVI)

  • «(...) En la seva predicació, el Senyor Jesús utilitza sovint els signes de la creació per fer conèixer els misteris del Regne de Déu. Realitza les seves guaricions o subratlla la seva predicació amb signes materials o gestos simbòlics. Dóna un sentit nou als fets i als signes de l’Antiga Aliança, sobretot a l’Èxode i a la pasqua, perquè és Ell mateix el sentit de tots aquests signes» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.151)