Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia
200 mossens comenten l'Evangeli del dia
Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
El Senyor-Déu digué a la serp: «Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T'arrossegaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la vida. Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d'ella. Ell t'atacarà al cap, i tu l'atacaràs al taló». Després digué a la dona: «Sovint quedaràs gràvida i sofriràs quan donaràs a llum. El teu desig et farà buscar el marit, però ell et voldrà sotmetre». Després digué a l'home: «Ja que has fet cas de la teva dona i has menjat el fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit, per culpa teva la terra serà maleïda; tota la vida passaràs penes per treure'n l'aliment. Et produirà cards i espines, i t'alimentaràs d'herbes silvestres. Menjaràs el pa amb la suor del teu front, fins que tornaràs a la terra d'on vas ser tret, perquè ets pols, i a la pols tornaràs».
L'home donà a la seva esposa el nom d'Eva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen. El Senyor-Déu vestí l'home i la seva dona amb unes pells. Després digué: «Ja coneix el bé i el mal, ja s'ha tornat com un de nosaltres: si ara cull també el fruit de l'arbre de la vida i en menja, viurà per sempre». Llavors l'expulsà del jardí d'Edèn, perquè treballés la terra d'on havia estat tret, i un cop va ser fora, el Senyor-Déu posà a l'entrada del jardí els querubins i el brandó de l'espasa de foc, que guarden el camí de l'arbre de la vida.
Vós feu tornar els homes a la pols dient-los: «Torneu-vos-en, fills d'Adam». Mil anys als vostres ulls són com un dia que ja ha passat, com el relleu d'una guàrdia de nit.
Quan preneu els homes, són com un somni en fer-se dia, són com l'herba que s'espiga: ha tret florida al matí, al vespre es marceix i s'asseca.
Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies per adquirir la saviesa del cor. Calmeu-vos, Senyor, què espereu? Sigueu pacient amb els vostres servents.
I tot seguit, pujant a la barca amb els seus deixebles, vingué a la part de Dalmanuta.
© Albada Editorial / evangeli.net
«No tenen res per a menjar»
Mn. Carles ELÍAS i Cao (Barcelona, Espanya)Avui, temps d'inclemència i de neguit, també Jesús ens crida per a dir-nos que «Em commou la gent» (Mc 8,2). Avui, amb la pau en crisi, pot abundar la por, l'apatia, el recurs a la banalitat i l'evasió: «No tenen res per a menjar».
A qui crida el Senyor? Diu el text: «Convocant els seus deixebles» (Mc 8,1), és a dir, em crida a mi, per a no acomiadar-los en dejú, per a donar-los quelcom. Jesús s'ha compadit —aquest cop en terra de pagans— perquè també tenen fam.
Ah!, i nosaltres —refugiats en el nostre petit món— diem que res no podem fer. «¿D’on podria algú saciar-los de pa aquí, en un desert?» (Mc 8,4). ¿D'on traurem una paraula d'esperança certa i ferma, tot sabent que el Senyor serà amb nosaltres cada dia fins a la fi dels temps? ¿Com dir als creients i no creients que la violència i la mort no són solució?
Avui, el Senyor ens pregunta, simplement, quants pans tenim. Els que sigui, això és el que necessita. El text diu que «set», símbol per als pagans, com dotze era símbol per al poble jueu. El Senyor vol arribar a tots —per això l'Església es vol reconèixer a si mateixa des de la seva catolicitat— i demana la teva ajuda. Dóna-li la teva oració: és un pa! Dóna-li la teva Eucaristia viscuda: és un pa! Dóna-li la teva decisió per la reconciliació amb els teus, amb els qui t'han ofès: és un altre pa! Dóna-li la teva reconciliació sacramental amb l'Església: és un altre pa! Dóna-li el teu petit sacrifici, el teu dejuni, la teva solidaritat: és un altre pa! Dóna-li el teu amor a la seva Paraula, que et dóna consol i força: és un altre pa! En fi, dóna el que Ell et demani, malgrat que creguis que només és un poc de pa.
Com ens diu sant Gregori de Nisa, «aquell qui parteix el seu pa amb els pobres es constitueix en part d'aquell que, per nosaltres, volgué ser pobre. Pobre fou el Senyor, no temis la pobresa».
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«“El partir el pa” pel Senyor significa la manifestació del misteri de l’Eucaristia. La seva acció de gràcies significa el goig que li causa la salvació del gènere humà. El lliurament del pa als seus deixebles, perquè el reparteixin, significa que ha donat als Apòstols l’encàrrec de distribuir a la seva Església el sosteniment de vida» (Sant Beda el Venerable)
«Aquest miracle no va destinat només a satisfer la gana d’un dia, sinó que és un signe del que Crist està disposat a fer per a la salvació de tota la humanitat oferint la seva carn i la seva sang» (Francesc)
«Fracció del pa, perquè aquest ritu, propi dels àpats jueus, fou utilitzat per Jesús quan beneïa i distribuïa el pa com a cap de taula (...). A través d’aquest gest, els deixebles el reconeixeran després de la seva resurrecció, i amb aquesta expressió els primers cristians designaran les seves reunions eucarístiques (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.329)
22 de desembre
Diumenge 4 (C) d'Advent
Video de l’Evangeli i comentari
_______
Aquests dies demanem la teva ajuda per acabar de cobrir el pressupost de 2024
Pots fer el teu donatiu ara aquí
_______