Avui, Jesús ens diu «No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes sinó a dur-los a la plenitud» (Mt 5,17). Què és la Llei? Què són els Profetes? Per Llei i Profetes s’entenen dos conjunts diferents de llibres de l’Antic Testament. La Llei es refereix als escrits atribuïts a Moisès; els Profetes, com el seu nom indica, són els escrits dels profetes i els llibres sapiencials.

A l’Evangeli d’avui, Jesús fa referència al que considerem el resum del codi moral de l’Antic Testament: els manaments de la Llei de Déu. Segons el pensament de Jesús, la Llei no consisteix en principis merament externs. No. La Llei no és una imposició vinguda de fora. Ben al contrari. En realitat la Llei de Déu correspon a l’ideal de perfecció que rau en el cor de cada home. Aquesta és la raó per la qual qui compleix els manaments no solament se sent realitzat en les seves aspiracions humanes, sinó que també assoleix la perfecció del cristianisme, o, amb les paraules de Jesús, assoleix la perfecció del regne de Déu: «Aquell qui els compleixi i ensenyi a complir-los, serà tingut per gran en el Regne del cel» (Mt 5,19).

«Doncs jo us dic» (Mt 5,22). L’acompliment de la llei no es resumeix en la lletra, ja que “la lletra mata, però l’Esperit dóna vida” (2Cor 3,6). És en aquest sentit que Jesús empenyora la seva autoritat per interpretar la Llei segons el seu esperit més autèntic. En la interpretació de Jesús, la Llei és ampliada fins les últimes conseqüències: el respecte per la vida està unit a l’eradicació de l’odi, de la venjança i de l’ofensa; la castedat del cos passa per la fidelitat i per la indissolubilitat, la veritat de la paraula donada passa pel respecte als pactes. Complint la Llei, Jesús «manifiesta amb plenitud l’home a l’home mateix, i alhora li mostra amb claredat la seva altíssima vocació» (Concili Vaticà II).

L’exemple de Jesús ens convida a aquella perfecció de la vida cristiana que realitza en accions el que predica amb paraules.