Avui, a través d'un miracle, Jesús ens parla del procés de la fe. La curació del cec en dues etapes mostra que la fe no sempre és una il·luminació instantània, sinó que, sovint, requereix un itinerari que ens acosti a la llum i ens faci veure-hi clar. No obstant, el primer pas de la fe —començar a veure-hi a la llum de Déu— és ja motiu de goig, com diu sant Agustí: «Un cop han estat guarits els ulls, ¿què podem tenir de més valor, germans? Gaudeixen els qui veuen aquesta llum que ha estat feta, tant si fulgura des del cel com si emana d'una torxa. ¡I què desgraciats se senten els qui no la poden veure!».

En arribar a Bet-Saida porten a Jesús un cec perquè li imposi les mans. És significatiu el fet que Jesús se l'emporti fora; ¿no ens indicarà això que per escoltar la Paraula de Déu, per descobrir la fe i veure la realitat en el Crist, hem de sortir de nosaltres mateixos, dels espais i temps sorollosos que ens ofeguen i enlluernen per rebre la il·luminació autèntica?

Un cop a fora del poble, Jesús «li escopí als ulls, li imposà les mans i li preguntava: ‘¿Veus alguna cosa?’» (Lc 8,23). Aquest gest, ens recorda el Baptisme: Jesús ja no ens escup als ulls, sinó que banya tot el nostre ésser amb l'aigua de la salvació i, al llarg de la vida, ens interroga sobre el que veiem a la llum de la fe. «Jesús tornà a imposar-li les mans sobre els ulls, i el cec hi veié clarament» (Lc 8,25); aquest segon moment ens recorda el sagrament de la Confirmació, en el qual se'ns dóna la plenitud de l'Esperit Sant per arribar a la maduresa de la fe i veure-hi més clar. Rebre el Baptisme, però negligir la Confirmació ens porta a veure, sí, però només a mitges.