La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dijous 6 de durant l'any
1ª Lectura (Gn 9,1-13): Déu beneí Noè i els seus fills dient-los: «Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu la terra. Que tots els animals de la terra, els ocells, les bèsties que s'arrosseguen per terra i els peixos del mar us respectin i us temin: els poso tots a les vostres mans. Podeu alimentar-vos de tot el que es mou i té vida, igual que dels vegetals. Però no mengeu la carn amb la sang que li dóna la vida. Jo en demanaré compte de la vostra sang, tant als animals com als homes. A cadascun dels homes, li demanaré compte de la vida dels seus germans. El qui vessi sang humana ho pagarà amb la seva sang, perquè Déu ha fet l'home a la seva imatge. Vosaltres, sigueu fecunds, multipliqueu-vos, pobleu la terra i sotmeteu-la».

Després Déu digué a Noè i als seus fills: «Jo faig la meva aliança amb vosaltres, amb els vostres descendents i amb tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres, els ocells, el bestiar i tots els animals domèstics i feréstecs que han sortit de l'arca. Jo faig amb vosaltres aquesta aliança meva: La vida no serà mai més exterminada per l'aigua del diluvi, no hi haurà mai més cap diluvi que devasti la terra». Déu digué: «El signe d'aliança que poso entre jo i vosaltres i tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres per totes les generacions és aquest: posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meva aliança entre jo i la terra».
Salm responsorial: 101
R/. Des de les altures del cel el Senyor guaita la terra.
Els estrangers donaran culte al nom del Senyor, els reis de tot el món veneraran la seva glòria. Quan el Senyor restaurarà Sió, hi apareixerà la seva glòria, escoltarà l'oració dels desvalguts, farà cas de les seves pregàries.

Que quedi escrit per a les generacions que vindran, i el poble creat de nou lloarà el Senyor. El Senyor mira des de les altures del cel, des del seu lloc sagrat, guaita la terra, per escoltar el plany dels captius, per alliberar els condemnats a mort.

Els fills dels vostres servidors viuran segurs, els seus descendents es mantindran a la vostra presència. Anunciaran a Sió el nom del Senyor, anunciaran la seva lloança a Jerusalem, quan s'hi apleguin pobles i reialmes per donar culte al Senyor.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 6,64c.68c): Al·leluia. Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida, vós teniu paraules de vida eterna. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mc 8,27-33): En aquell temps, Jesús, amb els seus deixebles, se'n va anar als pobles del voltant de Cesarea de Filip, i pel camí els preguntava: «Qui diu la gent que sóc jo?». Ells li respongueren: «Uns diuen que ets Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, algun dels profetes». Llavors els preguntà: «I vosaltres, qui dieu que sóc jo?». Pere li respon: «Tu ets el Messies».

Però Ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú. Llavors començà a instruir-los dient: «Cal que el Fill de l'home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ha de ressuscitar». I els ho deia amb tota claredat. Aleshores Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo. Però Jesús es girà i, davant els deixebles, renyà Pere dient-li: «Vés-te'n d'aquí, Satanàs! No veus les coses com Déu, sinó com els homes».

«Qui diu la gent que sóc jo? I vosaltres, qui dieu que sóc?»

Mn. Joan Pere PULIDO i Gutiérrez Secretari del bisbe de Sant Feliu (Sant Feliu de Llobregat, Espanya)

Avui seguim escoltant la Paraula de Déu amb l'ajut de l'Evangeli de sant Marc. Un Evangeli amb una inquietud ben clara: descobrir qui és aquest Jesús de Natzaret. Marc ens ha anat oferint, amb els seus textos, la reacció de diferents personatges davant Jesús: els malalts, els deixebles, els escribes i fariseus. Avui ens ho demana directament a nosaltres: «I vosaltres, qui dieu que sóc jo?» (Mc 8,29).

Certament, els qui ens anomenem cristians tenim el deure fonamental de descobrir la nostra identitat per a donar raó de la nostra fe, essent uns bons testimonis amb la nostra vida. Aquest deure ens urgeix per a poder transmetre un missatge clar i entenedor als nostres germans i germanes que poden trobar en Jesús una Paraula de Vida que doni sentit a tot el que pensen, diuen i fan. Però aquest testimoniatge ha de començar essent nosaltres mateixos conscients de la nostra trobada personal amb Ell. Joan Pau II, en la seva Carta apostòlica Novo Millennio Ineunte, ens digué: «El nostre testimoniatge seria insuportablement pobre si no fóssim els primers contempladors del seu rostre».

Sant Marc, amb aquest text, ens ofereix un bon camí de contemplació de Jesús. Primer, Jesús ens pregunta què diu la gent que és Ell; i podem respondre, com els deixebles: Joan Baptista, Elies, un personatge important, bo, atraient. Una resposta bona, sens dubte, però llunyana encara de la Veritat de Jesús. Ell ens pregunta: «I vosaltres, ¿qui dieu que sóc jo?». És la pregunta de la fe, de la implicació personal. La resposta només la trobarem en l'experiència del silenci i de la pregària. És el camí de fe que fa Pere, i el que hem de fer també nosaltres.

Germans i germanes, experimentem des de la nostra pregària la presència alliberadora l'amor de Déu present en la nostra vida. Ell continua fent aliança amb nosaltres amb signes clars de la seva presència, com aquell arc posat en els núvols promès a Noè.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «¿Calia que el Fill de Déu patís per nosaltres? Sí, calia molt, i podem establir una necessitat doble: primer, per a remei dels nostres pecats i, en segon lloc, perquè ens fos exemple de com hem d’actuar» (Sant Tomàs d’Aquino)

  • «Els cristians han de ser instruïts contínuament, al llarg dels segles, pel Senyor, per tal que siguin conscients que el seu camí no és el de la glòria i del poder terrenals, sinó “el camí de la creu”» (Benet XVI)

  • «‘L’amor fins a l’extrem’ (Jn 13,1) dóna el seu valor de redempció i de reparació, d’expiació i de satisfacció al sacrifici del Crist (...). Cap home, ni que fos el més sant, no estava en situació de prendre damunt seu els pecats de tots els homes i oferir-se en sacrifici per tots (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 616)