1ª Lectura (Tb 6,10-11; 7,1.9-17; 8,4-9a): En aquells dies, quan trobant-se ja a Mèdia s'acostaven a Ecbatana, Rafael digué al noi: «Tobies, germà». I ell respongué: «Aquí em tens». L'àngel li respongué: «Aquí viu Ragüel, un parent teu, de la teva mateixa tribu, i té una filla que es diu Sara. Aquí podem quedar-nos aquesta nit». Quan arribaren a Ecbatana, Tobies li digué: «Azaries, germà, porta'm de dret a casa de Ragüel, el meu parent». I el portà a casa de Ragüel, que trobaren assegut prop de la porta del pati, i el saludaren primer. Ell els digué: «Benvinguts, germans, entreu sans i estalvis». I els va fer entrar a casa. Llavors va fer matar un anyell de la ramada i els acollí amb tota cordialitat. Després d'haver-se rentat i fetes les ablucions rituals, s'assegueren a taula per menjar.

Tobies digué a Rafael: «Germà Azaries, digues a Ragüel que em doni per muller Sara, la meva parenta». Ragüel sentí aquestes paraules i digué al noi: «Menja i beu, i dorm plàcidament aquesta nit: No hi ha cap altre home a qui li escaigui rebre Sara, la meva filla, com tu, germà. Tampoc jo no puc donar-la a cap altre sinó a tu, que ets el meu parent. Però, fill meu, t'he de dir la veritat. L'he donada a set homes parents nostres i han mort la mateixa nit de noces. I ara menja i beu, fill meu, i el Senyor farà el que us convé».

Però Tobies digué: «No tastaré res de tot això fins que compleixis el que et demano». I Ragüel respongué: «Ho faig: te la dono com ho prescriu el llibre de Moisès, tal com el Déu del cel ha determinat que et sigui donada. Pren la teva parenta; des d'ara ets el seu germà i ella és la teva germana. Te la dono des d'avui per sempre. I que el Senyor del cel us beneeixi a mans plenes aquesta nit, fills meus, i us concedeixi gràcia i felicitat». Llavors Ragüel va cridar Sara, la seva filla, es va acostar a Tobies i, agafant-la per la mà, la hi va donar dient: «Pren la teva esposa que t'és donada d'acord amb la llei; i amb el que disposa per escrit el llibre de Moisès. Pren-la i en bona hora presenta-la al teu pare. I que el Déu del cel us concedeixi a mans plenes la felicitat».

Llavors cridà la seva mare dient-li que portés un full per escriure-hi l'acta de matrimoni, fent-hi constar com la hi donaven per esposa segons ho prescriu la Llei de Moisès. La mare portà el full, i ell escrigué l'acta i la signà. Després començaren a menjar i beure. Ragüel cridà la seva esposa Edna i li digué: «Prepara l'altra cambra i acomoda-hi la noia». I tal com li havien dit anà a disposar-ho i, introduint-hi la noia, es posà a plorar, però s'eixugà les llàgrimes i li digué: «Filla meva, sigues valenta. Que el Senyor del cel et doni joia en lloc de la teva tristesa. Sigues valenta!» I va sortir. Un cop hagueren sortit, van tancar la porta de la cambra.

Tobies s'alçà del llit i digué a Sara: «Germana, aixeca't! Preguem i demanem al Senyor que s'apiadi de nosaltres i ens guardi». Es van llevar, doncs, i pregaven el Senyor que els guardés la salut. Deien: «Sou beneït, Déu dels nostres pares, i és beneït el vostre nom sant per tots els segles dels segles! Que us beneeixin el cel i totes les vostres creatures per tots els segles! Vós vàreu crear Adam, li donàreu Eva com ajut i suport, i d'ells prové el llinatge dels homes. Per això diguéreu: ‘No seria bo que l'home estigués sol: li faré qui l'ajudi i l'acompanyi’. Vós sabeu que prenc per muller aquesta germana meva, no per abusar-ne, sinó per tenir descendència. Compadiu-vos de mi i d'ella, i feu que arribem tots dos a la vellesa en bona salut». I digueren: «Amén, amén». I dormiren tota la nit.