Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Mentrestant, el gos, que havia anat amb ells tot el viatge, se'ls va avançar, com per portar la notícia, i els feia festes. El pare, tot i no veure-hi, es va alçar i va provar de córrer però s'entrebancava; van haver de dur-lo de la mà, i així va sortir a rebre el seu fill. Arribà el fill, el pare i la mare el van besar, i tots ploraven d'alegria. Després d'adorar Déu i de donar-li gràcies, es van asseure. Tobies, aleshores, va untar els ulls del seu pare amb el fel del peix, i al cap d'una mitja hora, va desprendre's dels seus ulls una cosa blanca com un tel d'ou. Tobies la hi va treure dels ulls, i Tobit a l'instant recobrà la vista. Ell i la seva muller, i tots els qui el coneixien, glorificaven Déu. Tobit exclamava: «Us glorifico, Senyor Déu d'Israel, perquè vós, que em vau prendre la salut, me l'heu tornada, i ja puc veure novament el meu fill».
El Senyor fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam. El Senyor deslliura els presos.
El Senyor dona la vista als cecs, el Senyor redreça els vençuts, el Senyor estima els justos; el Senyor guarda els forasters.
Manté les viudes i els orfes, i capgira els camins dels injustos. El Senyor regna per sempre, és el teu Déu, Sió, per tots els segles.
«David mateix anomena [el Messies] Senyor»
P. Josep LAPLANA OSB Monjo de Montserrat (Montserrat, Barcelona, Espanya)Avui, el judaisme encara sap que el Messies ha de ser “fill de David” i que ha d'inaugurar una nova era del regnat de Déu. Els cristians “sabem” que el Messies Fill de David és Jesucrist i que aquest regnat ja ha començat incoativament —com una llavor que neix i creix— i que es farà realitat visible i esclatant quan Jesús torni al final dels temps. Però ja ara Jesús és el Fill de David i ens permet de viure “en esperança” els béns del regne messiànic.
El títol de “Fill de David” aplicat a Jesucrist forma part de la medul·la de l'Evangeli. En l'Anunciació, la Verge rebé aquest missatge: «El Senyor Déu li donarà el tron de David el seu pare, i regnarà per sempre» (Lc 1,32-33). Els pobres que demanaven a Jesús de ser guarits, li cridaven: «Jesús, Fill de David, tingues compassió de mi» (Mc 10,48). Quan Jesús entrà solemnement a Jerusalem va ser aclamat: «Beneït el Regne que ve del nostre Pare David» (Mc 11,10). L'antiquíssim llibre de la Didachè dóna gràcies a Déu «per la santa vinya de David, el teu servent, que ens has donat a conèixer per mitjà de Jesús, el teu servent».
Però Jesús no solament és fill de David, sinó també Senyor. Jesús ho afirma solemnement tot citant el Salm davídic 110. Els jueus això no ho poden entendre: És impossible que el fill de David pugui ser “Senyor” del seu pare. Sant Pere, testimoni de la resurrecció de Jesús, va veure clar que Jesús havia estat constituït “Senyor de David”, perquè «David va morir i fou enterrat i el seu sepulcre és encara avui entre nosaltres (...), però Jesús de Natzaret, Déu l'ha ressuscitat i tots nosaltres en som testimonis» (Ac 2,29.32).
«Jesucrist, nascut del llinatge de David segons la carn, constituït Fill de Déu en poder», com l'anomena sant Pau (Rm 1,3-4), ha esdevingut el focus d'atracció del cor de tots els homes, i d'aquesta manera, atraient envers Ell suaument, exerceix ja ara la seva senyoria sobre tots els homes que se li adrecen amb amor i amb confiança.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Si volem demanar que descendeixi sobre nosaltres el regne de Déu, l’hi demanem amb la potència de la Paraula: que jo sigui allunyat de la corrupció, que sigui alliberat de la mort i de les cadenes de l’error» (Sant Gregori de Nissa)
«Disputant amb els fariseus, Jesús mateix dóna al Salm 110 una nova interpretació. El veritable Messies no és el fill de David, sinó el ‘Senyor de David’; no s’assenta sobre el tron de David, sinó sobre el tron de Déu» (Benet XVI)
«Jesús mateix confirma que Déu és “l’únic Senyor” i que cal estimar-lo ‘amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot l’esperit i amb totes les forces’. Deixa entendre tot alhora que Ell mateix és ‘el Senyor’. Confessar que ‘Jesús és el Senyor’ és la nota pròpia de la fe cristiana. Això no és contrari a la fe en l’únic Déu (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 202)
