Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
L'exigència de Sara desagradà molt a Abraham, que s'estimava el fill, però Déu li digué: «Ni que estimis el noi i l'esclava, no et sàpiga greu de fer el que et diu Sara, perquè la descendència que portarà el teu nom vindrà d'Isaac. Però, del fill de l'esclava, com que és fill teu, també en faré un gran poble». Abraham es llevà de bon matí, donà pans i un bot d'aigua a Hagar, li posà el nen a l'espatlla i la va acomiadar. Ella se'n va anar errant pel desert de Beer-Sabé. Quan l'aigua que duia s'acabà, deixà el noi sota unes mates i se n'anà un tros lluny, a la distància d'un tret d'arc, per no veure morir el noi; allà s'assegué plorant i sanglotant.
Déu escoltà el plor del noi, i un àngel de Déu cridà Hagar des del cel i li digué: «Què tens, Hagar? No tinguis por, que Déu ha sentit com el noi plorava. Ves, pren-lo i sigues valenta, que jo en faré un gran poble». Llavors Déu li obrí els ulls i veié un pou. Ella hi anà, omplí el bot i donà beure al noi. Déu afavoria el noi, que es va anar fent gran. Vivia al desert i era un bon arquer.
Sants del Senyor, venereu-lo; venereu-lo, i no us mancarà res. Els rics s'empobriran, passaran fam, però als qui busquen el Senyor no els faltarà cap bé.
Veniu, fills meus, escolteu-me; us ensenyaré com heu de venerar el Senyor. Qui és l'home que estima la vida, que vol viure temps i fruir de benestar?
Hi havia al lluny un gran ramat de porcs pasturant, i els dimonis li suplicaven, dient: «Si ens expulses, envia’ns al ramat de porcs». I els digué: «Aneu-hi». Ells, sortint, se n’anaren als porcs. I succeí que tot el ramat es tirà pel precipici al mar, i van morir en les aigües. Els qui els pasturaven fugiren, i arribant a la ciutat, informaren de totes aquestes coses i del que ocorregué als endimoniats. I succeí que tota la ciutat sortí a l’encontre de Jesús, i en veure’l, el pregaren que se n’anés de la seva contrada.
© Albada Editorial / evangeli.net
«El pregaren que se n’anés de la seva contrada»
Mn. Antoni CAROL i Hostench (Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Espanya)Avui contemplem un trist contrast. “Contrast” perquè admirem el poder i majestat divins de Jesucrist, a qui voluntàriament se sotmeten els dimonis (senyal que ens ha arribat el Regne dels cels). Alhora, però, deplorem l'estretor i mesquinesa de què és capaç el cor humà en rebutjar el portador de la Bona Nova: «tota la ciutat sortí a l’encontre de Jesús, i en veure’l, el pregaren que se n’anés de la seva contrada» (Mt 8,34). I “trist” perquè «[Aquell] era la llum veritable (...) als seus vingué, i els seus no l’acolliren» (Jn 1,9-11).
Més contrast i més astorament si parem atenció en el fet que l'home és lliure i aquesta llibertat té el “poder d'aturar” el poder infinit de Déu. Diguem-ho d'una altra manera: la infinita potestat divina arriba fins on li ho permet la nostra “poderosa” llibertat. I això és així perquè Déu ens estima principalment amb un amor de Pare. Ell és Pare i, per tant, no ens ha de sorprendre que Ell sigui molt respectuós de la nostra llibertat: Ell no imposa el seu amor, sinó que ens el proposa.
Déu, amb saviesa i bondat infinites, governa providencialment l'univers respectant la nostra llibertat; també quan aquesta llibertat humana li gira les espatlles i no vol acceptar la seva voluntat. Ben al contrari del que pugui semblar, no se li escapa el món de les mans: Déu ho porta tot a bon terme, malgrat els impediments que li podem posar. De fet, els nostres impediments són, abans de res, impediments per a nosaltres mateixos.
Amb tot, hom pot afirmar que «enfront a la llibertat humana Déu ha volgut tornar-se “impotent”. I es pot dir que Déu paga pel gran do [la llibertat] concedit a un ésser creat a la seva imatge i semblança [l'home]» (Joan Pau II). Déu paga!: si el fem fora, Ell obeeix i marxa. Ell paga, però nosaltres perdem. Sortim guanyant, en canvi, quan responem com Santa Maria: «Vet aquí l’esclava del Senyor, que es faci en mi segons la teva paraula» (Lc 1,38).
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Ell va sortir del si de la Mare de Déu com el sol naixent, per a il·luminar amb la seva llum tot el globus terraqüi. Reben aquesta llum els qui desitgen la claredat de la resplendor sense fi» (Sant Ambròs)
«Jesús ha vingut a alliberar-nos de l’esclavatge del dimoni sobre nosaltres. I no es pot dir que així exagerem. Sempre hem de vigilar contra l’engany, contra la seducció del maligne» (Francesc)
«La vinguda del Regne de Déu és la desfeta del Regne de Satanàs: ‘Si és amb l’Esperit de Déu que expulso els dimonis, és que ha arribat a vosaltres el Regne de Déu’ (Mt 12,28). Els exorcismes de Jesús alliberen els homes de la influència dels dimonis. Anticipen la gran victòria de Jesús sobre ‘el príncep d’aquest món’ (Jn 12,31)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 550)
