1ª Lectura (Gn 22,1-19): En aquells dies, Déu, per posar a prova Abraham, el cridà: «Abraham». Ell respongué: «Aquí em teniu». Déu li digué: «Pren, si et plau, Isaac, el teu fill únic, que tant estimes, vés-te'n al país de Morià i allà, dalt de la muntanya que jo t'indicaré, sacrifica'l en holocaust». Abraham es llevà de bon matí, guarní l'ase, prengué dos mossos i el seu fill Isaac, estellà la llenya per al foc de l'holocaust i es posà en camí cap a l'indret que Déu li havia dit. Al tercer dia Abraham alçà els ulls i veié de lluny l'indret. Llavors digué als mossos: «Quedeu-vos aquí amb l'ase; jo i el noi ens arribarem allà, i tornarem quan haurem adorat».

Abraham carregà la llenya de l'holocaust a les espatlles del seu fill Isaac, i ell portava el foc i el ganivet. I començaren tots dos a caminar. Isaac digué al seu pare: «Escolta, pare». Abraham respongué: «Què vols, fill meu?». Li diu Isaac: «Tenim el foc i la llenya per a l'holocaust, però, l'anyell on és?». Abraham li respon: «Déu mateix es proveirà d'anyell per a l'holocaust, fill meu». I continuaren caminant tots dos. Arribats a l'indret que Déu havia indicat a Abraham, hi aixecà l'altar, apilà la llenya, lligà el seu fill, Isaac, i el posà a l'altar, sobre la llenya. Llavors Abraham agafà el ganivet per degollar el seu fill. Però l'àngel del Senyor el cridà des del cel: «Abraham, Abraham». Ell li respongué: «Aquí em teniu». L'àngel li digué: «Deixa estar el noi, no li facis res. Ja veig que reverencies Déu, tu que no m'has refusat el teu fill únic». Llavors Abraham alçà els ulls i veié un moltó agafat per les banyes a una bardissa. Hi anà, el prengué i el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill. A aquell indret, Abraham li donà el nom de «El-Senyor-es-proveeix». Per això, encara avui, la gent diu: «A la muntanya el Senyor es proveeix».

L'àngel del Senyor tornà a cridar Abraham des del cel i li digué: «Escolta l'oracle del Senyor: «Ja que has fet això de no refusar-me el teu fill únic, juro per mi mateix que t'ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges de la mar; els teus descendents heretaran les ciutats dels seus enemics, i tots els nadius del país, per beneir-se, es valdran de la teva descendència, perquè has obeït el que jo t'havia manat». Després Abraham anà on eren els mossos, i se'n tornaren plegats a Beer-Sabé, on Abraham vivia.