Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Abraham carregà la llenya de l'holocaust a les espatlles del seu fill Isaac, i ell portava el foc i el ganivet. I començaren tots dos a caminar. Isaac digué al seu pare: «Escolta, pare». Abraham respongué: «Què vols, fill meu?». Li diu Isaac: «Tenim el foc i la llenya per a l'holocaust, però, l'anyell on és?». Abraham li respon: «Déu mateix es proveirà d'anyell per a l'holocaust, fill meu». I continuaren caminant tots dos. Arribats a l'indret que Déu havia indicat a Abraham, hi aixecà l'altar, apilà la llenya, lligà el seu fill, Isaac, i el posà a l'altar, sobre la llenya. Llavors Abraham agafà el ganivet per degollar el seu fill. Però l'àngel del Senyor el cridà des del cel: «Abraham, Abraham». Ell li respongué: «Aquí em teniu». L'àngel li digué: «Deixa estar el noi, no li facis res. Ja veig que reverencies Déu, tu que no m'has refusat el teu fill únic». Llavors Abraham alçà els ulls i veié un moltó agafat per les banyes a una bardissa. Hi anà, el prengué i el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill. A aquell indret, Abraham li donà el nom de «El-Senyor-es-proveeix». Per això, encara avui, la gent diu: «A la muntanya el Senyor es proveeix».
L'àngel del Senyor tornà a cridar Abraham des del cel i li digué: «Escolta l'oracle del Senyor: «Ja que has fet això de no refusar-me el teu fill únic, juro per mi mateix que t'ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges de la mar; els teus descendents heretaran les ciutats dels seus enemics, i tots els nadius del país, per beneir-se, es valdran de la teva descendència, perquè has obeït el que jo t'havia manat». Després Abraham anà on eren els mossos, i se'n tornaren plegats a Beer-Sabé, on Abraham vivia.
M'envoltaven els llaços de la mort, tenia davant meu els seus paranys, i dintre meu l'angoixa i el neguit. Vaig invocar el nom del Senyor: «Ah, Senyor, salveu-me la vida».
El Senyor és just i benigne, el nostre Déu sap compadir. El Senyor salvaguarda els senzills, jo era feble i m'ha salvat.
Ha alliberat de la mort la meva vida, els meus ulls, de negar-se en el plor, els meus peus, de donar un pas en fals. Continuaré caminant entre els qui viuen, a la presència del Senyor.
© Albada Editorial / evangeli.net
«Aixeca’t, agafa el teu llit i ves-te’n a casa teva»
Mn. Francesc NICOLAU i Pous (Barcelona, Espanya)Avui trobem una de les moltes manifestacions evangèliques de la bondat misericordiosa del Senyor. Totes elles ens en mostren aspectes rics en detalls. La compassió de Jesús misericordiosament exercida va des de ressuscitar un mort o guarir la lepra, fins a perdonar una dona pecadora pública, passant per moltes altres guaricions de malalties i acceptacions de pecadors penedits. Això últim ho expressa també en paràboles, com ara, l'ovella esgarriada, la dracma perduda i el fill pròdig.
L'Evangeli d'avui és una mostra de la misericòrdia del Salvador en dos aspectes alhora: envers la malaltia del cos i envers la de l'ànima. I, com que l'ànima és més important, Jesús comença per ella. Sap que el malalt està penedit de les seves culpes, veu la seva fe i la dels qui el porten, i diu: «Confia, fill, et són perdonats els teus pecats» (Mt 9,2).
Per què comença per aquí sense que li ho demanin? És clar que llegeix els seus pensaments i sap que és precisament això el que més agrairà aquell paralític, que, probablement, en veure's davant la santedat de Jesucrist, experimentaria confusió i vergonya de les pròpies culpes, amb un cert temor que fossin impediment per a la concessió de la salut. El Senyor el vol tranquil·litzar. No li fa res que els mestres de la Llei murmurin en els seus cors. Més encara, forma part del seu missatge mostrar que ha vingut a exercir la misericòrdia amb els pecadors, i ara ho vol proclamar.
I és que els qui, encegats per l'orgull es tenen per justos, no accepten la crida de Jesús; l'acullen, però, els qui sincerament es consideren pecadors. A ells Déu s'abaixa a perdonar-los. Com diu sant Agustí, «és una gran misèria l'home orgullós, però més gran és la misericòrdia de Déu humil». I, en aquest cas, la misericòrdia divina encara va més enllà: com a complement del perdó li retorna la salut: «Aixeca’t, agafa el teu llit i ves-te’n a casa teva» (Mt 9,6). Jesús vol que el goig del pecador convertit sigui complet.
La nostra confiança en Ell s'ha d'afermar. Sentim-nos, però, pecadors a fi de no tancar-nos a la gràcia.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«És una gran misèria l’home orgullós, però més gran és la misericòrdia de Déu humil» (Sant Agustí)
«El paralític no podria haver-se trobat amb Ell si no hi hagués hagut algú altri que li portessin la llitera. És sempre bell poder comptar amb persones que ens acosten a Jesús amb l’exemple de les seves bones obres. La santedat personal ajuda els altres a ser sants» (Benet XVI)
«‘Déu, que ens ha creat sense nosaltres, no ens salvarà sense nosaltres’ (St. Agustí). L’acolliment de la seva misericòrdia reclama de nosaltres la confessió de les nostres faltes (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.847)
