La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dilluns 17 de durant l'any
1ª Lectura (Ex 32,15-24.30-34): En aquells dies, Moisès baixà de la muntanya amb les dues taules de l'aliança a les mans, escrites a banda i banda amb escriptura sagrada gravada a la pedra. Quan Josuè sentí l'aldarull del poble, digué a Moisès: «Escolteu! Crits de guerra al campament». Moisès li respon: «No són pas crits de victòria ni de derrota. El que jo sento són cants de festa». Quan va ser a la vora del campament i va veure el vedell i tota la gent ballant, Moisès, indignat, llançà a terra les tauletes de pedra i les trencà al peu de la muntanya. Després agafà aquella imatge de vedell, la va fondre, la va moldre fins a fer-ne pols i la barrejà amb l'aigua perquè en beguessin els israelites. Llavors digué a Aharon: «Quin mal t'ha fet aquest poble, que l'hagis portat a cometre un pecat tan gran?». Aharon respongué: «No us irriteu, senyor. Ja sabeu com sofreix aquest poble. M'han dit, doncs: "Fes-nos uns déus que ens condueixin, perquè no sabem què s'ha fet d'aquest Moisès que ens va treure d'Egipte". Jo els vaig respondre que em donessin l'or que tenien, el vaig fondre, i en va sortir aquest vedell».

L'endemà Moisès digué al poble: «Heu comès un gran pecat: pujaré a trobar el Senyor per veure si puc obtenir que us perdoni». Moisès se'n tornà a trobar el Senyor i li digué: «Ah, aquest poble ha comès el gran pecat de fer-se uns déus d'or. Perdoneu-lo, o si no, esborreu-me a mi del llibre on teniu escrits els qui són vostres». El Senyor li respongué: «Jo esborraré del meu llibre només els qui han pecat. Ara ves a conduir el poble al lloc on t'he dit. El meu àngel et guiarà, però vindrà un dia que jo castigaré aquest pecat».
Salm responsorial: 105
R/. Enaltiu el Senyor: Que n'és, de bo!
A l'Horeb van fer una imatge de vedell; abandonaren Déu, la seva glòria, per adorar un ídol de fosa, l'estàtua d'un animal que viu de l'herba.

Van oblidar Déu, que els havia salvats, que havia fet prodigis a l'Egipte, meravelles a la terra de Cam, obres admirables al pas del Mar Roig.

Ja parlava Déu d'exterminar-los, quan Moisès, el seu elegit, va gosar encarar-se al seu rigor i el decantà de destruir-los.
Versicle abans de l'Evangeli (Jm 1,18): Al·leluia. El Pare ha decidit lliurement que la proclamació de la veritat ens fes néixer a la vida, perquè fóssim com un primer fruit de tot el que ha creat. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mt 13,31-35): En aquell temps, Jesús els proposà una altra paràbola, dient: «El regne dels cels és semblant a un gra de mostassa que un home pren i el sembra en el seu camp. La que certament és la més petita de totes les llavors, quan ha crescut és la més gran de totes les hortalisses, i es fa arbre, de manera que els ocells del cel venen i s’ajoquen a les seves branques».

D’una altra paràbola els parlà: «El regne dels cels és semblant al llevat que una dona pren i amaga en tres mesures de farina fins que tot s’ha fermentat».

Totes aquestes coses les digué Jesús en paràboles a les multituds, i sense paràboles no els parlava de res, per tal que es complís allò que s’havia anunciat per mitjà del profeta, quan diu: «Obriré en paràboles la meva boca, proclamaré coses amagades des de la constitució del món».

© Albada Editorial / evangeli.net

«Sense paràboles no els parlava de res»

Mn. Josep Mª MANRESA Lamarca (Valldoreix, Barcelona, Espanya)

Avui, l'Evangeli ens presenta Jesús predicant als seus deixebles. I ho fa, com en Ell és habitual, en paràboles, és a dir, emprant imatges senzilles i corrents per explicar els grans misteris amagats del Regne. Així podria entendre'l tothom, des de la gent més formada fins a la que tenia menys llums.

«El regne dels cels és semblant a un gra de mostassa...» (Mt 13,31). Els granets de mostassa no es veuen gairebé, són ben petits, però si en tenim bona cura i es reguen... acaben fent un arbre gran. «El regne dels cels és semblant al llevat que una dona pren i amaga en tres mesures de farina...» (Mt 13,33). El llevat no es veu, però si no hi fos, la pasta no pujaria. Així també és la vida cristiana, la vida de la gràcia: no es veu exteriorment, no fa soroll, però... si hom deixa que s'introdueixi en el seu cor, la gràcia divina va fent fructificar la llavor i convertint les persones, de pecadores a santes.

Aquesta gràcia divina se'ns dóna per la fe, per la pregària, pels sagraments, per la caritat. Aquesta vida de gràcia, però, és sobretot un do que cal esperar i desitjar amb humilitat. Un do que els savis i entesos d'aquest món no saben apreciar, però que Déu Nostre Senyor vol fer arribar als humils i senzills.

Tant de bo que quan ens cerqui a nosaltres, ens trobi no en el grup dels orgullosos sinó en el dels humils, que es reconeixen febles i pecadors, però ben agraïts i confiats a la bondat del Senyor. Així, el gra de mostassa esdevindrà un arbre gran; així, el llevat de la Paraula de Déu obrarà en nosaltres fruits de vida eterna. Perquè, «com més s'abaixa el cor per la humilitat, més s'enlaira envers la perfecció» (Sant Agustí).

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «No tinguis por del món paganitzat, perquè el Senyor ens cerca justament per tal que siguem llevat, sal i llum enmig d’aquest món. No et preocupis, que el món no et farà mal, si no és perquè a tu et doni la gana» (Sant Josepmaria)

  • «La família que viu l’alegria de la fe, la comunica espontàniament, és sal de la terra i llum del món, és llevat per a tota la societat» (Francesc)

  • «Essent propi de la condició dels laics haver de viure enmig del món i dels afers temporals, Déu els crida a exercir, gràcies al vigor del seu esperit cristià, el seu apostolat en el món a manera de llevat» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 940)