Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
»Circumcideu els vostres cors, no sigueu mai més rebels al jou. El Senyor, el vostre Déu, és Déu dels déus i Senyor dels senyors, Déu gran, poderós i temible, que no es guia per consideracions personals, ni es deixa subornar, fa justícia als orfes i a les viudes, estima els forasters i els dóna pa i vestit. També vosaltres, que vau viure com a forasters al país d'Egipte, heu d'estimar els forasters. Reverencia el Senyor, el teu Déu, adora'l només a ell, sigues-li fidel i jura només pel seu nom. Ell és qui t'ha fet famós: és el teu Déu, que per tu ha fet aquestes gestes grans i prodigioses que has vist amb els teus ulls. Quan els teus avantpassats entraren a Egipte, eren setanta persones, i ara el Senyor, el teu Déu, ja t'ha fet tan nombrós com les estrelles del cel».
Manté la pau al teu territori i et sacia amb la flor del blat. Envia ordres a la terra, i la seva paraula corre de pressa, no es detura.
Anuncia les seves paraules als fills de Jacob, als fills d'Israel, els seus decrets i decisions. No ha obrat així amb cap altre poble, no els ha fet conèixer les seves decisions.
I quan arribaren a Cafarnaüm, els qui cobraven la didracma s’acostaren a Pere, dient: «¿El vostre mestre no paga la didracma?». Diu: «Sí». I havent entrat a la casa, se li avançà Jesús, dient: «Què te’n sembla, Simó? Els reis de la terra, de qui reben impost o cens, dels seus fills o dels estranys?». I en haver dit ell: «Dels estranys», li diu Jesús: «Els fills, doncs, n’estan lliures. Però perquè no els escandalitzem, ves al mar, tira l’ham, i el primer peix que surti, agafa’l, i obrint-li la boca, trobaràs un estàter; prenent-lo, dona’ls-ho per mi i per tu».
© Albada Editorial / evangeli.net
«I estant ells junts, [ja] a la Galilea»
P. Joaquim PETIT Llimona, L.C. (Barcelona, Espanya)Avui, la litúrgia ens ofereix diferents possibilitats per a la nostra consideració. Entre aquestes podríem detenir-nos en quelcom que és molt present al llarg d'aquest text: el tracte familiar de Jesús amb els seus.
Diu sant Mateu que Jesús i els seus deixebles «I estant ells junts, [ja] a la Galilea» (Mt 17,22). Podria semblar quelcom evident, però el fet d'esmentar que anaven junts ens mostra com l'evangelista vol remarcar la proximitat del Crist. Després els obre el seu Cor per tal de confiar-los el camí de la seva Passió, Mort i Resurrecció, és a dir, quelcom que Ell porta molt endins i que no vol que, aquells als quals estima tant, ignorin. Posteriorment, el text recull l'episodi del pagament dels impostos, i també aquí l'evangelista ens deixa entreveure el tracte de Jesús, tot posant-se al mateix nivell que Pere, contraposant els fills (Jesús i Pere) exempts de pagament i els estranys obligats al mateix. Crist, finalment, li mostra com aconseguir els diners necessaris per a pagar no solament per Ell, sinó per tots dos i no ser, així, motiu d'escàndol.
En tots aquests trets descobrim una visió fonamental de la vida cristiana: és l'afany de Jesús amb vista a romandre amb nosaltres. Diu el Senyor en el llibre dels Proverbis: «M'era deliciosa la companyia dels homes» (Pr 8,31). Com canvia, aquesta realitat, el nostre enfocament de la vida espiritual en la que a voltes posem solament l'atenció i l'accent en allò que nosaltres fem, com si això fos el més important! La vida interior ha de centrar-se en el Crist, en el seu amor per nosaltres, en el seu lliurament fins a la mort per mi, en la seva constant recerca del nostre cor. Ho expressava molt bé sant Joan Pau II en un dels seus encontres amb joves. El Papa hi exclamà amb veu forta: «Mireu-lo a Ell!».
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«La Passió és la nostra resurrecció» (Sant Ignasi d’Antioquia)
«Arriba un nou culte en un temple no construït per homes: el seu Cos —sacrificat i ressuscitat— que congrega tots els pobles i els uneix en el sagrament de l’Eucaristia» (Benet XVI)
«Jesús va venerar el temple. Hi pujà per les festes jueves de pelegrinatge. Estimà amb un gran zel aquesta estança de Déu entre els homes. El temple prefigura el seu misteri. Si anuncia la seva destrucció, és com una manifestació de la seva pròpia condemna a mort i de l’entrada en una nova edat de la història de la salvació, en la qual el seu Cos serà el temple definitiu» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 593)
