La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

1ª Lectura (Rm 1,16-25): Germans, no m'avergonyeixo d'anunciar la Bona Nova: té de Déu el poder de salvar tots els qui hi creuen, primer els jueus, però també els dels altres pobles, ja que en ella es revela com Déu és bo i ens fa justos per la fe, ben bé per la fe, tal com diu l'Escriptura: «Viurà el qui és just perquè ha cregut». Ara apareix com Déu castiga des del cel la impietat i l'error dels homes que ofeguen la veritat de Déu amb la mentida de la idolatria. Ells coneixen prou bé allò que podem conèixer de Déu, ja que Déu mateix els ho ha fet conèixer.

D'ençà que el món va ser creat, el poder etern de Déu i la seva divinitat, que són invisibles, s'han fet transparents a la nostra intel·ligència en les coses creades. Per això no tenen excusa: ells, que coneixien Déu, no l'han honorat ni li han donat gràcies, com es mereix. Les idees que se n'han fet són futileses, se'ls ha ofuscat l'enteniment. Pretenien ser savis, però s'han tornat necis: mentre deixaven de banda la glòria del Déu immortal, la substituïen per imatges d'homes mortals o d'ocells, de quadrúpedes i de rèptils. Per això Déu els ha deixat a mercè de les seves passions, i ha permès que cometessin entre ells impureses que envileixen els seus cossos. És que havien substituït el Déu veritable per la mentida, venerant i adorant una criatura en lloc del creador. Que ell sigui beneït pels segles. Amén.
Salm responsorial: 18
R/. El cel parla de la glòria de Déu.
El cel parla de la glòria de Déu, l'estelada anuncia el que han fet les seves mans. Els dies, l'un a l'altre es transmeten el missatge, l'una a l'altra se'l revelen les nits.

Silenciosament, sense paraules, sense que ningú els senti la veu, la seva crida s'escampa a tota la terra, escolten el seu llenguatge fins als límits del món.
Versicle abans de l'Evangeli (He 4,12): Al·leluia. La paraula de Déu és viva i actua, i esclareix les intencions i els pensaments del cor. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Lc 11,37-41): En aquell temps, quan Jesús hagué acabat de parlar, un fariseu el va pregar que anés a dinar a casa seva, i després d’entrar-hi es posà a taula. Però el fariseu, veient-lo, s’estranyà perquè no s’havia rentat abans de dinar. I li digué el Senyor: «De fet, vosaltres, els fariseus, netegeu el defora de la copa i del plat, però el dedins de vosaltres és ple de rapinya i de maldat. Insensats! ¿És que el qui ha fet el defora, no ha fet també el dedins? Tanmateix, allò que teniu a dins [de vosaltres] doneu-ho com a almoina, i heus aquí que tot serà net per a vosaltres».

© Albada Editorial / evangeli.net

«Allò que teniu a dins [de vosaltres] doneu-ho com a almoina, i heus aquí que tot serà net per a vosaltres»

Mn. Pedro IGLESIAS Martínez (Ripollet, Barcelona, Espanya)

Avui l'evangelista situa Jesús en un banquet: «Un fariseu el va pregar que anés a dinar a casa seva» (Lc 11,37). En bona hora se li va ocórrer! Quina cara deuria fer l'amfitrió quan el convidat va passar de llarg de la norma ritual de rentar-se (que no era un precepte de la Llei, sinó de la tradició dels antics rabins) a més de censurar-los-hi contundentment a ell i al seu grup social. El fariseu no va encertar el dia, i el comportament de Jesús, com avui diríem, no fou “políticament correcte”.

Els evangelis ens mostren que al Senyor no li importava gaire el “què diran” ni la “correcció política”; per això, encara que a algú li sàpiga greu, aquestes coses no han de ser norma d'actuació per a qui es consideri cristià. Jesús condemna clarament l'actuació pròpia de la doble moral, la hipocresia que cerca la conveniència o l'engany: «Vosaltres, els fariseus, netegeu el defora de la copa i del plat, però el dedins de vosaltres és ple de rapinya i de maldat» (Lc 11,39). Com sempre, la Paraula de Déu ens interpel·la sobre usos i costums de la nostra vida quotidiana, en la qual acabem convertint en “valors” falòrnies que miren de dissimular els pecats de supèrbia, egoisme i orgull, tot intentant “globalitzar” la moral en la correcció política per tal de no desentonar ni quedar marginats, sense importar el preu ni l'embrutiment de la nostra ànima, puix, al cap i a la fi, tothom ho fa.

Sant Basili deia que «del que més ha de fugir l'home prudent és de viure pendent de l'opinió dels altres». Si som testimonis del Crist, ens cal saber que la veritat sempre ho serà, encara que caigui foc del cel. Aquesta és la nostra missió enmig dels homes amb els quals compartim la vida, procurant de mantenir-nos nets segons el model d'home que Déu ens ha revelat en el Crist. La netedat d'esperit va més enllà de les formes socials i, si alguna vegada en dubtem, recordem llavors que els nets de cor veuran Déu. Que cadascú esculli l'objectiu de la seva mirada per tota l'eternitat.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Les coses ens semblen menys difícils quan les veiem realitzades en els altres» (Sant Ambròs)

  • «La fe va en primer lloc de la paraula a la idea, però sempre ha de retornar de la idea a la paraula i a l’acció» (Benet XVI)

  • «Els pares són els primers responsables de l’educació dels seus fills. Donen testimoni d’aquesta responsabilitat, en primer lloc, amb la creació d’una llar, on la tendresa, el perdó, el respecte, la fidelitat i el servei desinteressat són la regla. La llar és un lloc apropiat per a l’educació de les virtuts» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.223)