Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Quina profunditat i riquesa en la saviesa i en el coneixement de Déu! Que en són, d'incomprensibles, els seus judicis i, d'impenetrables, els seus camins! Qui pot conèixer el pensament del Senyor? Qui l'ha assessorat com a conseller? Qui s'ha avançat mai a donar-li res perquè li ho pugui recompensar? Tot ve d'ell, passa per ell i s'encamina cap a ell. Glòria a ell per sempre, amén.
Se n'alegraran els humils quan ho vegin, els qui busquen Déu sincerament diran: «Tingueu llarga vida». El Senyor escolta sempre els desvalguts, no té abandonats els seus captius. R.
Déu salvarà Sió, reconstruirà les viles de Judà; hi habitaran els servents del Senyor, ells i els seus fills les posseiran, hi viuran els qui estimen el nom de Déu.
© Albada Editorial / evangeli.net
«Quan facis un convit, crida els pobres, esguerrats, coixos, cecs. I benaurat seràs, perquè no tenen amb què recompensar-te, i et serà recompensat en la resurrecció dels justos»
Fr. Austin Chukwuemeka IHEKWEME (Ikenanzizi, Nigèria)Avui, el Senyor ens ensenya el sentit veritable de la generositat cristiana: saber-nos donar als altres. «Quan facis un dinar o un sopar, no invitis els teus amics, ni els teus germans, ni els parents, ni els veïns rics, no sigui que tal vegada ells també et tornin a convidar i en rebis la recompensa» (Lc 14,12).
El cristià es mou en el món com una persona corrent; però el fonament del tracte amb el proïsme no pot pas ser ni la recompensa humana ni la vanaglòria; ha de buscar per sobre de tot la glòria de Déu, sense pretendre cap altra recompensa que la del Cel. «Sinó que, quan facis un convit, crida els pobres, esguerrats, coixos, cecs. I benaurat seràs, perquè no tenen amb què recompensar-te, i et serà recompensat en la resurrecció dels justos» (Lc 14,13-14).
El Senyor ens convida a donar-nos incondicionalment a tots els homes, moguts únicament per l'amor a Déu i al proïsme pel Senyor. «I si feu un préstec a aquells dels quals espereu rebre, quin mèrit tindreu? Perquè també els pecadors presten a pecadors amb la intenció de rebre el mateix» (Lc 6,34).
Les coses són així perquè el Senyor ens ajuda a entendre que si ens donem generosament, sense esperar res a canvi, Déu ens pagarà amb una gran recompensa i ens farà els seus fills predilectes. Per això, Jesús ens diu: «Estimeu, però, els vostres enemics i feu bé i doneu a préstec sense esperar retorn, i la vostra recompensa serà molta, i sereu fills de l’Altíssim» (Lc 6,35).
Demanem a la Mare de Déu prou generositat com per a saber fugir de qualsevol temptació d'egoisme, com el seu Fill. «Egoista. —Tu, sempre a “la teva”. —Sempre incapaç de sentir la fraternitat de Crist: en els altres, no hi veus germans; hi veus graons (...)» (Sant Josepmaria).
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Una paraula, un somriure amable, n’hi ha prou moltes vegades per alegrar una ànima trista» (Santa Teresa de Lisieux)
«A qui vol seguir-lo, Jesús li demana estimar els qui no ho mereixen, sense esperar recompensa, per omplir els buits d’amor que hi ha als cors, en les relacions humanes, en les famílies, en les comunitats, en el món» (Francesc)
«L’Eucaristia compromet a favor dels pobres. A fi de rebre veritablement el Cos i la Sang del Crist lliurats per nosaltres, hem de reconèixer el Crist en els més pobres, germans seus» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.397)
