La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dimarts 31 durant l'any
1ª Lectura (Rm 12,5-16a): Germans, nosaltres que som tants, units en Crist formem un sol cos i som membres els uns dels altres. Tenim dons diferents, segons la gràcia que hem rebut de Déu. El qui té un do profètic, que vagi d'acord amb la fe. El qui té el do de servir, d'ensenyar o d'exhortar, que realment serveixi, ensenyi o exhorti. El qui comparteix amb un altre allò que té, que doni sense reserva. Que els qui ocupen un càrrec de dirigents s'hi dediquin amb tota sol·licitud. Que els qui ajuden les persones necessitades ho facin amb alegria.

Que el vostre amor no tingui res de fingit. Detesteu el mal. Enamoreu-vos del bé. Estimeu-vos amb afecte de germans, avanceu-vos els uns als altres a honorar-vos. Sigueu diligents i no peresosos, inflamats per l'Esperit. Serviu el Senyor. Que l'esperança us ompli d'alegria. Sigueu soferts en les penes, assistiu sempre a la pregària, ajudeu els cristians necessitats, acolliu els forasters. Beneïu els qui us persegueixen. Beneïu, no maleïu. Estigueu contents amb els qui ho estan, ploreu amb els qui ploren. Viviu d'acord els uns amb els altres. No sigueu orgullosos, sinó poseu-vos al nivell dels humils.
Salm responsorial: 130
R/. Guardeu-me en pau als vostres braços, Senyor.
El meu cor no és ambiciós, Senyor, no són altius els meus ulls; visc sense pretensions de grandeses, o de coses massa altes per a mi.

Em mantinc en una pau tranquil·la, com un nen a la falda de la mare, tot esperant els vostres dons.

Israel espera en el Senyor ara i per tots els segles.
Versicle abans de l'Evangeli (Mt 11,28): Al·leluia. Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar, diu el Senyor. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Lc 14,15-24): En aquell temps, un dels qui menjaven amb Jesús li digué: «Benaurat el qui menjarà el pa en el regne de Déu». I ell li digué: «Un cert home feu un gran banquet i hi convidà molts. I envià un servent a l’hora del sopar a dir als invitats: “Veniu, que ja està preparat”. I començaren tots unànimement a excusar-se. El primer li digué: “He comprat una torre i tinc necessitat d’anar a veure-la; et prego que em tinguis per excusat”. I un altre digué: “He comprat cinc parelles de bous i vaig a provar-los; et prego que em tinguis per excusat”. I un altre digué: “He pres muller i, per tant, no puc venir”. I tornant-se’n, el servent anuncià aquestes coses al seu senyor. Llavors, indignat l’amo de casa, digué al seu servidor: “Surt de seguida a les places i als carrers de la ciutat, i els pobres i esguerrats i cecs i coixos, fes-los entrar aquí”. I digué el servent: “Senyor, s’ha fet com vas ordenar, i encara hi ha lloc”. I diu el senyor al servent: “Surt pels camins i cercats, i obliga a entrar perquè s’ompli la meva casa. I us dic que cap d’aquells homes invitats tastarà el meu sopar”».

© Albada Editorial / evangeli.net

«Surt pels camins i cercats, i obliga a entrar perquè s’ompli la meva casa»

Mn. Joan COSTA i Bou (Barcelona, Espanya)

Avui, el Senyor ens ofereix una imatge de l'eternitat representada per un banquet. El banquet significa el lloc on la família i els amics es troben plegats, gaudint de la companyia, de la conversa i de l'amistat entorn de la mateixa taula. Aquesta imatge ens parla de la intimitat amb Déu trinitat i de la joia que trobarem en l'estança del cel. Tot ho ha fet per nosaltres i ens crida perquè «ja està preparat» (Lc 14,17). Ens vol amb Ell; vol a tots els homes i les dones del món al seu costat, a cada un de nosaltres.

Cal, però, que vulguem anar-hi. I malgrat saber que és on millor s'està, perquè el cel és el nostre estatge etern, que excedeix totes les més nobles aspiracions humanes —«cap ull no ha vist mai, ni cap orella ha sentit, ni el cor de l'home somia allò que Déu té preparat per als qui l'estimen» (1Co 2,9) i, per tant, res no li és comparable—, tanmateix som capaços de rebutjar la invitació divina i perdre'ns eternament el millor oferiment que Déu podia fer-nos: participar de casa seva, de la seva taula, de la seva intimitat per sempre. Quina responsabilitat!

Som, dissortadament, capaços de canviar Déu per qualsevol cosa. Uns, com llegim en l'Evangeli d'avui, per un camp; uns altres, per uns bous. I tu i jo, per quina cosa som capaços de canviar aquell qui és el nostre Déu i la seva invitació? Hi ha qui per mandra, per deixadesa, per comoditat deixa de complir els seus deures d'amor vers Déu: Tan poc val Déu, que el substituïm per qualsevol altra cosa? Que la nostra resposta a l'oferiment diví sigui sempre un sí, ple d'agraïment i d'admiració.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «En la seva clemència, el Senyor convida tothom, però és la nostra desídia o la nostra desviació el que ens allunya d’Ell» (Sant Ambròs de Milà)

  • «Déu no fracassa. També avui trobarà nous camins per a cridar els homes i vol comptar amb nosaltres com els seus missatgers i els seus servidors» (Benet XVI)

  • «Amb la seva Revelació, ‘Déu parla als homes com a amics seus, mogut pel seu gran amor, conversa amb ells i els convida a comunicar-se i a estar-se amb ells’ (Concili Vaticà II). La resposta adequada a aquesta invitació és la fe» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 142)