1ª Lectura (1M 1,10-15.41-43.54-57.62-64): En aquells dies, dels successors d'Alexandre, rei de Macedònia, en sortí un rebrot pervers, Antíoc Epifanés, fill del rei Antíoc, educat a Roma com a ostatge. Va ser rei des de l'any cent trenta-set de l'era dels grecs. Per aquells mateixos dies sortí del poble d'Israel un grup d'homes infidels que convencia molta gent. Deien a tothom: «Convé que fem tractes amb els pobles veïns: d'ençà que ens n'hem separat, les coses no ens van gens bé». Molts trobaren bona aquesta proposta, i sense pensar-s'hi més alguns del poble anaren a parlar-ne amb el rei. El rei els donà totes les facultats per a posar en vigor els costums i el dret dels pagans. Ells construïren a Jerusalem un camp d'esports a l'estil dels pagans, es feren dissimular la circumcisió, apostataren de l'aliança de Déu, s'emparentaren amb els pagans i es vengueren a la maldat.

El rei Antíoc decretà que tot el seu reialme havia de formar un poble unificat, i cada regió havia d'abandonar els seus propis costums. Pertot arreu ho van acceptar, tal com el rei ho havia ordenat, i molts del poble d'Israel s'avingueren també a practicar el culte que el rei els imposava: oferiren sacrificis als ídols i violaven el repòs del dissabte.

L'any cent quaranta-cinc de l'era dels grecs, el dia quinze de mes de Casleu, el rei va fer posar l'abominació de la desolació a l'altar dels sacrificis. Per totes les poblacions de Judà instal·laren altars en els portals de les cases i en les places, per oferir l'encens. Tots els llibres de la Llei que trobaven, els esquinçaven i els tiraven al foc. El decret del rei condemnava a mort tothom qui guardés a casa un exemplar del llibre de l'Aliança o que volgués complir la Llei de Déu. N'hi hagué molts, però, del poble d'Israel que es mantingueren ferms i es resistiren a menjar els aliments prohibits per la Llei. S'estimaven més morir que deixar-se contaminar amb menjars prohibits i violar l'Aliança de Déu. I de fet, van morir. El poble d'Israel visqué sota el terror.