Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
»Doncs, aquest Déu desconegut, que vosaltres ja venereu sense coneixe'l, és el que us vinc a anunciar. El Déu que ha fet el món i totes les coses del món, Senyor com és de cel i terra, no habita en temples construïts per homes, ni necessita cap servei dels homes, perquè és ell qui ens dóna a tots la vida, la respiració i tot el que tenim. Ell va fer d'un sol principi tot el llinatge dels homes, perquè habitessin a la terra. Ha fixat uns temps determinats i uns límits de lloc on han de viure, perquè busquin Déu, com mirant d'apropar-s'hi a les palpentes per trobar-lo, encara que ell no és lluny de ningú: ‘En ell vivim, ens movem i som, perquè som del seu mateix llinatge’, com han cantat alguns dels vostres poetes.
Ara bé, si som llinatge de Déu, no podem pensar que la divinitat s'assembli a l'or, a la plata, a la pedra, que cisellen les mans creadores dels artistes. Déu aparta els ulls dels temps passats en la ignorància, però ara, fa saber que tots, a tot arreu, s'han de convertir, perquè ja té senyalat el dia en què ha de jutjar el món amb justícia per mitjà d'un home que ell ha designat i acreditat davant de tothom amb la garantia d'haver-lo ressuscitat d'entre els morts».
Quan van sentir parlar de resurrecció dels morts, uns van esclafir a riure, d'altres li van dir: «Ja tornarem un altre dia». Pau es va retirar d'aquell auditori. Tanmateix, alguns se li ajuntaren i es convertiren: entre ells hi havia Dionís l'Areopagita, una dona que es deia Dàmaris i uns quants més. Després d'això, Pau va marxar d'Atenes i se n'anà a Corint.
Pobles i reis de la terra, poderosos i governants de tot el món, infants i vells, joves i noies.
Que tots lloïn el nom del Senyor, l'únic nom que excel·leix sobre tot altre; la seva majestat domina cel i terra i ha donat al seu poble un gran poder.
Càntic de lloança de tots els qui l'estimen, dels seus familiars, els fills d'Israel.
© Albada Editorial / evangeli.net
«Tinc encara moltes coses a dir-vos»
Mn. Àlex SERRA (Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Espanya)Avui és un dia especial! Imagina’t el típic jorn en què tu estàs amb els teus familiars o els teus amics, i tens moltes coses a explicar-los. Potser fa temps que no els veus o véns d’un gran viatge o, simplement, has tingut un dia ple d’experiències. Vols explicar-ho tot, però no tens prou temps. Doncs això és el que li va succeir a Jesús. Per això diu: «Tinc encara moltes coses a dir-vos» (Jn 16,12).
Imaginem-nos Jesús amb els seus millors amics, els deixebles, dient-los que quan tinguin l’Esperit de la veritat —és a dir, el seu mateix Esperit— predicaran sense por per tot el món, amb unes ganes espectaculars, i que tindran una vida fantàstica amb Ell. Amb això no diu que no tinguem problemes, sinó que els afrontem d’una altra manera, ja que amb l’Esperit de Déu tot és possible. L’Esperit ho fa tot nou, desemmascara les nostres pors, canvia la nostra vida, fa sortir d’allò que se’ns fa feixuc, ens ajuda a estimar els qui ens costa... i que cadascú pensi en allò que necessita que el Senyor canviï en la seva vida.
Tot això és el que comunica i anuncia l’Esperit. Una vida nova on el sense sentit que podem viure l’afrontem amb l’Esperit del Senyor i, com va dir el Papa Francesc l’any 2020 a la Missa de Pentecosta marcada pel confinament a causa de la Covid-19, una vida de donació! Aquest és el fruit de l’Esperit: la donació als altres, per la unitat entre els deixebles. Nosaltres rebem l’Esperit, però no per a nosaltres sinó per als altres, per a aquells que estan al nostre costat, sigui qui sigui...
Que avui siguem fidels deixebles del Senyor o, més ben dit, que avui siguem vertaders amics d’aquell que ens dona Vida i ens preguntem: si sóc deixeble del Senyor, com em dono als altres? Els hi dono Vida?
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«D’aquesta comunió amb l’Esperit procedeix la penetració dels misteris, la distribució dels dons, la vida sobrenatural; d’aquí la permanència en la vida divina, i el més sublim que es pot desitjar: que l’home arribi a ser com Déu» (Sant Basili Magne)
«Pentecosta és això: Jesús, i —mitjançant Ell— Déu mateix, ve a nosaltres i ens atreu dins seu. ‘Ell envia l’Esperit Sant’, diu l'Escriptura. Quin és el seu efecte? Abans de res, dos aspectes: l’Esperit Sant, a través del qual Déu ve a nosaltres, ens porta vida i llibertat» (Benet XVI)
«Tots els fidels tenen part en la comprensió i en la transmissió de la veritat revelada. Han rebut la unció de l’Esperit Sant que els instrueix i els condueix a la veritat sencera» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 91)
Altres comentaris
«Quan vindrà ell, l’Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat completa»
Mn. Santi COLLELL i Aguirre (La Garriga, Barcelona, Espanya)Avui, Senyor, un cop més, ens vols obrir els ulls per adonar-nos que massa sovint fem les coses a l'inrevés. «L’Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat completa» (Jn 16,13), allò que el Pare ha donat a conèixer al Fill.
És curiós!: més que deixar-nos guiar per l'Esperit (quin gran desconegut en les nostres vides!), el que fem és, bé passar d'Ell, bé “imposar-li” les coses un cop ja hem pres les nostres decisions. I el que avui se'ns diu és més aviat tot el contrari: deixar que Ell ens guiï.
Penso, Senyor, en veu alta... Torno a llegir l'Evangeli d'avui i em vénen al cap els nois i noies que es confirmaran enguany. Veig els qui m'envolten i estic temptat de pensar: —Què verds que estan! A aquests, el teu Esperit no els hi va ni al davant ni al darrera; i més aviat es deixen guiar per tot i per res!
Als qui se'ns considera adults en la fe, fes-nos instruments eficaços del teu Esperit per a esdevenir “contagiadors” de la teva veritat; per a intentar “guiar-acompanyar”, ajudar a obrir els cors i les oïdes dels qui ens envolten.
«Tinc encara moltes coses a dir-vos» (Jn 16,12). —No te n'estiguis, Senyor, d'adreçar-nos la teva veu per a revelar-nos les nostres pròpies identitats! Que el teu Esperit de Veritat ens dugui a reconèixer tot allò de fals que hi pugui haver a les nostres vides i ens faci valents per a esmenar-ho. Que posi llum en els nostres cors per tal que reconeguem, també, allò d'autèntic que hi ha dins nostre i que ja participa de la vostra Veritat. Que reconeixent-ho sapiguem donar-ne gràcies i viure-ho amb alegria.
Esperit de Veritat, obre els nostres cors i les nostres vides a l'Evangeli del Crist: que sigui aquesta la llum que il·lumini el nostre quotidià. Esperit Defensor, fes-nos forts per a viure la veritat del Crist, bo i donant testimoni a tots.
