Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
»Per això diu el Senyor: Ja que tens pretensions divines, enviaré contra tu uns estrangers, el més despietat de tots els pobles que desembeinarà l'espasa contra la teva destresa meravellosa, deshonrarà la teva glòria i et farà baixar a la fossa amb una mort desgraciada en la teva residència en el cor dels mars. Davant els qui et mataran, gosaràs dir que ets un déu? A les seves mans no seràs més que un home! Moriràs d'una mort deshonrosa en mans d'uns estrangers. Sóc jo qui ho anuncio», diu l'oracle del Senyor.
No vull que digui: «És obra nostra tot això, és glòria de la nostra mà, i no del Senyor!». Perquè aquesta nació ha perdut el seny, i no té gens d'enteniment.
Com és que un de sol n'empaita mil, i dos en fan fugir deu mil? És que els ha venut la seva Roca, el Senyor els ha abandonat.
El dia del desastre és imminent, s'acosta de pressa la seva hora. Perquè el Senyor defensarà el seu poble, i s'apiadarà dels seus servents.
Llavors prenent la paraula Pere, li digué: «Mira que nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit; què hi haurà, doncs, per a nosaltres?». Jesús els digué: «En veritat us dic que vosaltres, els qui m’heu seguit, en la regeneració, quan s’assegui el Fill de l’home en el tron de la seva glòria, us asseureu també vosaltres en dotze trons per judicar les dotze tribus d’Israel. I tot el qui deixi casa, o germans o germanes, o pare o mare, o fills, o camps a causa del meu nom, en rebrà cent vegades més i posseirà la vida eterna.
I molts primers seran últims, i últims primers.
© Albada Editorial / evangeli.net
«Un ric difícilment entrarà en el regne dels cels... Qui, doncs, pot salvar-se?»
Mn. Fernando PERALES i Madueño (Terrassa, Barcelona, Espanya)Avui contemplem la reacció que suscità entre els oients el diàleg del jove ric amb Jesús: «Qui, doncs, pot salvar-se?» (Mt 19,25). Les paraules del Senyor adreçades al jove ric són manifestament dures, pretenen de sorprendre, desvetllar les nostres somnolències. No es tracta de paraules aïllades, accidentals en l'Evangeli: vint vegades repeteix aquest tipus de missatge. Ho hem de recordar: Jesús adverteix dels obstacles que suposen les riqueses per a entrar en la vida...
I, malgrat tot, Jesús estimà i cridà homes rics, sense exigir-los que abandonessin llurs responsabilitats. La riquesa en si mateixa no és dolenta, sinó el seu origen si fou injustament adquirida, o el seu destí, si és usada egoistament sense tenir en compte els desafavorits, si tanca el cor als veritables valors espirituals (on no hi ha necessitat de Déu).
«Qui, doncs, pot salvar-se?». Jesús respon: «Per als homes això és impossible, però per a Déu totes les coses són possibles» (Mt 19,26). —Senyor, Tu coneixes bé les habilitats dels homes per tal d'atenuar la teva Paraula. Haig de dir-t'ho, Senyor, ajuda'm! Converteix el meu cor.
Després de marxar el jove ric, entristit pel seu aferrament a les riqueses, Pere prengué la paraula i digué: —Concedeix, Senyor, a la teva Església, als teus Apòstols de ser capaços de deixar-ho tot per Tu.
«En la regeneració, quan s’assegui el Fill de l’home en el tron de la seva glòria...» (Mt 19,28). El teu pensament es dirigeix a aquest “dia”, vers el futur. Tu ets un home amb tendència cap a la fi del món, cap a la plenitud de l'home. En aquest temps, Senyor, tot serà nou, renovellat, formós.
Jesucrist ens diu: —Vosaltres, els qui m’heu seguit, en la regeneració, quan s’assegui el Fill de l’home en el tron de la seva glòria, us asseureu també vosaltres... En rebrà cent vegades més... I posseirà la vida eterna... (cf. Mt 19,28-29).
El futur que Tu promets als teus, als qui t'han seguit tot renunciant tots els obstacles... és un futur feliç, és l'abundor de la vida, és la plenitud de la vida.
—Gràcies, Senyor. Condueix-me envers aquest dia!
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«És més fàcil que el sol no llueixi ni escalfi que un cristià deixi de donar llum. No infligeixis una ofensa a Déu!: si ordenem bé la nostra conducta, tota la resta seguirà com a conseqüència natural» (Sant Joan Crisòstom)
«La vocació cristiana és sobretot una crida d’amor que atreu i que es refereix a quelcom més enllà d’un mateix, envers el seu alliberament en el lliurament de si mateix» (Benet XVI)
«L’Església prega perquè ningú no es perdi: ‘Senyor, no permeteu que mai em separi de vós’. Si bé és cert que ningú no es pot salvar a si mateix, també ho és que ‘Déu vol que tots els homes se salvin’ (1Tm 2,4) i que per a Ell ‘tot és possible’ (Mt 19,26)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.058)
Saps com es finança evangeli.net?
Llibres i converses al voltant del creixement personal i el progrés interior
Visita el nostre canal i subscriu-te!
Així va el nostre grup Teaming
Vols evangeli.net a la teva web ?
24 de novembre
Diumenge 34 de durant l'any: Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món (B)
Video de l’Evangeli i comentari
_______