Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Llavors em digué: «Què et sembla, fill d'home: reviuran aquests ossos?». Jo li vaig respondre: «Senyor, Déu meu, només vós ho sabeu». Ell em digué: «Profetitza sobre aquests ossos i digue'ls: Ossos descarnats, escolteu la paraula del Senyor. Això diu el Senyor Déu a aquests ossos: Faré entrar dins vostre l'esperit, i recobrareu la vida. Us cobriré amb tendons, faré créixer la carn damunt vostre, us revestiré de pell, us infondré el meu esperit, i recobrareu la vida. Llavors sabreu que jo soc el Senyor». Jo vaig profetitzar tal com ell m'ho havia manat i, tan bon punt vaig començar a fer-ho, se sentí un enrenou: els ossos s'acostaren l'un a l'altre i vaig veure que es cobrien amb tendons, els creixia la carn, es revestiren de pell pel damunt, però no respiraven.
Llavors em digué: «Profetitza a l'esperit, profetitza, fill d'home, digues a l'esperit. Això diu el Senyor Déu: Vine dels quatre vents, esperit, alena sobre aquests morts perquè recobrin la vida». Jo vaig profetitzar tal com m'havia manat, els entrà dins l'esperit, recobraren la vida i s'aixecaren drets sobre els peus. Formaven una multitud molt, però molt gran. I em digué: «Fill d'home, aquests ossos són tot el poble d'Israel. Ells diuen: ‘Els nostres ossos ja són descarnats, hem perdut l'esperança, per a nosaltres tot s'ha acabat’. Per això profetitza i digue'ls: Això diu el Senyor Déu: Mira, poble meu, jo obriré els vostres sepulcres, us en faré sortir i us faré entrar en el territori d'Israel. Llavors, poble meu, quan obriré els vostres sepulcres i us en faré sortir, sabreu que jo soc el Senyor. Us infondré el meu esperit i recobrareu la vida, i us deixaré en el vostre territori. Llavors sabreu que jo, el Senyor, ho he anunciat i ho he complert». Això diu el Senyor Déu.
Vagaven pel desert, en plena solitud, no trobaven cap camí de ciutat habitada, patien fam i set, i els flaquejaven les forces.
En les seves penes van cridar el Senyor, i els salvà d'aquell perill: els guià per una pista segura, fins arribar a un lloc habitat.
Que reconeguin els favors del Senyor, els prodigis que ha fet en bé dels homes: donà beure a l'assedegat i sacià de menjar el famolenc.
© Albada Editorial / evangeli.net
«Estimaràs el Senyor... Estimaràs el teu proïsme»
Mn. Pere CALMELL i Turet (Barcelona, Espanya)Avui, el mestre de la Llei li pregunta a Jesús «Quin és el gran manament en la Llei?» (Mt 22,36), el més important, el primer. La resposta, en canvi, parla d'un primer manament i d'un segon, que «és semblant» (Mt 22,39). Dues anelles inseparables que són una sola cosa. Inseparables, però una primera i una segona, una d'or i l'altra d'argent. El Senyor ens porta fins a la profunditat de la catequesi cristiana, perquè «D’aquests dos manaments tota la Llei en depèn, i els Profetes» (Mt 22,40).
Heus aquí la raó de ser del comentari clàssic dels dos pals de la Creu del Senyor: el que està clavat a terra és la verticalitat, que mira cap el cel envers Déu. El travesser representa l'horitzontalitat, el tracte amb els nostres iguals. També en aquesta imatge hi ha un primer i un segon. L'horitzontalitat estaria a nivell de terra si abans no poséssim un pal dret, i com més vulguem aixecar el nivell del nostre servei als altres —l'horitzontalitat— més alt haurà de ser el nostre amor a Déu. Si no, fàcilment ve el desànim, la inconstància, l'exigència de compensacions de l'ordre que sigui. Diu sant Joan de la Creu: «Com més estima una ànima, tant més perfecta és en allò que estima; d'aquí s'esdevé que aquesta ànima que ja és perfecta, tota ella és amor i totes les seves accions són amor».
Efectivament, en els sants que coneixem veiem com l'amor a Déu, que saben manifestar-li de moltes maneres, els dóna una gran iniciativa a l'hora d'ajudar el proïsme. Demanem-li avui a la Mare de Déu que ens ompli del desig de sorprendre Nostre Senyor amb obres i paraules d'afecte. Així, el nostre cor serà capaç de descobrir com sorprendre amb algun detall simpàtic als qui viuen i treballen al costat nostre, i no solament en els dies assenyalats, que això ho sap fer qualsevol. Sorprendre!: forma pràctica de pensar menys en nosaltres mateixos.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Tu em preguntes per quina raó i amb quin mètode o mesura Déu ha de ser estimat. Jo responc: la raó per a estimar Déu és Déu; el mètode i la mesura és estimar-lo sense mètode ni mesura» (Sant Bernat)
«Res s’ha d’oposar al servei de Déu. Aquest “sotmetiment” a Déu no és destructiu de la criatura. La creació està de tal manera configurada que convida a aquesta adoració. El ritme de la nostra vida només vibra correctament si està imbuït d’aquesta força» (Benet XVI)
«(...) L’adoració del Déu únic allibera l’home de replegar-se en ell mateix i de l’esclavitud del pecat i de la idolatria del món» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.097)
