Avui escoltem del Crist el major i primer motiu de la nostra existència (un motiu que es transforma en "manament" per a cada home): adorar Déu, en un estimar-lo amb tot el nostre ésser (cor, ànima i ment). L'amor sempre és incondicional (sens-condicions), però solament Déu mereix un amor incondicional "en absolut": res s'ha d'oposar al servei de Déu.

Aquest "sotmetiment" a Déu no és destructiu de la criatura, perquè és quelcom tan amorós com besar-li ("ad-orem"=a la boca). Això és propi de l'amant; és la nostra vocació. La creació —immensa i preciosa— està de tal manera configurada que convida a aquesta adoració. És la força que ho mou i ordena tot des de dins, en el ritme dels estols i en la nostra vida. El ritme de la nostra vida només vibra correctament si està imbuït d'aquesta força.

—Senyor-Déu, agenollat, us confesso i us reconec: l'home no és mai tan home com quan —de genolls— es rendeix davant Vós i us prega.