evangeli.net

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

200 mossens comenten l'Evangeli del dia

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dijous 23 de durant l'any

escoltar

Descarregar

1ª Lectura (1C 8,1b-7.11-13): Germans, la consciència de conèixer la veritat enorgulleix, mentre que l'amor edifica. Els qui s'han fet la il·lusió de conèixer alguna cosa encara no han après com han de conèixer. Déu només reconeix els qui l'estimen. Pel que fa, doncs, a la qüestió de si és permès de menjar la carn immolada als ídols, tots estem d'acord que els ídols no són res i que hi ha només un sol Déu. És veritat que la gent dóna el nom de «déus» a molts personatges en el cel i a la terra, com si hi haguessin molts déus i molts senyors. Però, per a nosaltres, només hi ha un sol Déu, el Pare, origen de tot l'univers, i al qual nosaltres estem destinats: i només hi ha un Senyor, Jesucrist, a través del qual tot l'univers té el seu origen i a través del qual nosaltres anem al Pare.

Però no tothom treu les conseqüències d'aquesta veritat. Alguns, avesats fins ara a la idolatria, mengen aquella carn, com si realment fos consagrada als ídols, i això grava la seva consciència, encara poc formada. En aquest cas, el coneixement que tu tens faria que es perdés ell, el germà més feble, pel qual Crist va morir. D'aquesta manera pecaries contra un germà, gravant la seva consciència poc formada, i així pecaries contra Crist. Ben cert, si el menjar ha de fer caure un germà meu, no tastaré carn mai de la vida: és un germà meu, i no el vull escandalitzar!

Salm responsorial: 138

R/. Guieu-me, Senyor, per camins eterns.

Heu penetrat els meus secrets, Senyor, i em coneixeu, vós veieu quan m'assec o quan m'aixeco, descobriu de lluny estant els meus propòsits, sabeu bé si camino o si reposo, us són coneguts tots els meus passos.

Vós heu creat el meu interior, m'heu teixit en les entranyes de la mare. Us dono gràcies per haver-me fet tan admirable, és meravellosa la vostra obra.

Déu meu, penetreu els meus secrets, per conèixer el meu cor, examineu-me per conèixer què desitjo. Mireu que no vagi per camins d'idolatria, guieu-me per camins eterns.

Versicle abans de l'Evangeli (1Jn 4,12): Al·leluia. Si ens estimem, Déu està en nosaltres, i dintre nostre el seu amor és tan gran que ja no hi falta res. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Lc 6,27-38): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «A vosaltres que m’escolteu, us dic: estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us avorreixen. Beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien. A qui et pega en una galta, para-li l’altra. I a aquell que et pren el mantell, no li neguis la túnica. A tot el qui et demani, dona-li; i al qui et pren allò que és teu, no l’hi reclamis. I tal com vulgueu que facin amb vosaltres els homes, feu amb ells de manera semblant. I si estimeu aquells qui us estimen, quin mèrit tindreu? Perquè també els pecadors estimen els qui els estimen. I si feu bé a aquells qui us fan bé, quin mèrit tindreu? Perquè també els pecadors fan el mateix. I si feu un préstec a aquells dels quals espereu rebre, quin mèrit tindreu? Perquè també els pecadors presten a pecadors amb la intenció de rebre el mateix.

Estimeu, però, els vostres enemics i feu bé i doneu a préstec sense esperar retorn, i la vostra recompensa serà molta, i sereu fills de l’Altíssim, perquè ell és benigne amb els ingrats i dolents. Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós. I no jutgeu i no sereu jutjats; i no condemneu i no sereu condemnats. Perdoneu i sereu perdonats; doneu i us donaran, i us tiraran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada, sobreïxent, perquè amb la mesura amb què mesureu, sereu tornats a mesurar».

© Albada Editorial / evangeli.net

«Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós»

Mn. Jaume AYMAR i Ragolta (Badalona, Barcelona, Espanya)

Avui, a l'Evangeli el Senyor ens demana dues vegades que estimem els enemics. I tot seguit dóna tres concrecions d'aquest manament, totes elles positives: feu bé als qui us odien, beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us ofenen. És un manament que sembla difícil de complir: ¿com podem estimar els qui no ens estimen? És més, ¿com podem estimar els qui sabem del cert que ens volen mal? Arribar a estimar així és un do de Déu, però cal que hi estiguem oberts. Ben mirat, estimar els enemics és humanament el més savi: l'enemic estimat se sentirà desarmat; estimar-lo pot ser la condició de possibilitat perquè deixi de ser enemic. En la mateixa línia, Jesús continua dient: «A qui et pega en una galta, para-li l’altra» (Lc 6,29). Podria semblar una mansuetud excessiva. Ara, ¿què va fer Jesús quan va ser bufetejat en la seva passió? Certament no s'hi va tornar, però va respondre amb una fermesa, plena de caritat, tan gran que deuria fer rumiar molt a aquell criat aïrat: «Si he parlat malament, prova quin és el mal; però si he parlat bé, per què em pegues?» (Jn 18,22-23).

En totes les religions hi ha una màxima d'or: «No facis als altres allò que no vulguis que els altres et facin a tu». Jesús és l'únic que la formula en positiu: «I tal com vulgueu que facin amb vosaltres els homes, feu amb ells de manera semblant» (Lc 6,31). Aquesta regla d'or és el fonament de tota la moral. Comentant aquest verset, sant Joan Crisòstom ens alliçona: «Encara hi ha més, perquè Jesús no va dir únicament: ‘Desitgeu als altres tot bé’, sinó ‘feu als altres el bé’»; per això, la màxima d'or proposada per Jesús no es pot quedar en un mer desig, sinó que s'ha de traduir en obres.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

«Que n’és de bo el Senyor...! Ell compassa sempre les seves proves a les forces que ens dóna» (Santa Teresina de Lisieux)
«Quan un aprèn a acusar-se a si mateix és misericordiós amb els altres» (Francesc)
«(...) Tota la Llei evangèlica s’enclou en el ‘manament nou’ de Jesús (Jn 13,34), d’estimar-nos els uns als altres com Ell ens ha estimat (cf. Jn 15,12)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.970)