Avui, el Senyor ens ensenya el sentit veritable de la generositat cristiana: saber-nos donar als altres. «Quan facis un dinar o un sopar, no invitis els teus amics, ni els teus germans, ni els parents, ni els veïns rics, no sigui que tal vegada ells també et tornin a convidar i en rebis la recompensa» (Lc 14,12).

El cristià es mou en el món com una persona corrent; però el fonament del tracte amb el proïsme no pot pas ser ni la recompensa humana ni la vanaglòria; ha de buscar per sobre de tot la glòria de Déu, sense pretendre cap altra recompensa que la del Cel. «Sinó que, quan facis un convit, crida els pobres, esguerrats, coixos, cecs. I benaurat seràs, perquè no tenen amb què recompensar-te, i et serà recompensat en la resurrecció dels justos» (Lc 14,13-14).

El Senyor ens convida a donar-nos incondicionalment a tots els homes, moguts únicament per l'amor a Déu i al proïsme pel Senyor. «I si feu un préstec a aquells dels quals espereu rebre, quin mèrit tindreu? Perquè també els pecadors presten a pecadors amb la intenció de rebre el mateix» (Lc 6,34).

Les coses són així perquè el Senyor ens ajuda a entendre que si ens donem generosament, sense esperar res a canvi, Déu ens pagarà amb una gran recompensa i ens farà els seus fills predilectes. Per això, Jesús ens diu: «Estimeu, però, els vostres enemics i feu bé i doneu a préstec sense esperar retorn, i la vostra recompensa serà molta, i sereu fills de l’Altíssim» (Lc 6,35).

Demanem a la Mare de Déu prou generositat com per a saber fugir de qualsevol temptació d'egoisme, com el seu Fill. «Egoista. —Tu, sempre a “la teva”. —Sempre incapaç de sentir la fraternitat de Crist: en els altres, no hi veus germans; hi veus graons (...)» (Sant Josepmaria).