La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Divendres 7 de durant l'any
1ª Lectura (Ecli 6,5-7): La conversa amistosa multiplica els amics, molta gent saluda el qui parla afablement. Fes un pacte d'amistat amb tants com puguis, però entre mil, confia el teu secret a un de sol. Si et fas amic d'algú, espera els moments de prova; no vagis de pressa a posar-hi la confiança, perquè hi ha els amics d'ocasió, que no seran fidels en dies de desgràcia. Hi ha els amics que es tornen enemics i t'avergonyiran fent pública la discòrdia. Hi ha els amics que t'acompanyen a taula, però no els trobes enlloc en dies d'infortuni; quan tot va bé, diries que són com tu mateix, però quan va malament, se t'amaguen; et giren l'esquena, si et veuen desgraciat, i eviten la teva presència. Aparta't dels teus enemics i sigues prudent amb els amics. Un amic fidel és de debò un amic; qui el troba ha trobat un tresor. Un amic fidel no té preu, és d'un valor inestimable. Un amic fidel és remei que retorna la vida, i el trobaran els qui estimen el Senyor. El qui venera el Senyor estrenyerà aquella amistat, perquè tal com és ell, és el seu amic.
Salm responsorial: 118
R/. Guieu-me, Senyor, pel camí dels vostres manaments.
Sou beneït, Senyor, feu que aprengui els vostres decrets.

Els vostres decrets són la meva delícia, no oblidaré mai el que heu promès.

Obriu-me els ulls i podré contemplar les meravelles de la vostra llei.

Feu-me entendre el camí dels preceptes, i faré l'elogi de les vostres meravelles.

Guieu-me pel camí dels manaments, que jo me l'estimo de debò.

Feu-me entendre la vostra llei, que la vull guardar amb tot el cor.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 17,47): Al·leluia. La vostra paraula és veritat, Senyor: consagreu-nos en la veritat. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mc 10,1-12): En aquell temps, Jesús aixecant-se d’allà, se’n va als confins de la Judea i a l’altra banda del Jordà, i de nou acuden a ell multituds i, tal com solia, altra vegada els ensenyava. I atansant-se els fariseus, li preguntaven, temptant-lo, si és lícit a un marit acomiadar la muller. I ell, responent, els digué: «Què us manà Moisès?». I ells digueren: «Moisès va permetre escriure el libel de repudi i repudiar». Però Jesús els digué: «Per la duresa del vostre cor us va escriure aquest precepte. Però des del principi de la creació els feu home i dona. Per això deixarà l’home el pare i la mare i s’unirà a la seva muller, i seran els dos en una sola carn; i així ja no són dos sinó una sola carn. Per tant, allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi». I a la casa novament els deixebles li preguntaren sobre això. I els diu: «Qualsevol que acomiada la seva muller i es casa amb una altra, comet adulteri contra aquella. I si ella acomiada el seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri».

© Albada Editorial / evangeli.net

«Tal com solia, altra vegada els ensenyava»

Mn. Miquel VENQUE i To (Solsona, Lleida, Espanya)

Avui, Senyor, voldria fer una estona d'oració per agrair el vostre mestratge. Vós ensenyàveu amb autoritat i ho fèieu sempre que us deixaven, aprofitàveu totes les ocasions; clar, ho entenc, Senyor, la vostra missió bàsica era transmetre la Paraula del Pare. I ho féreu.

—Avui, “penjat” a Internet us dic: Parleu-me que vull fer una estona de pregària com fidel deixeble. Primer, voldria demanar-vos capacitat per aprendre el que ensenyeu i, segon, saber ensenyar-ho. Reconec que és ben fàcil caure en l'error de fer-vos dir coses que vós poc heu dit i, amb gosadia malèvola, intento que Vós digueu allò que a mi m'agrada. Reconec que potser sóc més dur de cor que aquells oients.

—Jo conec el vostre Evangeli, el Magisteri de l'Església, el Catecisme, i recordo aquelles paraules del papa Joan Pau II en la Carta a les Famílies: «El projecte de l'utilitarisme, assentat en una llibertat orientada segons el sentit individualista, és a dir, una llibertat buida de responsabilitat, és el constitutiu de l'antítesi de l'amor». Senyor, trenqueu el meu cor adelerat de felicitat utilitarista i feu-me entrar dins la vostra veritat divina, que tanta necessitat en tinc.

—En aquest lloc de mirada, com des del cim de la serralada, comprenc que Vós parleu que l'amor matrimonial és definitiu, que l'adulteri —a més de ser pecat com tota ofensa greu a Vós, que sou el Senyor de la Vida i de l'Amor— és un camí errat a la felicitat: «Qualsevol que acomiada la seva muller i es casa amb una altra, comet adulteri contra aquella» (Mc 10,11).

—Recordo un jove que deia: «Mossèn, el pecat promet molt, no dóna res i ho pren tot». Que us entengui, bon Jesús, i que ho sàpiga explicar: Allò que Vós heu unit, l'home poc ho pot separar (cf. Mc 10,9). Fora d'aquí, fora dels vostres camins, no hi trobaré pas l'autèntica felicitat. Jesús, ensenyeu-me de nou!

—Gràcies, Jesús, sóc dur de cor, però sé que teniu raó.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Heus aquí com convenç els jueus que no s’ha de repudiar l’esposa amb les paraules de Moisès, quan ells creien que obraven conforme a la llei d’aquell repudiant-la. D’igual manera, i pel mateix testimoniatge del Crist, sabem que va ser Déu qui va fer i va unir l’home i la dona» (Sant Agustí)

  • «Un dels majors serveis que els cristians podem donar als nostres semblants és oferir-los el nostre testimoniatge serè i ferm de la família fundada en el matrimoni entre un home i una dona, salvaguardant-la i promovent-la, ja que ella és de summa importància per al present i el futur de la humanitat» (Benet XVI)

  • «El divorci té també caràcter immoral pel desordre que introdueix en la cèl·lula familiar i en la societat. Aquest desordre provoca perjudicis greus: per al cònjuge que es troba abandonat; per als fills, traumatitzats per la separació dels pares i sovint estiregassats entre ells; pels seus efectes de contagi, que en fan una veritable plaga social» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.385)